Cronologia, territorialitat i canvi cultural: estudi de les trajectòries poblacionals de Catalunya durant el Neolític mitjà

Abstract

[cat] Aquesta Tesi Doctoral explora els desenvolupaments recents en el camp de la paleodemografia, oferint un enfocament innovador pel tractament de les dades radiocarbòniques i l'anàlisi de la densitat de les ocupacions humanes. Els resultats d'aquest treball posen de manifest la idoneïtat de les metodologies emprades per la reconstrucció de les trajectòries poblacionals, aportant una nova evidència de la seva validesa. Un dels objectius principals ha estat la integració dels models bayesians de datacions radiocarbòniques en l'anàlisi paleodemogràfica, destacant els avantatges d'incorporar la dimensió espacial de manera explícita. S'ha proposat un model jeràrquic per incloure un terme d'autocorrelació espacial, el qual ha facilitat l'estudi de les diferències territorials i ha ajudat a minimitzar els errors de mostreig associats a l'heterogeneïtat espacial. Aquest model ha estat utilitzat per tractar les incerteses relacionades amb la construcció dels marcs crono-culturals, així com per explorar les relacions temporals entre les fases arqueològiques, permetent la reconstrucció de les dinàmiques demogràfiques a treves de les dades referents a les ocupacions humanes. La metodologia ha estat aplicada al cas d'estudi del Neolític mitjà a Catalunya i el Principat d'Andorra, període caracteritzat per marcades diferències regionals i una notable transformació cultural al voltant del 4000 ANE. El treball s'enfoca en l'estudi de la transició entre el Neolític mitjà Inicial (NMI) i el Neolític mitjà Ple (NMP), analitzant les seves implicacions socioeconòmiques, culturals i poblacionals. Els resultats suggereixen una adopció gradual i territorialment heterogènia dels canvis, identificant un creixement demogràfic iniciat al voltant del 4250 ANE. Aquesta tendència es relaciona amb les dinàmiques de transformació cultural del sud-est francès, així com amb la intensificació de les xarxes d'intercanvi transpirinenques. Es planteja la hipòtesi d'una equivalència entre les inferències derivades dels dos proxies paleodemogràfics (les dades radiocarbòniques i les referents a l'ocupació humana), la qual s'ha posat a prova mitjançant tests de significació estadístics formals. Aquests han permès realitzar una interpretació crítica de les assumpcions del model, contextualitzant la informació disponible i suggerint una bona correlació entre els proxies i la població humana. Els resultats proporcionen una base per futures investigacions i desenvolupaments metodològics en el camp de la paleodemografia, així com una visió actualitzada del període del Neolític mitjà.

[eng] This Doctoral Thesis explores recent developments in the field of paleodemography, offering an innovative approach to radiocarbon data processing and the analysis of human occupation density. The results of this work highlight the suitability of the methodologies employed for reconstructing population trajectories, providing new evidence of their validity. One of the main objectives has been the integration of Bayesian models of radiocarbon dating into paleodemographic analysis, emphasizing the advantages of explicitly incorporating the spatial dimension. A hierarchical model has been proposed to include a spatial autocorrelation term, which has facilitated the study of territorial differences and helped in the minimization of sampling errors associated with spatial heterogeneity. This model has been used to address uncertainties related to the construction of chrono-cultural frameworks, as well as to explore temporal relationships between archaeological phases, allowing the reconstruction of demographic dynamics through data on human occupations. The methodology has been applied to the case study of the Middle Neolithic in Catalonia and Andorra, a period characterized by marked regional differences and a cultural transformation around 4000 BCE. The work focuses on the transition between the Initial Middle Neolithic (NMI) and the Late Middle Neolithic (NMP), analyzing their socio-economic, cultural, and demographic implications. The results suggest a gradual and territorially heterogeneous adoption of changes, identifying a demographic growth beginning around 4250 BCE. This trend is related to the dynamics of cultural transformation in southeastern France, as well as the intensification of trans-Pyrenean exchange networks. The hypothesis of equivalence between the inferences derived from the two paleodemographic proxies is proposed (radiocarbon data and data on human occupation), which has been tested through formal statistical significance tests. These tests have allowed for a critical interpretation of the model assumptions, contextualizing the available information and suggesting a strong correlation between the proxies and the human population. The results provide a basis for future research and methodological developments in the field of paleodemography, as well as an updated view of the Middle Neolithic period.