Towards a Comprehensive Understanding of Well-being: Conceptualization, Measurement, and Main Economic and Institutional Drivers

Abstract

Aquesta tesi explora la conceptualització, mesura i determinants del benestar (WB per aclarir definicions i millorar l'alineament de les mesures de WB amb els estàndards teòrics. Sovint es confonen termes com 'satisfacció amb la vida' i 'felicitat', que s'utilitzen indistintament. Es proposa un marc reflexiu per establir una terminologia clara: el 'benestar' és un concepte ampli i multidimensional vinculat a les condicions socials, mentre que la 'satisfacció amb la vida' és una autoavaluació cognitiva i la 'felicitat' es refereix a estats emocionals. La tesi analitza 25 Índexs de Benestar (WBI) internacionals i troba disparitats significatives en com compleixen els estàndards teòrics, especialment en abordar les desigualtats i dimensions subjectives. També s'examinen les diferències en els enfocaments de mesura en 37 països de l'OCDE, demostrant que aquestes variacions afecten els resultats de WB. A més, s'identifica que el WB es correlaciona més fortament amb els recursos econòmics que amb la satisfacció general de la vida, destacant la necessitat de distingir el WB dels indicadors econòmics com el PIB. Finalment, s'estudia l'impacte de les institucions i sistemes econòmics en el WB global, demostrant que les institucions públiques tenen més influència en el WB que el creixement econòmic.. Es demostra que, més enllà d'un cert nivell, els factors econòmics tenen rendiments decreixents per al WB, mentre que la influència de la democràcia es fa més evident. A més, s'evidencia que la pobresa segueix sent un obstacle persistent per al WB, subratllant la necessitat crítica de combatre la privació econòmica per millorar el WB.

Esta tesis explora la conceptualización, medida y determinantes del bienestar (WB) para esclarecer definiciones y mejorar el alineamiento de las medidas de WB con los estándares teóricos. A menudo se confunden términos como 'satisfacción con la vida' y 'felicidad', que se utilizan indistintamente. Se propone un marco reflexivo para establecer una terminología clara: el 'bienestar' es un concepto amplio y multidimensional vinculado a las condiciones sociales, mientras que la 'satisfacción con la vida' es una autoevaluación cognitiva y la 'felicidad' se refiere a estados emocionales. La tesis analiza 25 Índices de Bienestar (WBI) internacionales y encuentra disparidades significativas en cómo cumplen los estándares teóricos, especialmente al abordar las desigualdades y dimensiones subjetivas. También se examinan las diferencias en los enfoques de medida en 37 países de la OCDE, demostrando que estas variaciones afectan a los resultados de WB. Además, se identifica que el WB se correlaciona más fuertemente con los recursos económicos que con la satisfacción general de la vida, destacando la necesidad de distinguir al WB de los indicadores económicos como el PIB. Por último, se estudia el impacto de las instituciones y sistemas económicos en el WB global, demostrando que las instituciones públicas tienen más influencia en el WB que el crecimiento económico. Se demuestra que, más allá de un cierto nivel, los factores económicos tienen rendimientos decrecientes para el WB, mientras que la influencia de la democracia se hace más evidente. Además, se evidencia que la pobreza sigue siendo un obstáculo persistente para el WB, subrayando la necesidad crítica de combatir la privación económica por mejorar el WB.

This thesis examines the conceptualization, measurement, and determinants of well-being (WB), aiming to clarify definitions and improve the alignment of WB measures with theoretical standards. WB is often confused with related terms such as 'life satisfaction' and 'happiness,' which carry multiple definitions and are used interchangeably. A reflective framework is proposed to establish universally understood terminology, distinguishing ‘well-being as a broader, multidimensional concept closely tied to societal conditions, while 'life satisfaction' refers to a cognitive self-evaluation of life, and 'happiness' pertains to emotional states. The thesis also evaluates current Well-Being Indices (WBIs) by comparing 25 international indices to determine how well they align with theoretical criteria. The analysis reveals significant disparities in how these indices meet conceptual standards, particularly in addressing inequalities and subjective dimensions, suggesting a need for indices to more accurately reflect theoretical frameworks. Furthermore, this work investigates how heterogeneity in measurement approaches affects WB outcomes, analysing data from 37 OECD countries. The findings indicate that variations in measurement significantly influence WB distributions. WB is shown to correlate more strongly with economic resources than with general self-reported life satisfaction, highlighting the need to distinguish WB outcomes from purely economic indicators like GDP for greater meaningfulness. Lastly, the thesis explores the impact of institutions and economic systems on WB globally, using a panel of data from over 140 countries. Employing both econometric methods and machine learning techniques, the research identifies that public institutions play a more significant role in influencing WB than economic growth alone. It demonstrates that beyond a certain level, economic factors exhibit diminishing returns to WB, while the influence of democracy becomes more pronounced. It demonstrates that poverty remains a persistent and primary detractor of WB, underscoring the critical need to address economic deprivation to improve societal WB.