Sistemas de inclusión en las universidades chilenas y su influencia en la calidad de vida de estudiantes con discapacidad

Abstract

La recerca que es formula en els següents capítols es va centrar en l'anàlisi de la gestió dels sistemes d'inclusió de les universitats xilenes i la seva influència en la qualitat de vida d'estudiants universitaris en situació de discapacitat (EUSD). Es van considerar aquells sistemes d'inclusió que són part de la Xarxa d'Educació Inclusiva a Xile (RESI), amb el propòsit de recollir diverses experiències que van permetre comprendre: de quina manera aquests sistemes de suport contribueixen en la qualitat de vida universitària d'EUSD?

Es van rescatar les mostres d'estudiants i sistemes d'inclusió (o programes de suport), d'acord amb la representativitat de les institucions universitàries basades en el seu tipus d'administració (pública i privada), així com la seva presència per cada regió.

D'aquesta manera, es van considerar EUSD i sistemes d'inclusió d'universitats públiques i privades a la Regió Metropolitana (RM), així com de la resta de les regions que són part del territori xilè.

Cal assenyalar que la RM correspon a l'àrea geogràfica amb major concentració d'estudiants universitaris amb discapacitat; mentre que la Universitat d'Aysén, pertanyent a la regió del mateix nom, posseeix el menor número de matrícula d'EUSD en l’àmbit nacional. L'obtenció d'informació va considerar el període acadèmic 2022, mitjançant una convocatòria massiva gràcies a la mediació de les autoritats de RESI, afavorint-se una participació voluntària.

Aquesta recerca es va instal·lar en el Paradigma Constructivista i en la normativa internacional vigent, posant especial èmfasi en la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (ONU, 2006) i en la Declaració d'Incheon: Cap a una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i un aprenentatge al llarg de la vida per a tothom (Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura [UNESCO], 2015). Així mateix, en virtut de la dinàmica i emergència d'aquesta temàtica, es van rescatar totes aquelles normatives corresponents i vigents, promulgades per altres organismes internacionals durant el procés de formulació d'aquesta investigació. En aquesta línia, en el context xilè, componen un pilar fonamental la Llei 20422 sobre la Igualtat d'Oportunitats i Inclusió Social de les Persones amb Discapacitat (Ministeri de Planificació i Cooperació de Xile, 2010), la que va venir a replantejar la Llei 19284 de Plena Integració per a Persones amb Discapacitat (Ministeri de Planificació i Cooperació de Xile, 1994).

Sumat a l'anterior es va considerar com a suport teòric la Teoria de Sistemes Socials (Luhmann et al., 1998; Opazo & Rodríguez, 2017; Torres, 1999), ja que va permetre una anàlisi organitzacional dels sistemes d'inclusió, segons els plantejaments de Preza-Lagunes, et al. (2017). Així mateix, es va realitzar una observació de la intervenció contextual (Mascareño, 2010), a fi d'identificar el seu impacte en la qualitat de vida dels EUSD que van ser considerats com a participants en el present estudi (Schalock & Verdugo, 2007; Camue Álvarez & Carballal del Río, 2004; Pérez, 2013; Moriña & Melero, 2016; Moriña Díez, et al. 2015; Rao & Petroff, 2011; Van Loon, 2013; Verdugo et al. 2005).

Finalment, amb les dades obtingudes es proposa un índex de qualitat de vida, juntament amb una anàlisi de fortaleses i oportunitats, les que evidencien les accions, intervencions i mesures que aquests serveis de suport per a EUSD podrien millorar. Conjuntament amb aquests resultats es busca oferir línies que afavoreixin la planificació d'una intervenció contextual mitjançant els sistemes d'inclusió, amb l’objectiu de contribuir en l'enfortiment de la qualitat de l'experiència universitària de tots els estudiants.

La investigación que se formula en los siguientes acápites se centró en el análisis de la gestión de los sistemas de inclusión de las universidades chilenas y su influencia en la calidad de vida de estudiantes universitarios en situación de discapacidad (EUSD). Se consideraron aquellos sistemas de inclusión que forman parte de la Red de Educación Inclusiva en Chile (RESI), con el propósito de recoger diversas experiencias que permitieron comprender: ¿de qué manera estos sistemas de apoyo contribuyen en la calidad de vida universitaria de EUSD?

Se rescataron las muestras de estudiantes y sistemas de inclusión (o programas de apoyo), de acuerdo con la representatividad de las instituciones universitarias basadas en su tipo de administración (pública y privada), así como su presencia por cada región.

De esta forma, se consideraron EUSD y sistemas de inclusión de universidades públicas y privadas en la Región Metropolitana (RM), así como del resto de las regiones que formar parte del territorio chileno.

Cabe señalar que la RM corresponde al área geográfica con mayor concentración de estudiantes universitarios con discapacidad; mientras que la Universidad de Aysén, perteneciente a la región del mismo nombre, posee el menor número de matrícula de EUSD a nivel nacional. La obtención de información consideró el período académico 2022, mediante una convocatoria masiva gracias a la mediación de las autoridades de RESI, favoreciéndose una participación voluntaria.

