The imprint of COVID-19 pandemic on Greek primary school teachers’ digital culture and pedagogical practices

Abstract

Aquesta tesi investiga l'impacte multifacètic de la pandèmia de la COVID-19 en la cultura digital i les pràctiques docents dels educadors de primària a Grècia. Amb un enfocament principal a entendre l'evolució de la pedagogia digital enmig de la pandèmia, l'estudi explora la integració de les tecnologies digitals en els entorns educatius i les seves implicacions en les pràctiques i actituds dels educadors. La investigació es basa en un paradigma sociocrític i utilitza un disseny de recerca explicativa de mètode mixt. Aquest enfocament inclou mètodes tant quantitatius com qualitatius per proporcionar una anàlisi exhaustiva de les maneres en què l'ensenyament a distància d'emergència i l'ensenyament presencial intermitent van influir en les pràctiques d'ensenyament immediat i en el panorama educatiu més ampli. La recollida de dades va incloure qüestionaris (417 respostes) i grups focals (30 participants), amb la participació de professors de primària de diverses regions de Grècia. Les troballes revelen transformacions significatives en el compromís digital entre els educadors, catalitzades pel canvi urgent a l'ensenyament a distància. Tanmateix, la persistència dels mètodes pedagògics tradicionals posa de manifest una integració matisada de les eines digitals, impulsada més per la necessitat que per un canvi fonamental en les metodologies d'ensenyament. L'estudi també descobreix disparitats en l'accés i la competència digitals, que van agreujar les desigualtats educatives existents, especialment en àrees amb pocs recursos. És important destacar que la investigació identifica diversos resultats positius del canvi induït per la pandèmia cap a l'ensenyament digital. Aquestes inclouen una major flexibilitat en els processos d'ensenyament i aprenentatge, majors oportunitats de desenvolupament professional en competències digitals i l'adopció d'estratègies pedagògiques innovadores que abans eren infrautilitzades. L'adaptació forçada a les tecnologies digitals va estimular la creativitat i la col·laboració entre els educadors, donant lloc a un entorn educatiu més dinàmic i interconnectat. Les recomanacions clau que sorgeixen d'aquesta investigació emfatitzen la necessitat d'un desenvolupament professional continu per dotar els professors de les habilitats digitals i pedagògiques necessàries. A més, l'estudi advoca pel desenvolupament d'una infraestructura digital sòlida per garantir un accés equitatiu a la tecnologia i la formació. Els coneixements obtinguts d'aquesta investigació subratllen la importància de la preparació i l'adaptabilitat en l'educació, oferint lliçons valuoses per a la futura política i pràctica educativa. En conjunt, aquesta tesi contribueix al discurs acadèmic sobre pedagogia digital, aportant evidències empíriques dels canvis induïts per una crisi global i proposant vies accionables per millorar la integració digital en l'educació. Les lliçons apreses durant la pandèmia de la COVID-19 ofereixen una oportunitat per reimaginar i reformar els sistemes educatius, fomentant entorns d'aprenentatge més dinàmics, inclusius i equipats tecnològicament.

