Identidad indagadora y posicionamientos del profesorado de educación primaria ante un proceso de innovación educativa

Abstract

Els nous models educatius han provocat canvis profunds en el desenvolupament de la innovació a l’escola. Aquests canvis, juntament amb els nombrosos avenços tecnològics de les últimes dècades, han tingut un impacte notable en els desafiaments educatius als quals s’enfronta el professorat a l’escola del segle XXI. En aquest nou context escolar, la indagació en la seva dimensió individual i de grup, pel seu gran potencial unit a la innovació i la identitat del professorat, representa un suport molt rellevant per resoldre els problemes pedagògics que sorgeixen diàriament als centres educatius. Tot i això, els estudis científics existents en aquesta matèria són escassos i es requereix conceptualitzar la identitat del professorat com a indagador en base a components i descriptors de l’“I” i del “We”.

Aquesta tesi doctoral té com a objectiu contribuir a l’estudi de la I-position i la We-position d’indagació del professorat d’Educació Primària. Per això, s’ha utilitzat la Dialogical Self Theory (DST) com a mitjà vehicular per identificar els components i descriptors que configuren la identitat indagadora del professorat en la seva dimensió individual i de grup. A nivell teòric, pretenem identificar els components i descriptors que formen part dels posicionaments que adopta el professorat quan participa en un procés d’innovació educativa. A nivell metodològic, la tesi té com a objectiu construir dos instruments, un qüestionari i una entrevista semiestructurada que permetin recollir informació sobre els components i descriptors de la identitat del professorat com a indagador en la seva dimensió individual i de grup.

Per construir una definició de I-position i de We-position d’indagació, s’han utilitzat les concepcions d’ensenyament – aprenentatge com a component de l’“I” i del “We” i l’agència, la propietat, el sentit, les emocions, el lideratge, el compromís, la indagació col·laborativa, l’autorregulació i les activitats d’indagació com a descriptors de la I-position i la We-position d’indagació. Han estat analitzats a través de dos estudis en els quals van participar docents d’educació primària. El primer, de tipus quantitatiu, va recollir a través d’un qüestionari les respostes de 123 participants. El segon, de tipus qualitatiu, va incloure les veus de 31 docents, recollides mitjançant set grups focals.

Les anàlisis d’ambdós estudis han posat en evidència la utilitat del marc teòric adoptat per aportar nou coneixement a la identitat indagadora del professorat en la seva dimensió individual i de grup. De la mateixa manera, s’ha determinat la relació existent entre les concepcions d’ensenyament – aprenentatge com a component de l’“I” i del “We”, els descriptors de la identitat indagadora i les activitats prototípiques d’indagació en el marc d’un projecte d’innovació educativa. Igualment, s’han identificat els descriptors que prediuen el canvi de identitat indagadora del professorat, el seu posicionament a nivell individual i de grup i les condicions que determinen la forma en què el professorat d’Educació Primària es posiciona davant un procés d’innovació educativa.

S’han tingut en consideració les limitacions a l’hora de realitzar estudis utilitzant com a instruments un qüestionari i grups focals. Finalment, s’han establert una sèrie d’implicacions per a la pràctica educativa que considerem facilitaran als diferents membres de la comunitat educativa el disseny i implementació de projectes d’innovació educativa.

Los nuevos modelos educativos han provocado cambios profundos en el desarrollo de la innovación en la escuela. Estos cambios, junto a los numerosos avances tecnológicos de las últimas décadas, han tenido un impacto notable en los desafíos educativos a los que se enfrenta el profesorado en la escuela del siglo XXI. En este nuevo contexto escolar, la indagación en su dimensión individual y de grupo, por su gran potencial unido a la innovación y la identidad del profesorado, representa un soporte muy relevante para resolver los problemas pedagógicos que surgen diariamente en los centros educativos. A pesar de ello, los estudios científicos existentes en esta materia son escasos y se requiere conceptualizar la identidad del profesorado como indagador en base a componentes y descriptores del “I” y del “We”.

Esta tesis doctoral tiene como objetivo contribuir al estudio de la I-position y la We-position de indagación del profesorado de Educación Primaria. Para ello, se ha utilizado la Dialogical Self Theory (DST) como medio vehicular para identificar los componentes y descriptores que configuran la identidad indagadora del profesorado en su dimensión individual y de grupo. A nivel teórico, pretendemos identificar los componentes y descriptores que forman parte de los posicionamientos que adopta el profesorado cuando participa en un proceso de innovación educativa. A nivel metodológico, la tesis tiene como objetivo construir dos instrumentos, un cuestionario y una entrevista semiestructurada que permitan recoger información sobre los componentes y descriptores de la identidad del profesorado como indagador en su dimensión individual y de grupo.

