La entonación del español de Chile

Abstract

[spa] La presente investigación se plantea como objetivo general caracterizar la entonación lingüística del español de Chile en 160 hablantes nativos sin escolarización obligatoria completa o sin instrucción universitaria que han nacido y residen en ocho ciudades del país (Iquique, La Serena, Valparaíso, Santiago, Concepción, Temuco, Coyhaique y Punta Arenas). Adicionalmente, se propone caracterizar el perfil melódico del acento dialectal del español de Chile. Para lograr el cumplimiento de los objetivos se seleccionaron, en total, 1853 enunciados espontáneos (producidos a partir de dos tareas: entrevista y Diapix) en las modalidades interrogativa absoluta, aseverativa (neutra), suspendida y enfática y se aplicó el protocolo de Análisis Melódico del Habla para su procesamiento acústico. Dentro de los principales resultados, se describen ocho patrones melódicos característicos de los hablantes nativos de esta variedad del español (con los correspondientes márgenes de dispersión) y se identifica una oposición melódica básica entre enunciados interrogativos absolutos (con inflexión final ascendente) y aseverativos (con inflexión final descendente). Los patrones melódicos descritos para las suspendidas presentan características comunes con lo propuesto para el caso de las aseverativas, mientras que para la descripción hecha de las enfáticas se identifican, en general, los mismos patrones melódicos, pero con estrategias puntuales que aportan énfasis, tales como movimientos zigzagueantes abruptos en el cuerpo de los enunciados o elevación de la curva melódica justo en el núcleo, para posteriormente presentar una inflexión final descendente -también abrupta-. A la luz de los resultados obtenidos en la descripción de las modalidades suspendida y enfática, se plantea que la entonación no es el único elemento prosódico que los hablantes utilizan para oponer significados lingüísticos en estos casos, aunque sí es suficiente para diferenciar las modalidades interrogativa absoluta y aseverativa. En términos generales, se concluye que las descripciones hechas para el español de Chile difieren parcialmente de los resultados obtenidos con el mismo método de análisis para el español de España, puesto que en la variedad sudamericana no se identifican los rasgos de primer pico ni declinación y los movimientos de la inflexión final se presentan menos abruptos que en la variedad peninsular.

[cat] Aquesta investigació es planteja com a objectiu general caracteritzar l'entonació lingüística de l'espanyol de Xile en 160 parlants nadius sense escolarització obligatòria completa o sense instrucció universitària que han nascut i resideixen a vuit ciutats del país (Iquique, La Serena, Valparaíso, Santiago, Concepción, Temuco, Coyhaique i Punta Arenas). Addicionalment, es proposa caracteritzar el perfil melòdic de l'accent dialectal de l'espanyol de Xile. Per assolir el compliment dels objectius es van seleccionar, en total, 1853 enunciats espontanis (produïts a partir de dues tasques: entrevista i Diapix) en les modalitats interrogativa absoluta, asseverativa (neutra), suspesa i emfàtica i es va aplicar el protocol d'Anàlisi Melòdica de la Parla per al seu processament acústic. Dins dels principals resultats, es descriuen 8 patrons melòdics característics dels parlants nadius d'aquesta varietat de l'espanyol (amb els marges de dispersió corresponents) i s'identifica una oposició melòdica bàsica entre enunciats interrogatius absoluts (amb inflexió final ascendent) i asseveratius (amb inflexió final descendent). Els patrons melòdics descrits per a les suspeses presenten característiques comunes amb allò proposat per al cas de les asseveratives, mentre que per a la descripció feta de les emfàtiques s'identifiquen, en general, els mateixos patrons melòdics, però amb estratègies puntuals que aporten èmfasi, com ara moviments zigzag abruptes al cos dels enunciats o elevació de la corba melòdica just al nucli, per posteriorment presentar una inflexió final descendent -també abrupta-. v A la llum dels resultats obtinguts en la descripció de les modalitats suspesa i emfàtica, es planteja que l'entonació no és l'únic element prosòdic que els parlants utilitzen per oposar significats lingüístics en aquests casos, encara que sí que és suficient per diferenciar les modalitats interrogativa absoluta i asseverativa. En termes generals, es conclou que les descripcions fetes per a l'espanyol de Xile difereixen parcialment dels resultats obtinguts amb el mateix mètode d'anàlisi per a l'espanyol d'Espanya, ja que en la varietat sud-americana no s'identifiquen els trets de primer pic ni declinació i els moviments de la inflexió final es presenten menys abruptes que a la varietat peninsular.

[eng] The general objective of this research is to characterize the linguistic intonation of Chilean Spanish in 160 native speakers without complete compulsory schooling or without university education who were born and reside in eight cities in the country (Iquique, La Serena, Valparaíso, Santiago, Concepción, Temuco, Coyhaique and Punta Arenas). Additionally, it is proposed to characterize the melodic profile of the dialectal accent of Chilean Spanish. To achieve the fulfillment of the objectives, a total of 1853 spontaneous utterances were selected (produced from two tasks: interview and Diapix) in the absolute questions, assertive (neutral), suspended and emphatic modalities and the Melodic Analysis of Speech protocol was applied for its acoustic processing. Some of the main results described eight melodic patterns characteristic of native speakers of this variety of Spanish (with the corresponding dispersion margins) and identified a basic melodic opposition between absolute questions (with rising final inflection) and assertive utterances (with falling final inflection). The melodic patterns described for the suspended ones present common characteristics with those proposed for the case of the assertive ones, while for the description of the emphatic ones, in general, the same melodic patterns are identified, but with vi specific strategies that provide emphasis, such as abrupt zigzagging movements in the body of the utterances or elevation of the melodic curve just in the nucleus, to later present a falling final inflection -also abrupt-. According to the results obtained in the description of the suspended and emphatic modalities, it is proposed that intonation is not the only prosodic element that speakers use to oppose linguistic meanings in these cases, although it is sufficient to differentiate the absolute questions and assertive modalities. In general terms, it is concluded that the descriptions made for the Chilean Spanish partially differ from the results obtained with the same method of analysis for the Spanish of Spain, since in the South American variety the features of first peak or declination are not identified and the movements of the final inflection are less abrupt than in the peninsular variety.