Societat, treball i nivells de vida a les colònies tèxtils de Catalunya (1890-1936). Una reinterpretació.

Abstract

[cat] Les colònies industrials tèxtils han esdevingut un dels fenòmens més característics del procés industrialitzador català. Un model fabril que començà a gestar-se a partir dels anys seixanta i setanta del segle XIX i que es caracteritzà per la seva singularitat, en el qual l’esfera social i l’esfera laboral convergiren en un mateix establiment generalment allunyat dels nuclis urbans i accionat principalment per energia hidràulica. Un model productiu, empresarial i social únic que al llarg de les últimes dècades ha despertat un gran interès per part de la historiografia amb la finalitat de comprendre, desgranar i posar en valor el funcionament i les característiques d’aquestes societats. Al nostre entendre, però, el marc teòric en el que es recolzen bona part d'aquests estudis es fonamenta en un seguit d'idees preconcebudes mancades d'una base empírica sòlida i que han estat acceptades i reproduïdes sense haver estat sotmeses a un exercici crític previ (sobredimensió del fenomen; establiments aïllats i hermètics; mà d'obra d'origen rural disciplinada i estable; baixos salaris i unes condicions de vida que estan en el llindar de la pobresa, entre d'altres). Dit d'una altra manera, s'ha tendit a extrapolar a la globalitat del fenomen la ideologia, el paternalisme, les pràctiques i dinàmiques socials i laborals detectats d'una minoria de casos, la major part emblemàtics. En base a l'exposat, la finalitat de la present tesi doctoral ha estat la de posar en tela de judici aquest discurs. Amb la voluntat de reformular, tant des del punt de vista social com laboral, aquest hipotètic hermetisme i comportament endogàmic tan elevats. Per a fer-ho, la tesi s'ha dividit en cinc capítols. Després de la introducció, en el segon capítol s'ha posat especial èmfasi en identificar les principals línies d’investigació que s’han abordat al llarg de les últimes dècades en relació a l’univers de les colònies industrials a Catalunya. Això ens ha permès identificar les principals carències d'aquest debat i els elements susceptibles de ser revisats. En el tercer capítol, tot basant-nos en la informació extreta de fonts com els nomenclàtors de població, es reflexionarà al voltant del fenomen de les colònies industrials tèxtils i quin efecte i importància van tenir en el marc de la industrialització catalana. En el quart capítol, principalment a partir dels padrons municipals d'habitants, s’analitzaran les característiques de la població que va viure i treballar en les colònies industrials i fàbriques de riu tèxtils des de finals del segle XIX fins a mitjans de la dècada de 1930 (estructura per edats, sexe i estat civil; estructures i relacions familiars i de parentiu dins de l'establiment, procedència, mobilitat, temps de residència, etc.). El cinquè capítol, a partir de múltiples fonts de diversa índole (censos obrers, llistats de mà d'obra i nòmines, documentació de l'Institut de Reformes Socials i de les seves juntes locals, entre d'altres), es desgranarà detalladament l’organització laboral que regí en les colònies industrials i fàbriques de riu tèxtils i en comprendre quines estratègies laborals adoptaren les famílies per compaginar les tasques domèstiques i el treball a la fàbrica. El sisè capítol es focalitzarà en l'estudi de la composició i naturalesa dels salaris, en les condicions de treball i en la reconstrucció dels nivells de vida mitjançant l’elaboració de pressupostos familiars. En resum, per una banda, i al contrari del que la bibliografia ha tendit a defensar, la societat creada al voltant de les colònies tèxtils fou, en la seva gran majoria, una societat dinàmica tant a nivell social com laboral la qual va estar sotmesa en un constant procés de transformació. Cal sortir d'aquesta visió que concep les colònies tèxtils com un microcosmos, com una societat rígida i hermètica, aïllada del seu entorn i inalterable en el temps. Tot i les seves especificitats i particularitats, aquests establiments estaven lligats de la mateixa manera que els altres al joc de l'oferta i la demanda. A més a més, dins de la globalitat del fenomen s'ha evidenciat la existència de dos grans models poblacionals a partir dels quals s'estructura o es teixeix el complex entramat. El primer, el de les grans colònies, l'excepció, ha esdevingut el discurs hegemònic que ha acabat aplicant-se a la resta de casos, la majoria. Per altra banda, gràcies a una planificada optimització dels ingressos familiars, a la importància dels ingressos no monetaris i les xarxes de solidaritat i d'ajut mutu, juntament amb unes jornades laborals més llargues i uns salaris que tendiren a augmentar a mesura que ens endinsem al segle XX, la capacitat adquisitiva de les famílies que visqueren en aquests establiments fou suficient com per suplir les seves necessitats bàsiques.

[eng] The industrial textile colonies have been one of the most characteristic phenomena of the Catalan industrialization process. A manufacturing model that began to take shape from the sixties and seventies of the nineteenth century and was characterized by its uniqueness, in which the social and labor spheres converged in the same establishment, generally far from the urban centers and powered mainly by water power. In recent decades, this model has aroused great interest on the part of historiography with the aim of understanding the functioning and characteristics of these societies. However, many of these studies are based on preconceived ideas lacking a solid empirical basis and which have been accepted and reproduced without having been subjected to a prior critical exercise (over-dimension of the phenomenon; isolated and hermetic establishments; disciplined and stable labor force of rural origin; low wages and living conditions on the threshold of poverty, among others). Based on the above, the purpose of this doctoral thesis has been to question this discourse. To do so, the thesis has been divided into five chapters. In the second chapter, special emphasis has been placed on identifying the main lines of research on the subject. In the third chapter, we will reflect on the phenomenon of the industrial textile colonies and their effect and importance in the framework of Catalan industrialization. The fourth chapter will analyze the characteristics of the population that lived and worked in the industrial colonies and textile mills from the end of the 19th century until the mid-1930s. The fifth chapter will examine in detail the labor organization that prevailed in the industrial colonies and textile mills and to understand what labor strategies families adopted to combine domestic chores and factory work. The sixth chapter will focus on the study of the composition and nature of wages, on working conditions and on the reconstruction of living standards through the elaboration of family budgets. In summary, this doctoral thesis argues that the society created around the textile company towns was a dynamic society, both at the social and labor level, which was subject to a constant process of transformation. Within the overall phenomenon, the existence of two models has become evident. The first, that of the developed company towns, the exception, has become the hegemonic discourse that has ended up being applied to the rest of the cases, the majority. On the other hand, thanks to a planned optimization of family income, the importance of non-monetary income and networks of solidarity and mutual aid, together with longer working hours and salaries that tended to increase as we moved into the 20th century, the purchasing power of the families that lived in these establishments was sufficient to meet their basic needs.