Poetas de la arquitectura en Uruguay. Construcciones para la nueva nación, 1894-1914

Abstract

(English) The present work addresses the brief and complex moment of the turn from the 19th to the 20th century from the perspective of the history of architecture. The objective is to explore the architecture of the end of the century in Uruguay and its relationship with the country's modernization and consolidation processes. To do this, it proposes from a necessarily disciplinary perspective the scope of the proposals that collectively shaped the Uruguayan nation and capital during a short period of explosive growth. The proposed time cut takes as its beginning the year 1894, when the first architect graduated from the Faculty of Mathematics -the first architectural training institution in the country- and 1914, the last year of existence of that institution that later gave rise to the Faculty of Architecture (1915). Furthermore, 1914 was the year of the creation of the Society of Architects of Uruguay and the beginning of the First World War, among other important events that marked a general change in the situation. The architects working during that period emerged from a predominantly polytechnic professional training in the country, which became a field of opportunity for design and formal exploration. The qualities recognized in their works appeal to the professional responsibility of the collective construction of the necessary structures for the functioning of the State. Therefore, the starting point hypothesis of this is that at the beginning of the 20th century, the architects of the first generations of technicians trained in Uruguay assumed the responsibility of creating the architectures of the new nation. The work is structured into five chapters that address different aspects within the broad scope of the study. On the one hand, the people involved with the urban and architectural projects to assemble the nation are identified. The areas of professional training are investigated in terms of their composition and transformation throughout the period. The labor, professional, and corporate organizations are observed, as well as the debates and public demonstrations the architects carried out collectively. On the other hand, the works and projects of architecture are taken as manifestations of the modernization strategies deployed, both from the national scope of the entire territory and in the exponents of the city's urban life, particularly in the capital of the Republic. Thus, the structures associated with consolidating the state institution, those related to the healthcare project, and those of public education at all levels are included. In the same sense, the capital city is analyzed as an urban project of the nation. The actions of the technical body linked to the municipality are reviewed. The city project is addressed in two large areas: public life, through leisure structures, and private life, in housing. Finally, the idea of the constructions for the new nation is taken up and the country's first professionals' role in them is analyzed. A reflection is presented on the possible reasons for the analyzed phenomena ephemerality and repercussions. It has, to this day, incorporated a look at the historiographic and heritage assessment of the legacy of these architectures. This text aims to collaborate in generating architectural history knowledge that makes it possible to make visible and value the architectural and urban dimension carried out in Uruguay between 1894 and 1914, both in the disciplinary and cultural context, at the national level, and in possible international links. It is expected that this sharing will invite discussions and new inquiries into the various architectures carried out in Uruguay throughout its history.

