Green Hydrogen in the Euro-Mediterranean region: Analysis of Institutional Communication Strategies

Abstract

Amb una població creixent de més de mig milió de persones, la regió mediterrània s'enfronta avui a seriosos reptes pel que fa al canvi climàtic i a un ràpid esgotament de les fonts d'energia fòssils. Durant els propers 25 anys, hi haurà un augment significatiu del principal consum d'energia de la regió, impulsat per l'expansió econòmica, el creixement demogràfic i la ràpida urbanització. Amb una de les millors fonts d'energia renovables disponibles del món com l'energia solar i l'eòlica, la regió mediterrània ofereix un gran potencial per desenvolupar, a llarg termini, un gas renovable anomenat Hidrogen Verd (HV). A més, la zona està ubicada estratègicament i representa una oportunitat per a les dues ribes del Mediterrani per augmentar les associacions de HV per descarbonitzar la regió i assegurar una ràpida transició energètica. La Comissió Europea (CE) i la Unió per a la Mediterrània (UpM) han desenvolupat estratègies de comunicació de HV per accelerar el desplegament de la tecnologia a la regió. Actualment, hi ha diverses barreres que s'han d'abordar per assolir els nivells desitjats d'implementació de polítiques. La comunicació té un paper essencial per implementar eficaçment aquestes estratègies i reforçar les col·laboracions sostenibles en el paradigma euromediterrani. Aquesta investigació presenta en primer lloc la situació actual de les fonts d'energia renovables i la HV a la Mediterrània i com els instruments polítics tenen un paper clau en el seu desenvolupament. A continuació, ens submergim en la Comunicació Estratègica per entendre com la CE i la UpM implementen les seves estratègies de comunicació sobre HV i passem per quatre exemples de països mediterranis que han fomentat col·laboracions Nord-Sud i Sud-Nord GH. A continuació, analitzem, mitjançant una anàlisi de contingut relacional, els informes de comunicació institucional d'aquestes institucions juntament amb les seves notes de premsa i canals de xarxes socials, i finalment realitzem una enquesta per entendre si aquests informes tenen un impacte tangible en l'opinió del públic. Els resultats indiquen que la CE està especialment preocupada pel desenvolupament dels mercats de GH a la UE, d'acord amb el seu pla polític de dalt a baix; impulsat per objectius climàtics ambiciosos i desenvolupament econòmic. La UpM se centra més aviat a prioritzar una estratègia que inclogui la promoció de la cooperació regional i la coordinació d'instruments polítics per abordar les preocupacions ambientals amb els països del sud de la Mediterrània. Tot i que ambdues institucions posen èmfasi en els beneficis de l'avenç tecnològic de la HV i les col·laboracions trilaterals amb els països membres, passen per alt el paper substancial que juga la comunicació en la implementació de polítiques energètiques complexes relacionades amb la HV. Les barreres econòmiques i geopolítiques es construeixen per la manca de coordinació i alineació de les polítiques energètiques tant a nivell nacional com regional. L'harmonització normativa entre els països mediterranis és crucial per garantir la implementació efectiva de les estratègies de comunicació de HV i superar aquestes barreres. Els resultats de l'enquesta mostren que l'opinió de la ciutadania és molt favorable al desenvolupament de l'HV a la Mediterrània però que els informes oficials de comunicació governamental es consulten poc, la qual cosa redueix l'impacte social d'aquestes institucions en les seves estratègies de comunicació de HV.

