Evaluación de la calidad de la docencia universitaria: un estudio comprensivo en torno a las percepciones de docentes y estudiantes de diferentes campos del conocimiento en una universidad chilena

Abstract

[spa] La educación superior en Chile, desde 2018, se ha visto inmersa en varios cambios, entre los que destaca el énfasis otorgado al aseguramiento de la calidad, a raíz de la ley de educación superior (N.º 21.091). Con la aplicación de esta normativa se integraron modificaciones en el sistema universitario, esto con el objetivo de que las instituciones de formación superior logren fortalecer sus políticas de aseguramiento de la calidad de la enseñanza. En este marco, se precisa que cada institución debe contar con procedimientos claros y conocidos de evaluación del profesorado que permitan mejorar la formación, considerando la opinión de los estudiantes, la evaluación de los cargos institucionales y los resultados de aprendizaje. La Pontificia Universidad Católica de Valparaíso (PUCV) tiene un sistema de evaluación de la docencia orientado, primordialmente, a obtener información desde la percepción del estudiantado. Por lo anterior, el presente estudio busca comprender la percepción del profesorado y alumnado en torno a este tema en diferentes grados formativos. Para esto se ha trabajado desde un enfoque cualitativo mediante un estudio holístico de casos múltiples. Se llevaron a cabo 28 entrevistas semiestructuradas —de tipo individual a docentes noveles, experimentados y jefes de estudios y de tipo grupal a estudiantes. Se aplicó un muestreo intencionado para la selección de los informantes —en el caso del profesorado y jefes de estudios— y un muestreo por bola de nieve para los estudiantes. Las entrevistas fueron transcritas y, posteriormente, analizadas mediante la técnica de análisis de contenido con el programa ATLAS.ti ® 24. Los resultados permiten reconocer que, según la percepción de los informantes, la evaluación de la docencia en la PUCV se configura de manera compleja, pues son diversas las variables que participan de esta. Las respuestas obtenidas se han clasificado en cinco grandes ejes: componentes del sistema de evaluación, componentes a integrar en el sistema de evaluación, calidad de la docencia, planificación docente y decisiones para el mejoramiento de la docencia. Sin embargo, las prácticas actuales corresponden todavía a actividades que tradicionalmente se han llevado a cabo. Así, este sistema es estandarizado para todas las disciplinas y, por tanto, las decisiones que se toman no responden a las necesidades específicas de cada área. Por lo mismo, los informantes tienden a percibir este proceso como una estrategia de gestión académica. A partir de la investigación se visualiza que la percepción manifestada por los informantes es coherente con las ideas presentes en la literatura en torno al tema. Al respecto, existe coincidencia con la idea de que el proceso de evaluación de la docencia debe ser un espacio orientado a la formación docente del profesorado. En conclusión, para que las estrategias de mejoramiento logren más impacto es preciso considerar acciones de retroalimentación al profesorado. Así también, la diversidad de percepciones en función de cada disciplina sugiere que debieran proponerse modelos e instrumentos adaptados a sus necesidades particulares. Para ello, sería conveniente ofrecer espacios de comunicación sobre evaluación docente para que todos los agentes vayan integrando estos modelos.

