Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història Comparada, Política i Social
Aquesta tesi doctoral és un estudi sobre les migracions almerienques a la Catalunya urbana durant la primera meitat del segle XX, que s'aborden mitjançant l'anàlisi de les seves causes, així com aspectes concrets sobre la inserció de la migració almerienca a l'espai català dels períodes d’entreguerres i de postguerra. Per això, encara que es tracta de prestar un interès més gran per la perspectiva social, no s'ha descuidat el necessari caràcter interdisciplinari que ha de tenir qualsevol treball que abordi una qüestió migratòria, i són fonamentals les aportacions d'altres disciplines com la història econòmica i la demografia històrica. Els orígens del corrent migratori almerienc cap a Catalunya han de situar-se als anys de la Gran Guerra, si bé el gruix dels desplaçaments es registra durant la dècada dels vint. Després, sobre l'establiment, la consolidació i les principals característiques quantitatives i qualitatives de la migració almerienca cap a Catalunya fins a la Segona República tracten els dos primers capítols. Als capítols següents, des d'una perspectiva propera a la història social, s'ha intentat emfatitzar el migrant com a subjecte actiu en el procés migratori, atenent tant als factors exògens com endògens, prestant especial atenció a les estratègies i resistències emprades en els diferents períodes per augmentar les probabilitats d'èxit de l'empresa. Això s'ha pogut observar amb més claredat durant la postguerra espanyola gràcies a la gran varietat quantitativa i qualitativa de la documentació disponible. Així, partim de la hipòtesi que l'emigració va ser la “vàlvula de fuita” tradicional de la població almerienca com a resposta als períodes de dificultats socioeconòmiques i repressives. Fins a la Guerra Civil, el gruix dels moviments migratoris produïts a la província d'Almeria era de caràcter econòmic, encara que també hi va haver per persecucions político-repressives o adscrites al servei militar. Com ja han demostrat altres historiadors com Angelina Puig, Martí Marín o Miguel Díaz, al període franquista, i especialment durant els anys quaranta i primers cinquanta, el factor repressiu és una causa fonamental més que cal tenir en compte als anàlisi no només migratoris, sinó també adscrits pròpiament a l’àmbit repressiu durant el període dictatorial. S'ha dedicat també un capítol en exclusiva a l'anàlisi de la qüestió del viatge intentant incidir en els diversos tipus d'infraestructures i mitjans de transport disponibles als diferents períodes cronològics estudiats, alhora que s'han dedicat diversos espais al tractament donat a la qüestió migratòria per la premsa provincial de finals del segle XIX i del primer franquisme. S’inclou també un estudi sobre la producció epistolar dels migrants almeriencs cap a punts tan dispars com Brasil o Terrassa, o un anàlisi de les condicions del viatge en diferents transports (ferrocarril, vaixell…). El tancament d'aquesta investigació s'ha centrat en els canvis de la tendència migratòria almerienca experimentats durant els anys seixanta i, especialment, setanta, en què es va passar d'una província emigratòria a una altra immigratòria, situant-ne com a origen el creixement econòmic, social i demogràfic de la província d'Almeria experimentat gràcies a la política colonitzadora empresa des de l'Institut Nacional de Colonització als camps de Dalías i Níjar a partir dels anys cinquanta.
