Enseñanza deportiva en edad escolar. Una propuesta de autogestión pedagógica en fútbol

Abstract

Diverses investigacions basades en la Teoria de l'Autodeterminació aporten evidències que un clima d'aprenentatge on es dona suport a l'autonomia nodreix els aprenents de les Necessitats Psicològiques Bàsiques (NPB) que influeixen en el benestar i la motivació. L'Autogestió Pedagògica (AP) és un plantejament pedagògic que pretén satisfer especialment la necessitat d'autonomia en estimular el protagonisme de l'aprenent en la presa de decisions i la responsabilitat sobre el seu propi aprenentatge. Malgrat que existeixen investigacions aplicades sobre AP en el context de l'Educació Física escolar, no passa el mateix en el context de la formació esportiva en el futbol. Amb la finalitat de cobrir aquest buit en la investigació, els objectius principals d'aquesta tesi són: 1) analitzar l'aplicació de l'AP en diferents contextos de formació en futbol i 2) explorar la seva influència en la satisfacció de les NPB dels participants. Per a això, s'han dut a terme intervencions implementant una activitat formativa basada en l'AP com a estratègia didàctica que dóna suport a l'autonomia en tres contextos en què es pot realitzar l'activitat esportiva del futbol per a joves: el context extracurricular (acadèmies esportives), el context acadèmic i el context de rendiment esportiu. Concretament, el primer estudi es va realitzar en una acadèmia de futbol kuwaitiana amb 18 jugadors de 11 a 14 anys. El segon estudi es va dur a terme en tres grups de 3r d'ESO amb un total de 64 estudiants d'un institut de la ciutat de Lleida (Espanya). El tercer i últim estudi es va desenvolupar en un equip infantil d'un club de futbol d'una localitat propera a Lleida (Espanya) amb un total de 13 jugadors. En tots els casos es va realitzar una intervenció basada en una activitat formativa que es presentava a partir d'un catàleg de reptes individuals i col·lectius relacionats amb les habilitats amb el baló. Aquests reptes van ser dissenyats i ordenats en diferents nivells de dificultat per experts del futbol. Així mateix, aquests reptes es presentaven en format audiovisual amb models d'edats similars als participants. Els participants, en grups de tres jugadors de diferent nivell competencial, havien de triar i superar el major nombre de reptes i aconseguir puntuació. L'estudi s'aborda des d'una metodologia mixta, en la qual es recullen evidències a partir de diferents qüestionaris validats, notes de camp, entrevistes grupals i observació a partir de gravacions, amb la intenció de tenir una visió el més amplia possible del succeït en els diferents casos des de la perspectiva de tots els agents participants. Entre els principals resultats destaquen: un major ajust en els participants entre la competència percebuda i la real en acabar l'experiència; existeix un acte reflexiu generat per la satisfacció o frustració en les eleccions dels reptes; s'incrementa l'assistència i la participació en les sessions; es creen comportaments prosocials que forgen llaços de cooperació i col·laboració; i l'ús de material audiovisual inclusiu, tant en sexe femení i masculí com en edat, impacta positivament en els participants. Es conclou que en els tres casos estudiats, l'Autogestió Pedagògica recolzada en un disseny de reptes en format tecnològic ha satisfet en bona mesura les necessitats psicològiques bàsiques dels participants, sent aquest un indicador de motivació intrínseca necessària per perseverar en l'aprenentatge. Així mateix, ofereix als professionals de l'esport un plantejament metodològic alternatiu que dóna suport a l'autonomia dels esportistes. Tot això, obre noves línies metodològiques sobre les quals resultaria interessant continuar investigant.

