Origen del corporativisme dels practicants, llevadores i infermeres a la província de Lleida

Abstract

Introducció i antecedents: Existeixen diversos estudis històrics sobre l’origen dels col·legis professionals d’infermeria de l’estat espanyol, però cap de centrat de manera específica en conèixer els inicis del corporativisme d’aquesta família professional (que engloba els practicants, les llevadores i les infermeres) en la província de Lleida. Objectiu: Aquest treball pretén conèixer l’origen i procés constitutiu del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida, identificant aquells professionals que van disposar d’un paper rellevant en l’organització corporativa d’aquest ens col·legial. Mètode: Estudi històric qualitatiu, abastant dels orígens col·legials fins a 1980. Les fonts emprades són les documentals escrites i audiovisuals, provinents d’arxius comarcals i nacionals; de la història oral i la bibliografia de referència. Resultats: Trobem els primers vestigis de sentiment associacionista dels practicants de Lleida el 1865, a través de les revelacions d’Estradé i Pujol a la Revista “La Voz de los Ministrantes”. El 1921 s'organitza la primera Junta constituent del Colegio de Practicantes de la província de Lérida. Posteriorment les llevadores s’organitzen col·legialment el 1932. A partir del 1933 tots dos col·legis es converteixen en delegacions intercomarcals del Col·legi Oficial de Practicants de Medicina i Cirurgia i del Col·legi Oficial de Llevadores de Catalunya. Dos anys més tard, el 1935, es crea el Col·legi d'Infermeres Oficials de Catalunya. Finalitzada la Guerra Civil espanyola (1936-1939), a Catalunya es restauren els col·legis provincials de Practicants i Llevadores, alhora que desapareix el d'Infermeres, fins que el 1944 s'unifiquen practicants, llevadores i infermeres en seccions professionals dins del Colegio Provincial de Auxiliares Sanitarios de Lérida. La tempestuosa unificació de les tres seccions col·legials deriva de la Ley de Colegios Profesionales de 1977, i és materialitzada per les presidències de Manuel Sampedro, Luisa Fuentes i Rosa Fernandez, donant pas a la creació del Colegio Oficial de Ayudantes Técnicos Sanitarios (ATS) de la província de Lérida. Conclusions: L’actual Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida ve conformat per l’existència prèvia d’organitzacions col·legials de les professions sanitàries de practicants, llevadores, infermeres i ATS en aquesta província. En cadascuna d’aquestes organitzacions col·legials es constata l’existència de sentiments precol·legials, i es constitueixen segons condicions professionals, acadèmiques i legislatives particulars.

Introducción y antecedentes: Existen varios estudios históricos sobre el origen de los colegios profesionales de enfermería del estado español, pero ninguno centrado de manera específica en conocer los inicios del corporativismo de esta familia profesional (que engloba a los practicantes, las matronas y las enfermeras) en la provincia de Lleida. Objetivo: Este trabajo pretende conocer el origen y proceso constitutivo del Colegio Oficial de Enfermeras y Enfermeros de Lleida, identificando a aquellos profesionales que dispusieron de un papel relevante en la organización corporativa de este ente colegial. Método: Estudio histórico cualitativo, abarcando de los orígenes colegiales hasta 1980. Las fuentes utilizadas son las documentales escritas y audiovisuales, provenientes de archivos comarcales y nacionales; de la historia oral y la bibliografía de referencia. Resultados: Encontramos los primeros vestigios de sentimiento asociacionista de los practicantes de Lleida en 1865, a través de las revelaciones de Estradé y Pujol en la Revista “La Voz de los Ministrantes”. En 1921 se organiza la primera Junta constituyente del Colegio de Practicantes de la provincia de Lérida. Posteriormente las comadronas se organizan colegialmente en 1932. A partir de 1933 ambos colegios se convierten en delegaciones intercomarcales del Colegio Oficial de Practicantes de Medicina y Cirugía y del Colegio Oficial de Comadronas de Cataluña. Dos años después, en 1935, se crea el Colegio de Enfermeras Oficiales de Cataluña. Finalizada la Guerra Civil española (1936-1939), en Cataluña se restauran los colegios provinciales de Practicantes y Comadronas, a la vez que desaparece el de Enfermeras, hasta que en 1944 se unifican practicantes, comadronas y enfermeras en secciones profesionales dentro del Colegio Provincial de Auxiliares Sanitarios de Lérida. La tormentosa unificación de las tres secciones colegiales deriva de la Ley de Colegios Profesionales de 1977, y se materializada bajo las presidencias de Manuel Sampedro, Luisa Fuentes y Rosa Fernández, dando paso a la creación del Colegio Oficial de Ayudantes Técnicos Sanitarios de la provincia de Lérida. Conclusiones: El actual Colegio Oficial de Enfermeras y Enfermeros de Lleida viene conformado por la existencia previa de organizaciones colegiales de las profesiones sanitarias de practicantes, comadronas, enfermeras y Ayudantes Técnicos Sanitarios en esta provincia. En cada una de estas organizaciones colegiales se constata la existencia de sentimientos precolegiales, y se constituyen según condiciones profesionales, académicas y legislativas particulares.

Introduction and background: There are several historical studies on the origin of the professional nursing associations in Spain, but none specifically focused on the beginnings of the corporativism of this professional family (which includes practitioners, midwives and nurses) in the province of Lleida. Objective: The aim of this work is to discover the origin and constitutive process of the Official College of Nurses of Lleida, identifying those professionals who played a relevant role in the corporate organization of this collegiate body. Method: Qualitative historical study, covering the origins of the association up to 1980. The sources used are written and audiovisual documents from regional and national archives, oral history and reference bibliography. Results: We found the first traces of the associationist sentiment of the practitioners of Lleida in 1865, through the revelations of Estradé and Pujol in the magazine "La Voz de los Ministrantes". In 1921, the first constituent Board of the College of Practitioners of the province of Lleida was organised. Subsequently, in 1932, the midwives organized themselves collegially. In 1933, both colleges became inter-county delegations of the Official College of Practitioners of Medicine and Surgery and the Official College of Midwives of Catalonia. Two years later, in 1935, the Official College of Nurses of Catalonia was created. After the Spanish Civil War (1936-1939), the provincial colleges of Practitioners and Midwives were restored in Catalonia, while the College of Nurses disappeared, until 1944, when practitioners, midwives and nurses were unified in professional sections within the Provincial College of Health Assistants of Lérida. The stormy unification of the three collegiate sections derived from the Professional Associations Act of 1977, and materialised under the presidencies of Manuel Sampedro, Luisa Fuentes and Rosa Fernández, giving way to the creation of the Official College of Healthcare Technical Assistants of the province of Lérida. Conclusions: The current Official College of Nurses of Lleida is shaped by the previous existence of collegiate organizations of the health professions of practitioners, midwives, nurses and Health Technical Assistants in this province. In each of these collegiate organizations, the existence of pre-collegiate feelings is noted, and they are constituted according to particular professional, academic and legislative conditions.