Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació
Els avenços en tecnologies digitals i els seus efectes han generat un flux continu de canvis en les societats i economies, els que evoquen la importància de fomentar la innovació en diferents àrees del desenvolupament humà. L'educació no està exempta d'aquest escenari, essent el nivell de formació dels seus ciutadans i la seva capacitat de generació valor a partir del coneixement adquirit, compartit i aplicat, la base de les economies actuals i per tant, un dels principals valors diferenciadors de l'ésser humà. Davant d'aquest escenari, l' èxit dels sistemes educatius del segle XXI rau la seva capacitat d'adaptació i innovació orientada a propiciar les condicions i entorns d'aprenentatge que permetin adaptar-se als desafiaments d'una societat cada vegada més desafiant, dinàmica però també incerta. Des d'aquesta mirada, el constant avanç de les tecnologies, el seu impacte en diferents sorres de desenvolupament humà i els efectes evidenciats per la crisi mundial per COVID-19 han confirmat la rellevància d'atendre el desenvolupament de la Competència Digital Docent (CDD) i actitud del professorat cap a la integració de les TIC per a la transformació de les pràctiques educatives i la innovació. El present estudi busca aproximar-se a aquesta temàtica des de la perspectiva de la CDD i l'actitud cap a la innovació amb TIC del professorat en servei a Xile, sent una temàtica poc desenvolupada a nivell internacional i nacional. Per tant, els objectius d' aquesta recerca se centren d' una banda, a avaluar l' actitud envers la innovació educativa amb TIC a partir la CDD del professorat en servei del sistema educatiu públic del nord de Xile, i de l' altra, a realitzar propostes que afavoreixin el desenvolupament d' innovacions educatives i minorin la influència de factors que l' obstaculitzin. Per a tal fi, aquesta investigació s' aborda des d' una perspectiva pragmàtica sota un disseny mixt seqüencial de tipus explicatiu CUAN-CUAL, buscant aprofundir, integrar i explicar en els factors interns, formatius i contextuals d' una mostra no probabilística per conveniència de n = 244 professors en servei de centres d' educació secundària pública al nord de Xile. Amb aquest propòsit es va construir i validar una escala d' autoavaluació de la CDD i actitud envers la innovació educativa sota criteris de fiabilitat, validesa de contingut i de constructe; així com un guió per a entrevista semiestructurada aplicat a n =14 participants. Els resultats apunten a una relació positiva molt forta entre el nivell de CDD i l'actitud cap a la innovació educativa. No obstant això, s' observa que l' actitud envers la innovació educativa no depèn únicament del nivell de CDD, sinó que aquesta influenciada per diferents factors. L' anàlisi inferencial revela diferències significatives en gènere, edat, presència de cursos TIC en formació inicial docent i formació contínua en aquesta matèria. L' anàlisi qualitativa aprofundeix en la comprensió i explicació d' aquests i altres factors. La triangulació dóna comptes d' una realitat complexa, diversa i caracteritzada per la manca de condicions necessàries per integrar les TIC en els processos d' ensenyament-aprenentatge, condicionant el desenvolupament de la CDD, l' actitud envers la innovació i la possibilitat efectiva de transformar les practiques docents. A partir dels resultats i discussió, es realitzen propostes que integren les perspectives de la formació inicial docent, la formació contínua, el reconeixement a la formació i promoció de la innovació, així com el rol de les institucions educatives i altres actors rellevants per tal d' entendre les troballes, afavorir el desenvolupament de la innovació educativa i el minorar factors que l' obstaculitzen.