[cat] L’educació superior a Xile, des de 2018, s’ha vist immersa en diversos canvis, entre els quals destaca l’èmfasi atorgat a l’assegurament de la qualitat, arran de la llei d’educació superior (Núm. 21.091). Amb l’aplicació d’aquesta normativa es van integrar modificacions en el sistema universitari, amb l’objectiu que les institucions de formació superior aconseguissin enfortir les seves polítiques d’assegurament de la qualitat de l’ensenyament. En aquest marc, cal que cada institució ha de comptar amb procediments clars i coneguts d’avaluació del professorat que permetin millorar la formació, considerant l’opinió dels estudiants, l’avaluació dels càrrecs institucionals i els resultats d’aprenentatge. La Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaíso (PUCV) té un sistema d’avaluació de la docència orientat, primordialment, a obtenir informació des de la percepció de l’estudiantat. Per això, aquest estudi pretén comprendre la percepció del professorat i alumnat sobre aquest tema en diferents graus formatius. S’ha treballat des d’un enfocament qualitatiu mitjançant un estudi holístic de casos múltiples. Es van dur a terme 28 entrevistes semiestructurades —de tipus individual a docents novells, experimentats i caps d’estudis i de tipus grupal a estudiants. Es va aplicar un mostreig intencionat per a la selecció dels informants —en el cas del professorat i caps d’estudis— i un mostreig per bola de neu per als estudiants. Les entrevistes van ser transcrites i, posteriorment, analitzades mitjançant la tècnica d’anàlisi de contingut amb el programa ATLAS.ti ® 24. Els resultats permeten reconèixer que, segons la percepció dels informants, l’avaluació de la docència en la PUCV es configura de manera complexa, perquè són diverses les variables que hi participen. Les respostes obtingudes s’han classificat en cinc grans eixos: components del sistema d’avaluació, components a integrar en el sistema d’avaluació, qualitat de la docència, planificació docent i decisions per al millorament de la docència. No obstant això, les pràctiques actuals encara corresponen a activitats que tradicionalment s’han dut a terme. Així, aquest sistema és estandarditzat per a totes les disciplines i, per tant, les decisions que es prenen no responen a les necessitats específiques de cada àrea. Pel mateix, els informants tendeixen a percebre aquest procés com una estratègia de gestió acadèmica. A partir de la recerca es visualitza que la percepció manifestada pels informants és coherent amb les idees presents en la literatura entorn del tema. Sobre això, hi ha coincidència amb la idea que el procés d’avaluació de la docència ha de ser un espai orientat a la formació docent del professorat. En conclusió, perquè les estratègies de millorament aconsegueixin més impacte cal considerar accions de retroalimentació al professorat. Així també, la diversitat de percepcions en funció de cada disciplina suggereix que s’haurien de proposar models i instruments adaptats a les seves necessitats particulars. Per a això, seria convenient oferir espais de comunicació sobre avaluació docent perquè tots els agents vagin integrant aquests models.

[eng] The higher education in Chile, since 2018, has been immersed in several changes, among which stands out the emphasis given to quality assurance, because of the higher education law (No. 21.091). With the application of this regulation, modifications were made to the university system, with the objective that higher education institutions can strengthen their quality assurance policies. Within this framework, it is specified that each institution must have clear and known procedures for the evaluation of the teaching staff to improve training, considering the opinion of the students, the evaluation of the institutional positions and the learning results. The Pontificia Universidad Católica de Valparaíso (PUCV) has a teaching evaluation system oriented, primarily, to obtain information from the students' perception. Therefore, the present study seeks to understand the perception of the faculty and students about this topic in different formative grades. For this, we worked from a qualitative approach through a holistic study of multiple cases. Twenty-eight semi-structured interviews were carried out —individual interviews with novice and experienced teachers and heads of studies, and group interviews with students. Purposive sampling was applied for the selection of informants —in the case of teachers and heads of studies— and snowball sampling for students. The interviews were transcribed and, subsequently, analyzed using the content analysis technique with the ATLAS.ti ® 24 program. The results allow recognizing that, according to the perception of the informants, the evaluation of teaching at PUCV is configured in a complex way, since there are several variables involved in this. The answers obtained have been classified in five main areas: components of the evaluation system, components to be integrated in the evaluation system, quality of teaching, teaching planning and decisions for the improvement of teaching. However, current practices still correspond to activities that have traditionally been carried out. Thus, this system is standardized for all disciplines and, therefore, the decisions made do not respond to the specific needs of each area. For the same reason, informants tend to perceive this process as an academic management strategy. From the research, it is visualized that the perception expressed by the informants is consistent with the ideas present in the literature on the subject. In this regard, there is coincidence with the idea that the teaching evaluation process should be a space oriented to teacher training. In conclusion, for improvement strategies to have a greater impact, it is necessary to consider feedback actions for teachers. Moreover, the diversity of perceptions according to each discipline suggests that models and instruments adapted to their particular needs should be proposed. To this end, it would be convenient to offer spaces for communication on teacher evaluation so that all agents can integrate these models.