Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història
[cat] Els espais de memòria i els monuments relacionats amb els conflictes són, en tots els països, espais difícils d'explicar i de gestionar per raons polítiques, narratives i patrimonials (Roigé, 2023). La gestió de la memòria del passat és sempre complexa en tractar d'un passat que es reconeix com a significatiu en el present, però que també és contestat i incòmode per a la societat o l'estat que el promou. Això dona lloc a debats polítics en tots els casos, per decidir com han de ser els espais commemoratius, quina narrativa han de contenir i què cal fer amb els elements commemoratius creats en règims polítics dictatorials. En el cas de l’estat espanyol, el conflicte entre les dues Espanyes -aparentment superat durant la transició democràtica- sembla seguir viu quan es tracta de gestionar l’anomenada “memòria històrica” associada a la Guerra Civil, la postguerra i la dictadura franquista. Els monuments4, objecte d’aquesta tesi, són un element fonamental de les memòries, són llocs on a través del llenguatge figurat i artístic es transmeten missatges en l’espai públic (Nora, 1997). La seva existència en aquest espai planteja dilemes i debats apassionats sobre els seus missatges, sobre la seva transformació ola seva retirada (Boursier, 2005). Són llocs altament simbòlics, on es tracta de fervisibles les memòries. En paral·lel, els monuments poden esdevenir invisibles(Musil, 1927) i molt sovint passen desapercebuts pels vianants, una invisibilitat insitu compensada amb escreix -quan així es necessita- per la seva omnipresènciaen el panorama mediàtic contemporani5 (Oliver, 2018). Aquesta tesi pretén, doncs, analitzar un aspecte poc estudiat en relació a la memòria de la Guerra Civil, com és el cas de la gestió del patrimoni monumental, les “memòries de pedra” (Gilzmer, 2009) traçant una panoràmica dels usos i característiques d’aquests monuments des de l’Espanya franquista fins a l’actualitat, i al mateix temps analitzant-los des d’un punt de vista formal i semiòtic. La tesi, tracta així tant dels monuments construïts durant la Dictadura encara existents a diversos llocs de Catalunya, com dels creats en el període democràtic posterior fins als nostres dies. Partint d’un exhaustiu inventari, es pretén dibuixar una panoràmica dels monuments existents, dels seus usos, dels debats que generen i de quines polítiques s’han seguit per a la seva conservació, ja sigui mantenint-los en els espais públics o retirant-los de la visió de la població.
Antropologia social; Antropología social; Social anthropology; Patrimoni cultural; Patrimonio cultural; Cultural heritage; Guerra Civil Espanyola, 1936-1939; Guerra civil española, 1936-1939; Spanish Civil War, 1936-1939; Monuments; Monumentos; Memòria col·lectiva; Memoria colectiva; Collective memory; Catalunya; Cataluña; Catalonia
572 - Antropología
Ciències Humanes i Socials
Programa de Doctorat en Societat i Cultura: Història, Antropologia, Art i Patrimoni