Para construir una definición de I-position y de We-position de indagación, se han utilizado las concepciones de enseñanza – aprendizaje como componente del “I” y del “We” y la agencia, la propiedad, el sentido, las emociones, el liderazgo, el compromiso, la indagación colaborativa, la autorregulación y las actividades de indagación como descriptores de la I-position y la We-position de indagación. Han sido analizados a través de dos estudios en los que participaron docentes de educación primaria. El primero, de tipo cuantitativo, recogió a través de un cuestionario las respuestas de 123 participantes. El segundo, de tipo cualitativo, incluyó las voces de 31 docentes, recogidas mediante siete grupos focales.

Los análisis de ambos estudios han puesto en evidencia la utilidad del marco teórico adoptado para aportar nuevo conocimiento a la identidad indagadora del profesorado en su dimensión individual y de grupo. Del mismo modo, se ha determinado la relación existente entre las concepciones de enseñanza – aprendizaje como componente del “I” y del “We”, los descriptores de la identidad indagadora y las actividades prototípicas de indagación en el marco de un proyecto de innovación educativa. Igualmente, se han identificado los descriptores que predicen el cambio de identidad indagadora del profesorado, su posicionamiento a nivel individual y de grupo y las condiciones que determinan la forma en la que el profesorado de Educación Primaria se posiciona ante un proceso de innovación educativa.

Se han tenido en consideración las limitaciones al realizar estudios utilizando como instrumentos un cuestionario y grupos focales. Finalmente, se han establecido una serie de implicaciones para la práctica educativa que consideramos facilitarán a los distintos miembros de la comunidad educativa el diseño e implementación de proyectos de innovación educativa.

The new educational models have caused profound changes in the development of innovation in schools. These changes, together with the numerous technological advances of recent decades, have had a notable impact on the educational challenges that teachers face in 21st century schools. In this new school context, inquiry in its individual and group dimensions, due to its great potential combined with innovation and the identity of the teaching staff, represents a very relevant support for solving the pedagogical problems that arise daily in schools. Despite this, existing scientific studies on this subject are limited and it is necessary to conceptualize the identity of teachers as inquirers based on components and descriptors of the “I” and the “We”.

This doctoral thesis aims to contribute to the study of the I-position and the We-position of inquiry of Primary Education teachers. To this end, Dialogical Self Theory (DST) has been used as a vehicle to identify the components and descriptors that make up the inquiring identity of teachers in their individual and group dimensions. At a theoretical level, we aim to identify the components and descriptors that are part of the positioning that teachers adopt when participating in a process of educational innovation. At a methodological level, the thesis aims to construct two instruments, a questionnaire and a semi-structured interview that will allow the collection of information on the components and descriptors of the identity of teachers as inquirers in their individual and group dimensions.

To construct a definition of the I-position and the We-position of inquiry, the following have been used: the conceptions of teaching-learning as a component of the “I” and the “We” and the agency, ownership, meaning, emotions, leadership, commitment, collaborative inquiry, self-regulation and inquiry activities as descriptors of the I-position and We-position of inquiry. They have been analyzed through two studies in which Primary Education teachers participated. The first, quantitative, collected the responses of 123 participants through a questionnaire. The second, qualitative, included the voices of 31 teachers, collected through seven focus groups.

The analyses of both studies have highlighted the usefulness of the theoretical framework adopted to provide new knowledge to the inquiring identity of teachers in their individual and group dimensions. In the same way, the existing relationship between the conceptions of teaching-learning as a component of the "I" and the "We", the descriptors of the inquiring identity and the prototypical inquiry activities within the framework of an educational innovation project has been determined. Likewise, the descriptors that predict the change in teachers' inquiry identity, their positioning at the individual and group level and the conditions that determine the way in which Primary Education teachers position themselves in the face of a process of educational innovation have been identified.

The limitations have been taken into consideration when carrying out studies using a questionnaire and focus groups as instruments. Finally, a series of implications have been established for educational practice that we consider will facilitate the different members of the educational community in the design and implementation of educational innovation projects.