Impacte d’una estratègia d’atenció integral en pacients amb mal control glucèmic de la Diabetis Mellitus tipus 2 a l’atenció primària

Abstract

Objectius: l’objectiu principal va ser avaluar si una intervenció multicomponent dissenyada específicament i duta a terme a l’atenció primària millorava el control glucèmic en pacients amb diabetis tipus 2 mal controlada en comparació amb la pràctica clínica habitual. També va ser avaluar secundàriament l’impacte sobre els altres factors de risc cardiovascular. Metodologia: L’estudi INTEGRA fou un assaig pragmàtic, controlat, no aleatoritzat, que es va realitzar en 11 Centres d’Atenció Primària de Catalunya en un grup de pacients d’entre 30 i 80 anys amb DM2 i mal control glucèmic, definit per una hemoglobina glicosilada (HbA1c) superior a 9%. L’eix principal de la intervenció va ser una consulta monogràfica amb l’objectiu d’intensificar el tractament. Es va comparar també la intervenció amb la pràctica clínica habitual. Resultats: l’edat mitjana de la població va ser de 59,5 anys, la durada mitjana de la diabetis de 10,7 anys, i la mitjana d’ HbA1c 10,3%. Els pacients del grup intervenció van aconseguir una reducció significativament més gran de la HbA1c que els del grup de control als 12 mesos de seguiment, amb una disminució mitjana de l’HbA1c d’1,9% enfront de l’1,3% en el grup control. En relació als objectius secundaris no es van trobar diferències entre els grups per les determinacions del perfil lipídic. Tampoc es van observar diferències significatives entre els grups en la reducció de la pressió arterial. Conclusions: en condicions de pràctica real, una intervenció pragmàtica multicomponent dissenyada per millorar el control glucèmic, basada en una consulta monogràfica duta a terme per professionals de l’atenció primària va ser efectiva en relació a la pràctica habitual per millorar el control glucèmic. Aquesta intervenció no va demostrar ser més efectiva en millorar el perfil lipídic o en reduir la pressió arterial.

Objetivos: el objetivo principal fue evaluar si una intervención multicomponente diseñada específicamente y llevada a cabo en la atención primaria mejoraba el control glucémico en pacientes con diabetes tipo 2 mal controlada en comparación con la práctica clínica habitual. También fue evaluar secundariamente el impacto sobre los otros factores de riesgo cardiovascular. Metodología: El estudio INTEGRA fue un ensayo pragmático, controlado, no aleatorizado, que se realizó en 11 Centros de Atención Primaria de Cataluña en un grupo de pacientes de entre 30 y 80 años con DM2 y mal control glucémico, definido por una hemoglobina glicosilada (HbA1c) superior a 9%. El eje principal de la intervención fue una consulta monográfica con el objetivo de intensificar el tratamiento. Se comparó también la intervención con la práctica clínica habitual. Resultados: la edad media de la población fue de 59,5 años, la duración media de la diabetes de 10,7 años, y la media de HbA1c 10,3%. Los pacientes del grupo intervención consiguieron una reducción significativamente mayor de la HbA1c que los del grupo de control a los 12 meses de seguimiento, con una disminución media del HbA1c de 1,9% frente al 1,3% en el grupo control. En relación a los objetivos secundarios no se encontraron diferencias entre los grupos por las determinaciones del perfil lipídico. Tampoco se observaron diferencias significativas entre los grupos en la reducción de la presión arterial. Conclusiones: en condiciones de práctica real, una intervención pragmática multicomponente diseñada para mejorar el control glucémico, basada en una consulta monográfica llevada a cabo por profesionales de la atención primaria fue efectiva en relación a la práctica habitual para mejorar el control glucémico. Esta intervención no demostró ser más efectiva al mejorar el perfil lipídico o al reducir la presión arterial.

Objectives: The primary objective was to assess whether a multicomponent intervention specifically designed and implemented in primary care improved glycaemic control in patients with poorly controlled type 2 diabetes compared to routine clinical practice. It was also necessary to secondarily evaluate the impact on the other cardiovascular risk factors. Methodology: The INTEGRA study was a pragmatic, controlled, non-randomized trial that was carried out in 11 Primary Care Centers in Catalonia in a group of patients between 30 and 80 years of age with DM2 and poor glycemic control, defined by a glycosylated hemoglobin (HbA1c) greater than 9%. The main focus of the intervention was a monographic consultation with the aim of intensifying the treatment. The intervention was also compared with usual clinical practice. Results: the mean age of the population was 59.5 years, the mean duration of diabetes was 10.7 years, and the mean HbA1c was 10.3%. Patients in the intervention group achieved a significantly greater reduction in HbA1c than those in the control group at 12 months of follow-up, with a mean decrease in HbA1c of 1.9% compared to 1.3% in the control group. In relation to the secondary endpoints, no differences were found between the groups due to the determination of the lipid profile. There were also no significant differences between the groups in blood pressure reduction. Conclusions: In real-life conditions, a multicomponent pragmatic intervention designed to improve glycemic control, based on a monographic consultation carried out by primary care professionals, was effective in relation to usual practice to improve glycemic control. This intervention was not shown to be more effective in improving the lipid profile or in reducing blood pressure.