La presente tesis doctoral es un estudio sobre las migraciones almerienses a la Cataluña urbana durante la primera mitad del siglo XX, que se abordan mediante el análisis de sus causas, así como de aspectos concretos sobre la inserción de la migración almeriense en el espacio catalán de los periodos de entreguerras y de posguerra. Para ello, aunque se trata de prestar un mayor interés por la perspectiva social, no se ha descuidado el necesario carácter interdisciplinar que debe tener cualquier trabajo que aborde una cuestión migratoria, siendo fundamentales las aportaciones de otras disciplinas como la historia económica y la demografía histórica. Se parte de que los orígenes de la corriente migratoria almeriense hacia Cataluña deben situarse en los años de la Gran Guerra, si bien el grueso de los desplazamientos se registra durante la década de los veinte. Luego, sobre el establecimiento, la consolidación y las principales características cuantitativas y cualitativas de la migración almeriense hacia Cataluña hasta la Segunda República versan los dos primeros capítulos. En los capítulos siguientes, desde una perspectiva próxima a la historia social, se ha tratado de enfatizar al migrante como sujeto activo en el proceso migratorio, atendiendo tanto a los factores exógenos como endógenos, prestando especial atención a las estrategias y resistencias empleadas en los distintos periodos con los que aumentar las probabilidades de éxito de la empresa. Esto ha podido observarse con mayor claridad durante la posguerra española gracias a la mayor variedad cuantitativa y cualitativa de la documentación disponible. Así, partimos de la hipótesis que la emigración fue la “válvula de escape” tradicional de la población almeriense como respuesta a los periodos de dificultades socioeconómicas y represivas. Hasta la Guerra Civil, el grueso de los movimientos migratorios producidos en la provincia de Almería era de carácter económico, aunque también los hubo por persecuciones político-represivas o adscritas al servicio militar. Como ya han demostrado otros historiadores como Angelina Puig, Martí Marín o Miguel Díaz, en el periodo franquista, y en especial durante los años cuarenta y primeros cincuenta, el factor represivo es una causa fundamental más que se ha de tener en cuenta en los análisis no solo migratorios, sino también adscritos propiamente al ámbito represivo durante el periodo dictatorial. Se ha dedicado también un capítulo en exclusiva al análisis de la cuestión del viaje tratando de incidir en los diversos tipos de infraestructuras y medios de transporte disponibles en los distintos periodos cronológicos estudiados, al tiempo que se han dedicado varios espacios al tratamiento dado a la cuestión migratoria por la prensa provincial de finales del siglo XIX y del primer franquismo. Se incluye, asimismo, un estudio sobre la producción epistolar de los migrantes almerienses hacia puntos tan dispares como Brasil o Tarrasa, o un análisis de las condiciones del viaje en distintos transportes (ferrocarril, barco…). El cierre de esta investigación se ha centrado en los cambios de la tendencia migratoria almeriense experimentados durante los años sesenta y, especialmente, setenta, en los que se fue pasando de una provincia emigratoria a otra inmigratoria, situando como origen de ello el despegue económico, social y demográfico de la provincia de Almería experimentado gracias a la política colonizadora emprendida desde el Instituto Nacional de Colonización en los campos de Dalías y Níjar a partir de los años cincuenta.
This PhD Thesis is a study about migration of people of Almeria Province to urban Catalonia during the first half of the 20th century, addressed by the analysis of its causes, as well as specific aspects about insertion of migrants on Catalan space in the Interwar and Postwar periods. Therefore, although it is about paying greater interest into social perspective, interdisciplinary nature of this, and every investigation about migratory affairs, has not been neglected, being fundamental the contributions of other disciplines such as economic history and demographic history. It is established that the origins of the Almerian migratory flow to Catalonia should be placed in the years of the Great War, although the bulk of the movements occurred during the 1920s. The first two chapters address the establishment, consolidation, and main quantitative and qualitative characteristics of Almerian migration to Catalonia up until the Second Republic. In the following chapters, from a perspective close to social history, the focus has been on emphasizing the migrant as an active subject in the migratory process, considering both exogenous and endogenous factors. Special attention has been paid to the strategies and resistances employed in different periods to increase the chances of success. This has been more clearly observed during the Spanish post-war period due to the greater quantitative and qualitative variety of available documentation. Thus, we start from the hypothesis that migration was the traditional "escape valve" for the Almerian population in response to periods of socioeconomic difficulties and repression. Until the Civil War, the bulk of the migratory movements from the province of Almeria were economic in nature, although there were also migrations due to political-repressive persecutions or military service. As other historians such as Angelina Puig, Martí Marín, or Miguel Díaz have shown, during the Francoist period, especially during the 1940s and early 1950s, the repressive factor is a fundamental cause to be considered not only in migratory analyses but also in those related to the repressive scope during the dictatorial period. A chapter has also been exclusively dedicated to the analysis of the journey, addressing the various types of infrastructures and means of transportation available in the different chronological periods studied. Several sections have been devoted to the treatment of the migratory issue by the provincial press at the end of the 19th century and the early Francoist period. Additionally, a study on the epistolary production of Almerian migrants to disparate points such as Brazil or Terrassa is included, along with an analysis of the travel conditions in different modes of transport (railway, ship...). The conclusion of this research has focused on the changes in the Almerian migratory trend experienced during the 1960s and, especially, the 1970s, during which the province shifted from being a region of emigration to one of immigration. This shift is attributed to the economic, social, and demographic boom of the province of Almeria, which was achieved thanks to the colonization policy undertaken by the National Institute of Colonization in the fields of Dalías and Níjar from the 1950s onwards.
Migracions; Migrations; Migraciones; Almeria; Almería; Catalunya; Catalonia; Cataluña
00 – Science and knowledge. Research. Culture. Humanities
Ciències Socials