La región mediterránea, hogar de una población creciente de más de 500 millones de personas, se enfrenta hoy a graves desafíos relacionados con el cambio climático y un rápido agotamiento de energía fósiles. Durante los próximos 25 años, habrá un aumento significativo en el principal consumo energético de la región, impulsado por la expansión económica, el crecimiento demográfico y la rápida urbanización. Al contar con una de las mejores fuentes de energía renovable disponibles en el mundo, como la energía solar y la energía eólica, la región mediterránea ofrece un gran potencial para desarrollar, a largo plazo, un gas renovable llamado Hidrógeno Verde (HV). Además, el área está estratégicamente ubicada y representa una oportunidad para que ambas partes del Mediterráneo aumenten las colaboraciones de HV para descarbonizar la región y asegurar una transición energética rápida. La Comisión Europea (CE) y la Unión por el Mediterráneo (UpM) han desarrollado estrategias de comunicación de HV para acelerar el despliegue de la tecnología en la región. Actualmente, hay varias barreras que es necesario superar para alcanzar los niveles deseados de implementación de políticas. La comunicación juega una parte esencial a la hora de implementar eficazmente estas estrategias y reforzar las colaboraciones sostenibles en el paradigma euromediterráneo. Esta investigación presenta en primer lugar la situación actual de las fuentes de energía renovables y HV en el Mediterráneo y cómo los instrumentos políticos son claves en su desarrollo. Luego nos sumergimos en la Comunicación Estratégica para comprender cómo la CE y la UpM implementan sus estrategias de comunicación sobre el HV y repasamos cuatro ejemplos de países mediterráneos que han fomentado colaboraciones Norte-Sur y Sur-Norte sobre el HV. Luego analizamos, a través de un análisis de contenido relacional, los informes de comunicación institucional de estas instituciones junto con sus comunicados de prensa y canales de redes sociales, y finalmente realizamos una encuesta para comprender si estos informes tienen un impacto tangible en la opinión pública. Los resultados indican que la CE está particularmente preocupada por el desarrollo de los mercados de HV en la UE, en línea con su plan político vertical; impulsado por ambiciosos objetivos climáticos y de desarrollo económico. La UpM se centra más bien en priorizar una estrategia que incluya la promoción de la cooperación regional y la coordinación de instrumentos políticos para abordar las preocupaciones ambientales con los países del sur del Mediterráneo. Si bien ambas instituciones enfatizan los beneficios del avance tecnológico de HV y las colaboraciones trilaterales con los países miembros, pasan por alto el valor sustancial que juega la comunicación en la implementación de políticas energéticas complejas relacionadas con HV. Las barreras económicas y geopolíticas se construyen por la falta de coordinación y alineación de las políticas energéticas tanto a nivel nacional como regional. La armonización regulatoria entre los países mediterráneos es crucial para garantizar la implementación efectiva de las estrategias de comunicación de HV y superar estas barreras. Los resultados de la encuesta muestran que la opinión pública es muy favorable al desarrollo de la HV en el Mediterráneo pero que los informes oficiales de comunicación gubernamental no se consultan, lo que reduce el impacto social de estas instituciones en sus estrategias de comunicación de la HV.

Home to a growing population of over half a billion people, the Mediterranean region is facing today serious challenges regarding climate change and a fast depletion of fossil energy sources. Over the next 25 years, there will be a significant increase in the region's main energy consumption, driven by economic expansion, population growth, and fast urbanization. Having one of the best available renewable energy sources in the world such as solar energy and wind power, the Mediterranean region offers great potential to develop, in the long term, a renewable gas called Green Hydrogen (GH). Furthermore, the area is strategically located and represents an opportunity for both shores of the Mediterranean to increase GH partnerships to decarbonize the region and secure a fast energy transition. The European Commission (EC) and the Union for the Mediterranean (UfM) have both developed GH communication strategies to accelerate the deployment of the technology in the region. Currently, there are several barriers that need to be tackled in order to reach the desired levels of policy implementation. Communication plays an essential role in effectively implementing these strategies and reinforce sustainable collaborations in the Euro-Mediterranean paradigm. This research first presents the current situation of renewable energy sources and GH in the Mediterranean and how policy instruments play a key role in their development. Then we dive into Strategic Communication to understand how the EC and UfM implement their communication strategies on GH and we go through four examples of Mediterranean countries which have fostered North-South and South-North GH collaborations. We then analyse, through a relational content analysis, institutional communication reports of these institutions along with their press releases and social media channels, then finally conduct a survey to understand if these reports have a tangible impact on the public’s opinion. Results indicate that the EC is particularly concerned with the development of GH markets in the EU, in line with its top-down policy plan; driven by ambitious climate goals and economic development. The UfM focuses rather on prioritising a strategy that includes promoting regional cooperation and coordination of policy instruments to address environmental concerns with southern Mediterranean countries. While both institutions emphasis on the benefits of GH technological advancement, and trilateral collaborations with member countries, they overlook the substantial role that communication plays in implementing complex energy policies related to GH. Economic and geopolitical barriers are constructed by the lack of coordination and alignment of energy policies at both the national and regional levels. Regulatory harmonization among Mediterranean countries is crucial to ensure the effective implementation of GH communication strategies and surpass these barriers. The survey’s results show that the public’s opinion is highly favourable to the development of GH in the Mediterranean but that official governmental communication reports are rarely consulted, reducing the social impact of these institutions in their GH communication strategies.