Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Economia
Aquesta tesi consta de tres estudis empírics diferents, tots unificats per un objectiu comú. La investigació ha aprofundit en els aspectes multifacètics de les diferències de gènere en els resultats escolars, amb un èmfasi central en dimensions com ara les expectatives/aspiracions educatives, les aspiracions ocupacionals o les expectatives salarials, entre altres mesures. Per dur a terme la investigació s'ha utilitzat una mostra d'adolescents de Catalunya, Espanya. Aquesta tesi fa contribucions rellevants a la literatura sobre estudis de gènere, ordre de naixement, economia de l'educació i economia del treball en diversos aspectes clau. En primer lloc, al Capítol 2, des d'una perspectiva econòmica, s'analitza empíricament l'efecte de l'ordre de naixement en un ampli espectre d'habilitats cognitives, trets de personalitat, implicació dels pares i expectatives de vida. Els nostres resultats il·lustren un patró d'ordre de naixement negatiu persistent en l'àmplia varietat de resultats. També trobem que, des de la perspectiva de gènere, també hi ha diferències importants entre nois i noies. En els Capítols 3 i 4, explorem factors nous que tenen el potencial de donar forma a les expectatives salarials i les aspiracions ocupacionals dels estudiants (intencions emprenedores). A més, s’ampliat l'anàlisi tradicional de la bretxa de gènere aportant llum als seus impulsors. Trobem proves sòlides d'una bretxa de gènere en els guanys esperats i les intencions emprenedores, amb les noies sovint trobar-se en desavantatge. La tècnica de descomposició Oaxaca-Blinder il·lustra que la bretxa de gènere s'explica en gran mesura per les covariables considerades en els models. A més, s'han identificat els impulsors de les bretxes de gènere. Curiosament, en ambdós estudis empírics, trobem que les diferències de gènere en els referents masculins emergeixen com la covariable més important per explicar les bretxes de gènere.
Esta tesis comprende tres estudios empíricos distintos, todos unificados por un objetivo común. La investigación ha profundizado en los aspectos multifacéticos de las diferencias de género en los resultados escolares, con un énfasis central en dimensiones como las expectativas/aspiraciones educativas, las aspiraciones ocupacionales o las expectativas salariales, entre otras medidas. Para realizar la investigación se utilizó una muestra de adolescentes de Cataluña, España. Esta tesis hace contribuciones notables a la literatura sobre estudios de género, orden de nacimiento, economía de la educación y economía laboral en varios aspectos clave. En primer lugar, en el Capítulo 2, desde una perspectiva económica analizamos empíricamente el efecto del orden de nacimiento en un amplio espectro de capacidades cognitivas, rasgos de personalidad, participación de los padres y expectativas de vida. Nuestros hallazgos ilustran un patrón persistente de orden de nacimiento negativo en la amplia variedad de resultados. También encontramos que, desde la perspectiva de género, también existen diferencias importantes entre niños y niñas. En los Capítulos 3 y 4, exploramos factores novedosos que tienen el potencial de moldear las expectativas salariales y las aspiraciones ocupacionales (intenciones emprendedoras) de los estudiantes. Además, ampliamos el análisis tradicional de la brecha de género arrojando luz sobre sus impusores. Encontramos pruebas sólidas de una brecha de género en los salarios esperados y las intenciones emprendedoras, donde las niñas a menudo se encuentran en desventaja. La técnica de descomposición Oaxaca-Blinder ilustra que la brecha de género se explica en gran medida por las covariables consideradas. Además, se han identificado los impulsores de las brechas de género. Curiosamente, en ambos estudios empíricos, encontramos que las diferencias de género en los referentes masculinos emergen como la covariable más importante para explicar las brechas de género.
This thesis comprises three distinct empirical studies, all unified by a common aim. The research has delved deeply into the multifaceted aspects of gender differences in school outcomes, with a central emphasis on dimensions such as, educational expectations/aspirations, occupational aspirations, or salary expectations among other measures. A sample of adolescents in Catalonia, Spain, was used to conduct the research. This dissertation makes noteworthy contributions to the literature on gender studies, birth order, economics of education, and labour economics in several key aspects. Firstly, in Chapter 2, from an economic perspective we empirically analyze the birth order effect across a wide spectrum of cognitive abilities, personality traits, parental involvement, and life expectations. Our findings illustrate a persistent negative birth-order pattern on the wide variety of outcomes. We also find that when looking from the perspective of gender, there are also important differences between boys and girls. In Chapters 3 and 4, we explore novel factors that have the potential to shape students’ salary expectations and occupational aspirations (entrepreneurial intentions). Moreover, we extended the traditional analysis of the gender gap by shedding light on its drivers. We find robust evidence of a gender gap in expected earnings and entrepreneurial intentions, with girls often finding themselves at a disadvantage. The Oaxaca-Blinder decomposition technique illustrates that the gender gap is largely explained by the covariates considered. Additionally, it has been identified the drivers of the gender gaps. Interestingly, in both empirical studies, we find that gender differences in masculine role models emerge as the most important covariate in explaining the gender gaps.
genere; adolescents; resultats escolars; genero; adolescentes; resultados escolares; gender; school outcomes
316 – Sociology. Communication; 32 - Politics; 33 - Economics; 331 - Labour. Employment. Work. Organization of labour.
Ciències socials i jurídiques
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.