Esta disertación investiga el impacto multifacético de la pandemia de COVID-19 en la cultura digital y las prácticas docentes de los educadores de escuela primaria en Grecia. Con un enfoque principal en comprender la evolución de la pedagogía digital en medio de la pandemia, el estudio explora la integración de las tecnologías digitales en los entornos educativos y sus implicaciones en las prácticas y actitudes de los educadores. La investigación se basa en un paradigma sociocrítico y utiliza un diseño de investigación explicativa de métodos mixtos. Este enfoque incluye métodos tanto cuantitativos como cualitativos para proporcionar un análisis integral de las formas en que la enseñanza remota de emergencia y la enseñanza presencial intermitente influyeron en las prácticas de enseñanza inmediatas y en el panorama educativo más amplio. La recopilación de datos implicó cuestionarios (417 respuestas) y grupos focales (30 participantes), en los que participaron profesores de escuelas primarias de varias regiones de Grecia. Los hallazgos revelan transformaciones significativas en la participación digital entre los educadores, catalizadas por el cambio urgente a la enseñanza remota. Sin embargo, la persistencia de los métodos pedagógicos tradicionales pone de relieve una integración matizada de las herramientas digitales, impulsada más por la necesidad que por un cambio fundamental en las metodologías de enseñanza. El estudio también revela disparidades en el acceso y la competencia digitales, que exacerbaron las desigualdades educativas existentes, particularmente en áreas de escasos recursos. Es importante destacar que la investigación identifica varios resultados positivos del cambio hacia la enseñanza digital inducido por la pandemia. Estos incluyen una mayor flexibilidad en los procesos de enseñanza y aprendizaje, mayores oportunidades de desarrollo profesional en competencias digitales y la adopción de estrategias pedagógicas innovadoras que antes estaban subutilizadas. La adaptación forzada a las tecnologías digitales estimuló la creatividad y la colaboración entre los educadores, lo que condujo a un entorno educativo más dinámico e interconectado. Las recomendaciones clave que surgen de esta investigación enfatizan la necesidad de un desarrollo profesional continuo para dotar a los docentes de las habilidades digitales y pedagógicas necesarias. Además, el estudio aboga por el desarrollo de una infraestructura digital sólida para garantizar un acceso equitativo a la tecnología y la formación. Los conocimientos adquiridos a partir de esta investigación subrayan la importancia de la preparación y la adaptabilidad en la educación, ofreciendo lecciones valiosas para futuras políticas y prácticas educativas. En general, esta disertación contribuye al discurso académico sobre pedagogía digital, proporcionando evidencia empírica de los cambios inducidos por una crisis global y proponiendo vías viables para mejorar la integración digital en la educación. Las lecciones aprendidas durante la pandemia de COVID-19 presentan una oportunidad para reimaginar y reformar los sistemas educativos, fomentando entornos de aprendizaje más dinámicos, inclusivos y equipados tecnológicamente.

This dissertation investigates the multifaceted impact of the COVID-19 pandemic on the digital culture and teaching practices of primary school educators in Greece. With a primary focus on understanding the evolution of digital pedagogy amidst the pandemic, the study explores the integration of digital technologies within educational settings and its implications on educators’ practices and attitudes. The research is grounded in a socio-critical paradigm and utilizes a mixed-method explanatory research design. This approach includes both quantitative and qualitative methods to provide a comprehensive analysis of the ways Emergency Remote Teaching and Intermittent Face to Face Teaching influenced immediate teaching practices and the broader educational landscape. Data collection involved questionnaires (417 responses) and focus groups (30 participants), engaging primary school teachers across various regions of Greece. The findings reveal significant transformations in digital engagement among educators, catalyzed by the urgent shift to remote teaching. However, the persistence of traditional pedagogical methods highlights a nuanced integration of digital tools, driven more by necessity than by a fundamental shift in teaching methodologies. The study also uncovers disparities in digital access and competence, which exacerbated existing educational inequalities, particularly in under-resourced areas. Importantly, the research identifies several positive outcomes of the pandemic-induced shift to digital teaching. These include increased flexibility in teaching and learning processes, greater opportunities for professional development in digital competencies, and the adoption of innovative pedagogical strategies that were previously underutilized. The forced adaptation to digital technologies spurred creativity and collaboration among educators, leading to a more dynamic and interconnected educational environment. Key recommendations emerging from this research emphasize the need for continuous professional development to equip teachers with the necessary digital and pedagogical skills. Furthermore, the study advocates for the development of a robust digital infrastructure to ensure equitable access to technology and training. The insights gained from this research underscore the importance of preparedness and adaptability in education, offering valuable lessons for future educational policy and practice. Overall, this dissertation contributes to the academic discourse on digital pedagogy, providing empirical evidence of the shifts induced by a global crisis and proposing actionable pathways for enhancing digital integration in education. The lessons learned during the COVID-19 pandemic present an opportunity to reimagine and reform educational systems, fostering more dynamic, inclusive, and technologically equipped learning environments.