Construcció discursiva de la gimnàstica artística femenina als Jocs Olímpics 1996-2016: una anàlisi de la premsa escrita espanyola des de la teoria feminista foucaultiana

Abstract

Aquesta tesi se centra en l’anàlisi dels discursos mediàtics sobre la Gimnàstica Artística Femenina (GAF), centrant-se en la construcció discursiva dels cossos de les gimnastes d’elit al llarg de sis Jocs Olímpics, de 1996 fins 2016. La recerca s'emmarca en les teories feministes postestructuralistes, per analitzar, des de l’anàlisi foucaultiana del discurs, articles de tres diaris espanyols: AS, Marca i El País. Els discursos dominants i alguns d’emergents de la GAF representen els cossos de les gimnastes no tant en les seves habilitats acrobàtiques i artístiques o els seus exercicis tècnics, sinó emfatitzant paràmetres corporals i estètics. L’estudi contribueix a la interpretació dels mecanismes que circulen en les representacions mediàtiques de la GAF que perpetuen, (re)produeixen i transformen els discursos dominants i les expectatives que disciplinen els cossos de les gimnastes pels estereotips de feminitat profundament arrelats a la GAF.

This doctoral thesis focuses on the analysis of media discourses about Women’s Artistic Gymnastics (WAG), exploring how bodies of elite gymnasts are discursively constructed during six Olympic Games, from 1996 to 2016. Placed within the framework of poststructuralist feminist theories and employing a Foucauldian discourse analysis, this research analysed articles from three Spanish newspapers: AS, Marca and El País. The dominant and some emerging discourses of WAG represent the bodies of the gymnast not so much in their acrobatic and artistic abilities or in their technical exercises, but rather emphasizing bodily and aesthetic parameters. The study contributes to the interpretation of the mechanisms that circulate in the media representations of WAG that perpetuate, (re)produce, and transform the dominant discourses and expectations that discipline the bodies of the gymnasts through stereotypes of femininity deeply rooted in WAG.

Esta tesis se centra en el análisis de los discursos mediáticos sobre la Gimnasia Artística Femenina (GAF), centrandose en la construcción discursiva de los cuerpos de las gimnastas de élite a lo largo de seis Juegos Olímpicos, desde 1996 hasta 2016. La investigación se enmarca en las teorías feministas postestructuralistas, para analitzar, desde un análisis foucaultiano del discurso, artículos de tres periódicos españoles: AS, Marca y El País. Los discursos dominantes y algunos emergentes de la GAF representan los cuerpos de las gimnastas no tanto en sus habilidades acrobáticas y artísticas o sus ejercicios técnicos, sino más bien enfatizando parámetros corporales y estéticos. El estudio contribuye a la interpretación de los mecanismos que circulan en las representaciones mediáticas de la GAF que perpetúan, (re)producen y transforman los discursos dominantes y las expectativas que disciplinan los cuerpos de las gimnastas por los estereotipos de feminidad profundamente arraigados en la GAF.