La muntanya a Catalunya: institució moral i negoci turístic. El projecte de Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes a Núria (1917-1936)

Abstract

The Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes (FMGP) projects emerged from the ground of the symbolic construction of the mountains of Catalonia. The Renaixença had transformed them into the cradle of national traditions. It had made the religious architectures that populated them an inherent part of their landscape. In short, it had interpreted them as the appropriate framework for the re-Christianization of Catalan society. FMGP translated the event into the construction of the Montserrat rack railway (1881-1892), followed by that of the San Juan funicular (1916-1918), using the monastery's ability to summon the Catholic masses. Later, and as a result of the accumulated moral and tourist experience, the company projected a vast investment plan in the Sanctuary of Núria in coincidence with what the Bishops of Urgell (1917-1936) proposed. To make this project a reality, FMGP committed to financing the construction of a new and enlarged Sanctuary, so that it could accommodate a large number of pilgrims. The company also planned a mountain hotel for tourists, to round the investments out, and prefigured the promotion of different real estate, cultural and sports activities in Vall de Núria. What FMGP put at stake was the commercialization of the landscape, the propagation of national values and the ability to make them the cornerstone of the economy

Els projectes de Ferrocarrils de Muntanya a Grans Pendents (FMGP) van sorgir del pòsit de la construcció simbòlica de les muntanyes de Catalunya. La Renaixença les havia transformades en el bressol de les tradicions nacionals. Havia fet de les arquitectures religioses que les poblaven una part consubstancial del seu paisatge. En definitiva, les havia interpretades el marc adient per a la recristianització de la societat catalana. FMGP va traduir el fet en la construcció del ferrocarril cremallera de Montserrat (1881-1892), seguida de la del funicular de Sant Joan (1916-1918), a redós de la capacitat del Monestir de Montserrat per convocar-hi les masses catòliques. Més endavant, i de resultes de l’experiència moral i turística acumulada, va projectar un vast pla d’inversions al Santuari de Núria en coincidència amb el que es proposava el bisbe d’Urgell (1917-1936). Per fer realitat aquest projecte FMGP es va comprometre en el finançament de la construcció d’un nou i engrandit Santuari, perquè pogués acollir un gran nombre de romeus. També va projectar un hotel de muntanya per als turistes, per arrodonir-les, i va prefigurar la promoció de diferents activitats immobiliàries, culturals i esportives a la Vall de Núria. El que FMGP posava en joc era la mercantilització del paisatge, la propagació d’uns valors nacionals i la capacitat de fer-ne d’ells la pedra angular de l’economia