Abordatge de la presa de decisions en població general i en Trastorn de joc: exploració de les diferències individuals i l’activitat de l’escorça prefrontal

Abstract

La presa de decisions es concep com un procés pel qual un individu selecciona una opció entre diverses alternatives, amb l’objectiu de respondre a les demandes de l’entorn. Aquesta funció forma part de les funcions executives i està estretament relacionada amb l'escorça prefrontal, per la seva implicació al raonament complex, la planificació i el control dels impulsos. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu explorar el procés de presa de decisions i la seva relació amb les diferències individuals i l'activació de l'escorça prefrontal, utilitzant l’espectroscòpia funcional per infraroig proper (fNIRS). A més, s'investiguen les diferències en la presa de decisions entre homes i dones i entre la població general i els individus diagnosticats de Trastorn de joc. El Trastorn de joc es concep com un trastorn estretament relacionat amb el dèficit en el control d’estímuls i en la presa de decisions. El treball està estructurat en tres estudis. El primer estudi avalua com les diferències individuals influeixen en els estils de presa de decisions. El segon estudi se centra en mesurar l'activació de l'escorça prefrontal d’homes i dones durant l’execució de la tasca IGT de presa de decisions, examinant la relació amb la personalitat, la impulsivitat i els estils d’afrontament de les decisions. El tercer estudi compara l'activació de l'escorça prefrontal, així com la personalitat i la impulsivitat entre individus diagnosticats de Trastorn de joc i un grup control. Els resultats d'aquesta investigació mostren la forma en què les diferències individuals es relacionen amb els estils d'afrontament en la presa de decisions. El neuroticisme sembla el major predictor dels estils no vigilants de presa de decisions. S'han identificat diferències significatives de sexe en els estils de presa de decisions; les dones tendeixen a mostrar majors nivells d'hipervigilància, vigilància, racionalitat i dependència. La presa de decisions en els homes està caracteritzada per una major impulsivitat, manca de premeditació i de perseverança. Els homes presenten una major activació cortical respecte a les dones, fenomen que es podria explicar per la influència dels estils hipervigilant i dependent en l'activitat prefrontal. Per altra banda, l'alta impulsivitat i el neuroticisme en els pacients amb Trastorn de joc contribuirien a una hipoactivació de l'escorça prefrontal en aquesta població clínica, suggerint un patró distintiu d'activació cerebral associat amb disfuncions en la presa de decisions.

La toma de decisiones se concibe como un proceso por el cual un individuo selecciona una opción entre varias alternativas, con el objetivo de responder a las demandas del entorno. Esta función forma parte de las funciones ejecutivas y está relacionada con la corteza prefrontal, por su implicación en el razonamiento complejo, la planificación y el control de los impulsos. Esta tesis tiene como objetivo explorar la toma de decisiones y su relación con las diferencias individuales y la activación de la corteza prefrontal, utilizando la espectroscopia funcional por infrarrojo próximo (fNIRS). Además, se investigan las diferencias en la toma de decisiones entre hombres y mujeres y entre la población general y los individuos diagnosticados de Trastorno de juego. El Trastorno de juego se concibe como un trastorno relacionado con el déficit en el control de estímulos y en la toma de decisiones. El trabajo está estructurado en tres estudios. El primer estudio evalúa como las diferencias individuales influyen en los estilos de toma de decisiones. El segundo estudio se centra en medir la activación de la corteza prefrontal de hombres y mujeres durante la ejecución de la tarea IGT de toma de decisiones, examinando la relación con la personalidad, la impulsividad y los estilos de toma de decisiones. El tercer estudio compara la activación de la corteza prefrontal, así como la personalidad y la impulsividad entre individuos diagnosticados de Trastorno de juego y un grupo control. Los resultados de esta investigación muestran la forma en que las diferencias individuales se relacionan con los estilos de toma de decisiones. El neuroticismo parece ser el mayor predictor de los estilos no vigilantes de toma de decisiones. Se han identificado diferencias de sexo en los estilos de toma de decisiones; las mujeres tienden a mostrar mayores niveles dehipervigilancia, vigilancia, racionalidad y dependencia. La toma de decisiones en los hombres está caracterizada por una mayor impulsividad, falta de premeditación y perseverancia. Los hombres presentan una mayor activación cortical respecto a las mujeres, fenómeno que se podría explicar por la influencia de los estilos hipervigilante y dependiente en la actividad prefrontal. Por otro lado, la alta impulsividad y el neuroticismo en los pacientes con Trastorno de juego contribuirían a una hipoactivación de la corteza prefrontal en esta población clínica, sugiriendo un patrón distintivo de activación cerebral asociado con disfunciones en la toma de decisiones.

Decision making is conceived as a process by which an individual selects an option among several alternatives, with the aim of responding to the demands of the environment. This function is part of the executive functions and is closely related to the prefrontal cortex, due to its involvement in complex reasoning, planning and impulse control. This doctoral thesis aims to explore the decision-making process and its relationship with individual differences and the activation of the prefrontal cortex, using functional near-infrared spectroscopy (fNIRS). Additionally, differences in decision- making between men and women and between the general population and individuals diagnosed with Gambling Disorder are investigated. Gambling disorder is conceived as a disorder closely related to deficits in stimulus control and decision-making. This thesis is structured in three studies. The first study evaluates how individual differences influence decision-making styles, considering variables such as personality and impulsivity. The second study focuses on measuring the activation of the prefrontal cortex of men and women during the execution of the IGT decision-making task, examining the relationship with personality, impulsivity and decision coping styles. The third study compares activation of the prefrontal cortex, personality and impulsivity between the general population and individuals with Gambling Disorder. The results of this research show how individual differences, personality and impulsivity, are related to coping styles in decision making. Neuroticism appears to be the greatest predictor of non-vigilant decision-making styles. Significant sex differences have been identified in decision-making styles; Women tend to show higher levels of hypervigilance, vigilance, rationality, and dependency. Decision making in men is characterized by greater impulsivity, lack of premeditation and perseverance. Men present greater cortical activation compared to women, a phenomenon that can be explained by the influence of hypervigilant and dependent styles on prefrontal activity. The high impulsivity and neuroticism in patients with Gambling Disorder contribute to a hypoactivation of the prefrontal cortex in this clinical population, suggesting a distinctive pattern of brain activation associated with dysfunctions in decision making.