Los avances en tecnologías digitales y sus efectos han generado un flujo continuo de cambios en las sociedades y economías, los que evocan la importancia de fomentar la innovación en diferentes áreas del desarrollo humano. La educación no está exenta de este escenario, siendo el nivel de formación de sus ciudadanos y su capacidad de generación valor a partir del conocimiento adquirido, compartido y aplicado, la base de las economías actuales y por ende, uno de los principales valores diferenciadores del ser humano. Frente a este escenario, el éxito de los sistemas educativos del siglo XXI radica su capacidad de adaptación e innovación orientada a propiciar las condiciones y entornos de aprendizaje que permitan adaptarse a los desafíos de una sociedad cada vez más desafiante, dinámica pero también incierta. Desde esta mirada, el constante avance de las tecnologías, su impacto en diferentes arenas de desarrollo humano y los efectos evidenciados por la crisis mundial por COVID-19 han confirmado la relevancia de atender al desarrollo de la Competencia Digital Docente (CDD) y actitud del profesorado hacia la integración de las TIC para la transformación de las prácticas educativas y la innovación. El presente estudio busca aproximarse a esta temática desde la perspectiva de la CDD y la actitud hacia la innovación con TIC del profesorado en servicio en Chile, siendo una temática poco desarrollada a nivel internacional y nacional. Por ende, los objetivos de esta investigación se centran, por una parte, en evaluar la actitud hacia la innovación educativa con TIC a partir la CDD del profesorado en servicio del sistema educativo público del norte de Chile y, por otra, en realizar propuestas que favorezcan el desarrollo de innovaciones educativas y aminoren la influencia de factores que la obstaculicen. Para tal fin, esta investigación se aborda desde una perspectiva pragmática bajo un diseño mixto secuencial de tipo explicativo CUAN-CUAL, buscando profundizar, integrar y explicar en los factores internos, formativos y contextuales de una muestra no probabilística por conveniencia de n=244 profesores en servicio de centros de educación secundaria pública en el norte de Chile. Con este propósito se construyó y validó una escala de autoevaluación de la CDD y actitud hacia la innovación educativa bajo criterios de fiabilidad, validez de contenido y de constructo; así como un guion para entrevista semiestructurada aplicado a n=14 participantes. Los resultados apuntan a una relación positiva muy fuerte entre el nivel de CDD y la actitud hacia la innovación educativa. No obstante, se observa que la actitud hacia la innovación educativa no depende únicamente del nivel de CDD, sino que esta influenciada por diferentes factores. El análisis inferencial revela diferencias significativas en género, edad, presencia de cursos TIC en formación inicial docente y formación continua en esta materia. El análisis cualitativo profundiza en la comprensión y explicación de estos y otros factores. La triangulación da cuentas de una realidad compleja, diversa y caracterizada por la falta de condiciones necesarias para integrar las TIC en los procesos de enseñanza-aprendizaje, condicionando el desarrollo de la CDD, la actitud hacia la innovación y la posibilidad efectiva de transformar las practicas docentes. A partir de los resultados y discusión, se realizan propuestas que integran las perspectivas de la formación inicial docente, la formación continua, el reconocimiento a la formación y promoción de la innovación, así como el rol de las instituciones educativas y otros actores relevantes a fin de entender a los hallazgos, favorecer el desarrollo de la innovación educativa y el aminorar factores que la obstaculizan.
Advances in digital technologies and their effects have generated a continuous flow of changes in societies and economies, which evoke the importance of fostering innovation in different areas of human development. Education is not exempt from this scenario, being the level of training of its citizens and their ability to generate value from the knowledge acquired, shared and applied, the basis of today's economies and therefore, one of the main differentiating values of the human being. Faced with this scenario, the success of education systems in the twenty-first century lies in their capacity for adaptation and innovation aimed at fostering the learning conditions and environments that allow them to adapt to the challenges of an increasingly challenging, dynamic but also uncertain society. From this perspective, the constant advance of technologies, their impact on different arenas of human development and the effects evidenced by the global crisis by COVID-19 have confirmed the relevance of attending to the development of Teaching Digital Competence (TDC) and teachers' attitude towards the integration of ICT for the transformation of educational practices and innovation. This study seeks to approach this topic from the perspective of TDC and the attitude towards innovation with ICT of in-service teachers in Chile, being a topic that is little developed at the international and national level. Therefore, the objectives of this research are focused on, the one hand, on evaluating the attitude towards educational innovation with ICT based on the TDC of in-service teachers in the public education system of northern Chile, and on the other, on making proposals that favor the development of educational innovations and reduce the influence of factors that hinder it. To this end, this research is approached from a pragmatic perspective under a mixed sequential design of the QUAN-QUAL explanatory type, seeking to deepen, integrate and explain the internal, formative and contextual factors of a non-probabilistic convenience sample of n=244 in-service teachers of public secondary schools in northern Chile. For this purpose, a self-assessment scale of the TDC and attitude towards educational innovation was constructed and validated under criteria of reliability, content and construct validity; as well as a script for a semi-structured interview applied to n=14 participants. The results point to a very strong positive relationship between the level of TDC and the attitude towards educational innovation. However, it is observed that the attitude towards educational innovation does not depend only on the level of TDC but is influenced by different factors. The inferential analysis reveals significant differences in gender, age, presence of ICT courses in initial teacher training and continuing education in this subject. Qualitative analysis deepens the understanding and explanation of these and other factors. Triangulation accounts for a complex, diverse reality characterized by the lack of necessary conditions to integrate ICT into teaching-learning processes, conditioning the development of TDC, the attitude towards innovation and the effective possibility of transforming teaching practices. Based on the results and discussion, proposals are made that integrate the perspectives of initial teacher training, continuous training, recognition of training and promotion of innovation, as well as the role of educational institutions and other relevant actors in order to understand the findings, favor the development of educational innovation and reduce factors that hinder it.
Competència digital docent; Teacher Digital Competence; Competencia Digital Docente; Actitud; Attitude; Innovació educativa; Educational innovation; Innovación Educativa
37 – Education. Training. Leisure time
Ciències Socials