Esta investigación se sustentó en el Paradigma Constructivista y en la normativa internacional vigente, poniendo especial énfasis en la Convención Internacional sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad (ONU, 2006) y en la Declaración de Incheon: Hacia una educación inclusiva, equitativa y de calidad y un aprendizaje a lo largo de la vida para todos (Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura [UNESCO], 2015). Asimismo, en virtud de la dinámica y emergencia de esta temática, se rescataron todas aquellas normativas atingentes y vigentes, promulgadas por otros organismos internacionales durante el proceso de formulación de esta investigación. En esta línea, en el contexto chileno, componen un pilar fundamental la Ley 20422 sobre la Igualdad de Oportunidades e Inclusión Social de las Personas con Discapacidad (Ministerio de Planificación y Cooperación de Chile, 2010), la que vino a reformular la Ley 19284 de Plena Integración para personas con Discapacidad (Ministerio de Planificación y Cooperación de Chile, 1994).

Sumado a lo anterior se consideró como sustento teórico la Teoría de Sistemas Sociales (Luhmann et al., 1998; Opazo & Rodríguez, 2017; Torres, 1999), toda vez que permitió un análisis organizacional de los sistemas de inclusión, según los planteamientos de Preza-Lagunes, et al. (2017). A su vez, se realizó una observación de la intervención contextual (Mascareño, 2010), a fin de identificar su impacto en la calidad de vida de los EUSD que fueron considerados como participantes en el presente estudio (Schalock & Verdugo, 2007; Camue Álvarez & Carballal del Río, 2004; Pérez, 2013; Moriña & Melero, 2016; Moriña Díez, et al. 2015; Rao & Petroff, 2011; Van Loon, 2013; Verdugo et al. 2005).

Finalmente, con los datos obtenidos se propone un índice de calidad de vida, junto con un análisis de fortalezas y oportunidades, los que evidencian las acciones, intervenciones y medidas que estos servicios de apoyo para EUSD podrían mejorar. A partir de estos resultados se busca ofrecer lineamientos que favorezcan la planificación de una intervención contextual a través de los sistemas de inclusión, con miras a contribuir en el fortalecimiento de la calidad de la experiencia universitaria de todos sus estudiantes.

The research formulated in the following chapters focused on the analysis of the management of the inclusion systems of Chilean universities and their influence on the quality of life of university students with disabilities (EUSD, acronym in Spanish). Those inclusion systems are part of the Inclusive Education Network in Chile (RESI, acronym in Spanish), and they were considered with the purpose of collecting various experiences that allowed us to understand: How do these support systems contribute to the quality of life of university students with disabilities?

Samples of students and inclusion systems (or support programs) were retrieved, according to the representativeness of the university institutions based on their type of administration (public and private), as well as their presence in each region.

In this way, EUSD and inclusion systems of public and private universities in the Metropolitan Region (RM, acronym in Spanish), as well as the rest of the regions of the Chilean territory, were considered.

It should be noted that the RM corresponds to the geographical area with the highest concentration of university students with disabilities. The University of Aysén, belonging to the region of the same name, has the lowest number of EUSD enrolments at the national level. The collection of information considered the academic period 2022, through a massive call thanks to the mediation of RESI authorities, favouring voluntary participation.

This research was based on the Constructivist Paradigm and current international regulations, with special emphasis on the International Convention on the Rights of People with Disabilities (UN, 2006) and the Incheon Declaration: Towards Inclusive, Equitable and Quality Education and Lifelong Learning for All (United Nations Educational, Scientific and Cultural Organisation [UNESCO], 2015). By virtue of the dynamics and emergence of this topic, all those relevant and current regulations promulgated by other international organisations during the process of formulating this research were rescued. In the Chilean context, a fundamental pillar is Law 20422, on Equal Opportunities and Social Inclusion of People with Disabilities (Chilean Ministry of Planning and Cooperation, 2010). It reformulated Law 19284 on Full Integration for People with Disabilities (Chilean Ministry of Planning and Cooperation, 2010), 1994).

In addition to the above, the Social Systems Theory (Luhmann et al., 1998; Opazo & Rodríguez, 2017; Torres, 1999) was considered as a theoretical underpinning, since it allowed an organisational analysis of the inclusion systems, according to the approaches of Preza-Lagunes, et al. (2017). At the same time, an observation of the contextual intervention (Mascareño, 2010) was carried out in order to identify its impact on the quality of life of the EUSD who were considered as participants in this study (Schalock & Verdugo, 2007; Camue Álvarez & Carballal del Río, 2004; Pérez, 2013; Moriña & Melero, 2016; Moriña et al. 2015; Rao & Petroff, 2011; Van Loon, 2013; Verdugo et al. 2005).

Finally, with the data obtained, a quality-of-life index is proposed, besides the analysis of strengths and opportunities. All of them show the actions, interventions, and measures that these support services for EUSD could improve. With these results, we seek to offer guidelines that improve the planning of a contextual intervention through the inclusion systems, intending to contribute to the strengthening of the quality of the university experience for all students.