Numerosas investigaciones fundamentadas en la Teoría de la Autodeterminación aportan evidencias de que un clima de aprendizaje en el que se da soporte a la autonomía nutre a los aprendices de las Necesidades Psicológicas Básicas (NPB) que influyen en el bienestar y la motivación. La Autogestión Pedagógica (AP) es un planteamiento pedagógico que pretende satisfacer especialmente la necesidad de autonomía al estimular el protagonismo del aprendiz en la toma de decisiones y la responsabilidad sobre su propio aprendizaje. A pesar de que existen investigaciones aplicadas sobre AP en el contexto de la Educación Física (EF) escolar, no ocurre lo mismo en el contexto de la formación deportiva en el fútbol. Con la finalidad de cubrir este vacío en la investigación, los objetivos principales de esta tesis son: 1) analizar la aplicación de la AP con soporte tecnológico en diferentes contextos de formación en fútbol y 2) explorar su influencia en la satisfacción de las NPB de los participantes. Para ello, se han llevado a cabo intervenciones implementando una actividad formativa basada en la AP como estrategia didáctica que da soporte a la autonomía en tres contextos en los que se puede realizar la actividad deportiva del fútbol para jóvenes: el contexto extraescolar (academias deportivas), el contexto académico y el contexto de rendimiento deportivo. Concretamente, el primer estudio se realizó en una academia de fútbol kuwaití con 18 jugadores de 11 a 14 años. El segundo estudio se llevó a cabo en tres grupos de 3º de la ESO con un total de 64 estudiantes de un instituto de la ciudad de Lleida (España). El tercer y último estudio, se desarrolló en un equipo infantil de un club de fútbol de una localidad próxima a Lleida (España) con un total de 13 jugadores. En todos los casos se realizó una intervención basada en una actividad formativa que se presentaba a partir de un catálogo de retos individuales y colectivos relacionados con las habilidades con el balón. Estos retos fueron diseñados y ordenados en diferentes niveles de dificultad por expertos del fútbol. Así mismo, estos retos se presentaban en formato audiovisual con modelos de edades similares a los participantes. Los participantes, en grupos de tres jugadores de distinto nivel competencial, debían elegir y superar el mayor número de retos y conseguir puntuación. El estudio se aborda desde una metodología mixta, en la que se recogen evidencias a partir de diferentes cuestionarios validados, notas de campo, entrevistas grupales y observación a partir de grabaciones, con la intención de tener una visión lo más amplia posible de lo sucedido en los diferentes casos desde la perspectiva de todos los agentes participantes. Entre los principales resultados destacan: un mayor ajuste en los participantes entre la competencia percibida y la real al finalizar la experiencia; existe un acto reflexivo generado por la satisfacción o frustración en las elecciones de los retos; se incrementa la asistencia y la participación en las sesiones; se crean comportamientos prosociales que forjan lazos de cooperación y colaboración; y el uso de material audiovisual inclusivo, tanto en sexo femenino y masculino como en edad, impacta positivamente en los participantes. Se concluye que en los tres casos estudiados, la Autogestión Pedagógica apoyada en un diseño de retos en formato tecnológico ha satisfecho en buena medida las necesidades psicológicas básicas de los participantes, siendo este un indicador de motivación intrínseca necesaria para perseverar en el aprendizaje. Así mismo, ofrece a los profesionales del deporte un planteamiento metodológico alternativo que da soporte a la autonomía de los deportistas. Todo ello, abre nuevas líneas metodológicas sobre las que resultaría interesante seguir investigando.

Several investigations based on the Self-Determination Theory provide evidence that a learning climate that supports autonomy nourishes learners Basic Psychological Needs (BPN) that influence well-being and motivation. Self-Management is a pedagogical approach that aims to satisfy the need for autonomy by stimulating the learner's protagonism in decision-making and responsibility for their own learning. Although there are applied research studies on Self-Management in the context of school Physical Education, the same does not apply to the context of sports training in football. With the aim of filling this gap in research, the main objectives of this thesis are: 1) analyzing the application of PA in different training contexts in football and 2) to explore its influence on the satisfaction of participants BPN. To achieve this, interventions have been carried out implementing a training activity based on Self-Management as a didactic strategy that supports autonomy in three contexts where football sports activity for young people can be carried out: the extracurricular context (sports academies), the academic context, and the sports performance context. Specifically, the first study was conducted in a Kuwaiti football academy with 18 players aged 11 to 14. The second study was carried out in three groups of 3rd year of Secondary Education with a total of 64 students from a high school in the city of Lleida (Spain). The third and final study was conducted in a youth team of a football club in a town near Lleida (Spain) with a total of 13 players. In all cases, an intervention based on a training activity was carried out, presented through a catalog of individual and collective challenges related to ball skills. These challenges were designed and ordered at different difficulty levels by football experts. Likewise, these challenges were presented in audiovisual format with models of similar ages to the participants. Participants, in groups of three players of different skill levels, had to choose and overcome the greatest number of challenges and achieve a score. The study is approached through a mixed methodology, collecting evidence from different validated questionnaires, field notes, group interviews, and observation from recordings, with the intention of having as broad a view as possible of what happened in the different cases from the perspective of all participating agents. Among the main results are: a greater adjustment in participants between perceived and actual competence at the end of the experience; there is a reflective act generated by satisfaction or frustration in challenge choices; attendance and participation in sessions increase; prosocial behaviors are created that forge bonds of cooperation and collaboration; and the use of inclusive audiovisual material, featuring both female and male genders as well as diverse age groups, positively impacting participants. It is concluded that in the three cases studied, Self-Management supported by a challenge design in technological format has largely satisfied the BPN of participants, being an indicator of intrinsic motivation necessary to persevere in learning. Likewise, it offers sports professionals an alternative methodological approach that supports athletes' autonomy. All of this opens up new methodological lines that would be interesting to continue researching.