Reflexions ontològiques, epistemològiques i ètiques sobre la intel·ligència artificial

Abstract

[cat] La intel·ligència artificial (IA) ha penetrat profundament en diverses esferes de la vida, influenciant la manera com prenem decisions i ens comportem. Tanmateix, el seu funcionament intern, sovint opac, planteja dubtes sobre el grau de control i comprensió que tenim sobre aquestes tecnologies. Volem explorar els fonaments ontològics, epistemològics i ètics de la intel·ligència artificial (IA) a través de tres preguntes que es consideren fonamentals: què és pròpiament la IA?, quin és l’estatus epistemològic de la IA?, i què és l’ètica de la IA?

La tesi busca aclarir si les capacitats de la IA poden ser catalogades com un nou paradigma ontològic o si, simplement, representen un buit epistèmic pel que fa a la comprensió dels seus processos. Es volen tractar qüestions sobre com aquestes tecnologies capten la realitat i en quina mesura aquesta forma de captar-la guarda una relació amb el coneixement. Amb aquest propòsit, és rellevant la pregunta sobre què són els problemes i quina pot ser la contribució de la IA, perquè tota aplicació tecnològica s’insereix per a donar una solució als problemes de les persones.

En el marc del creixent desenvolupament tecnocientific, ressona la idea que els sistemes d’IA poden pensar, i que la consciència pot ser reproduïble computacionalment. Es vol examinar si, malgrat les sofisticades respostes que generen els sistemes d'IA, aquests poden ser considerats conscients, o si simplement donen respostes basades en patrons estadístics. Amb aquest propòsit es revisa l’enfocament funcionalista per clarificar el valor de les seves contribucions i, en definitiva, examinar si té sentit parlar de consciència en entitats no biològiques.

Finalment, s’aborden les qüestions ètiques que planteja la IA, per a veure en quina mesura podem parlar de l’ètica de la IA, si és possible integrar quelcom com l’ètica en una màquina i, si fos el cas, quin tipus d'usos tecnològics haurien d’impedir-se. En darrer terme, davant la complexitat de reduir determinades activitats humanes a algoritmes, es tracta d’establir criteris per a esbrinar quines tasques poden ser delegades a sistemes d'IA i quines no haurien de ser-ho. Aquesta recerca ofereix una visió crítica de la IA, subratllant la necessitat de comprendre i regular la seva influència en la societat.

[eng] Artificial Intelligence (AI) has deeply penetrated across a wide range of domains in our daily lives, influencing the way we make decisions and our behavior. Likewise, its often opaque inner workings, raises questions on the level of control and understanding we have over these technologies. This study aims to explore the ontological, epistemological and ethical foundations of AI through what we perceive to be three essential questions: what exactly is AI? what is the epistemological status of AI? and what are the ethics of AI?

The thesis seeks to clarify whether AI’s capabilities can be categorized as a new ontological paradigm or whether it simply represents an epistemic gap in terms of the understanding of its processes. The aim is to address the issue of how these technologies capture reality and to what extent this process of capturing itself relates to knowledge. To that end, it is interesting to question both the problems that AI raises and the contributions that it can offer, since afterall, all technologies are born and introduced to bring solutions to humanity’s daily life challenges.

In the context of a growing techno-scientific development, the idea that AI systems can think, and that conscience is computationally reproducible, is a common perception. This work seeks to examine whether, despite the sophisticated responses that AI systems generate, these can be considered to be conscious, or whether these are simply responses based on statistical patterns. Through this process, this thesis reviews the functionalist approach to clarify the value of AI’s contributions, and ultimately to examine if it is appropriate to apply the term conscience to non- biological entities.

Lastly, this research approaches the ethical questions that AI poses, to better understand the degree to which we can talk about AI ethics, whether it is possible to integrate something such as ethics into a machine and, in such case, what uses of AI should be forbidden. Amid the complexity of reducing certain human activities to algorithms, the aim is to establish the criteria to determine which tasks should be delegated to AI and which ones should not. This research offers a critical view of AI, underscoring the need to comprehend and regulate its influence on society.