(Català) Aquest treball aborda, des de la perspectiva de la història de l'arquitectura, el moment breu i complex del canvi de segle XIX al XX. L'objectiu és explorar les arquitectures de final de segle a l'Uruguai i la relació amb els processos de modernització i consolidació del país. Per això proposa, des d'una mirada necessàriament disciplinar, revisar l'abast de les propostes que col·lectivament van donar forma a la nació i capital uruguaiana durant un curt període de creixement enorme. La retallada temporal proposada pren com a inici l'any 1894, quan egressa el primer arquitecte de la Facultat de Matemàtiques -primera institució de formació en arquitectura al país- i 1914, l'últim any d'existència d'aquesta institució que després va donar lloc a la Facultat d'arquitectura (1915). A més, 1914 és l'any de creació de la Societat d'Arquitectes de l'Uruguai i l'inici de la Primera Guerra Mundial, entre d'altres esdeveniments importants que van marcar un canvi de conjuntura generalitzat. Els arquitectes actuants en aquest lapse van emergir una formació professional al país predominantment politècnica que es va convertir en camp d'oportunitat d'exploració projectual i formal. Les qualitats que es reconeixen a les obres apel·len a la responsabilitat professional de la construcció col·lectiva de les estructures necessàries per al funcionament de l'Estat. Així, la hipòtesi que aquesta investigació pren de partida és que a principis del segle XX, els arquitectes de les primeres generacions de tècnics formats a Uruguai van assumir la responsabilitat de crear les arquitectures de la nova nació. El treball s'estructura en cinc capítols que aborden aspectes diferents dins l'ampli panorama d'estudi. D'una banda, s'identifiquen les persones que hi van estar involucrades amb el projecte urbà i arquitectònic que havia d'armar la nació. S'indaga en els àmbits de formació professional en la seva composició i transformació al llarg del període i s'observen les organitzacions laborals, professionals, corporatives i els debats i les manifestacions públiques que els arquitectes van tirar endavant com a col·lectiu. De l'altra, es prenen les obres i projectes d'arquitectura del període com a manifestacions de les estratègies de modernització desplegades, tant des de l'abast nacional de tot el territori com als exponents de la vida urbana de la ciutat -en particular a la capital de la República. Així, es recullen les estructures associades a la consolidació de la institució estatal, les relatives al projecte assistencial-sanitari i les de l'educació pública a tots els nivells. En el mateix sentit, s'analitza la capital com a projecte urbà de la nació. Es revisa l'accionar del cos tècnic vinculat a la municipalitat i s'aborda el projecte de ciutat en dos grans àmbits: el de la vida pública a través de les estructures de l'oci i la privada a l'habitatge. Finalment, es reprèn la idea de l'elaboració de les construccions per a la nova nació i s'analitza el rol que hi van tenir els primers professionals del país. Es presenta una reflexió sobre les possibles raons de l'efímer del fenomen analitzat i les repercussions que ha tingut i té fins avui, incorporant una mirada sobre la valoració historiogràfica i patrimonial del llegat d'aquestes arquitectures. Amb aquest text, es pretén col·laborar en la generació de coneixement en la història de l'arquitectura que permeti visibilitzar i valorar la dimensió arquitectònica i urbana realitzada a Uruguai entre 1894 i 1914, tant en el context disciplinar com cultural, a nivell nacional i a possibles enllaços internacionals. S'espera que la posada en comú convidi discussions i noves indagacions sobre les diverses arquitectures realitzades a Uruguai al llarg de la seva història.

(Español) El presente trabajo aborda, desde la perspectiva de la historia de la arquitectura, el breve y complejo momento del cambio de siglo XIX al XX. El objetivo es explorar las arquitecturas de fin de siglo en Uruguay y su relación con los procesos de modernización y consolidación del país. Para ello propone, desde una mirada necesariamente disciplinar, revisar el alcance de las propuestas que colectivamente dieron forma a la nación y capital uruguaya durante un corto período de enorme crecimiento. El recorte temporal propuesto toma como inicio el año 1894, cuando egresa el primer arquitecto de la Facultad de Matemáticas -primera institución de formación en arquitectura en el país- y 1914, el último año de existencia de esa institución que luego dio lugar a la Facultad de Arquitectura (1915). Además, 1914 es el año de creación de la Sociedad de Arquitectos del Uruguay y el inicio de la Primera Guerra Mundial, entre otros eventos importantes que marcaron un cambio de coyuntura generalizado. Los arquitectos actuantes en ese lapso emergieron de una formación profesional en el país predominantemente politécnica que se convirtió en campo de oportunidad de exploración proyectual y formal. Las cualidades que se reconocen en las obras apelan a la responsabilidad profesional de la construcción colectiva de las estructuras necesarias para el funcionamiento del Estado. Así, la hipótesis que esta investigación toma de partida es que al inicio del siglo XX, los arquitectos de las primeras generaciones de técnicos formados en Uruguay asumieron la responsabilidad de crear las arquitecturas de la nueva nación. El trabajo se estructura en cinco capítulos que abordan distintos aspectos dentro del amplio panorama de estudio. Por un lado, se identifica a las personas que estuvieron involucradas con el proyecto urbano y arquitectónico que debía armar a la nación. Se indaga en los ámbitos de formación profesional en su composición y transformación a lo largo del período y se observan las organizaciones laborales, profesionales, corporativas y los debates y manifestaciones públicas que los arquitectos llevaron adelante como colectivo. Por el otro, se toman las obras y proyectos de arquitectura del periodo como manifestaciones de las estrategias de modernización desplegadas, tanto desde el alcance nacional de todo el territorio como en los exponentes de la vida urbana de la ciudad -en particular en la capital de la República. Así, se recogen las estructuras asociadas a la consolidación de la institución estatal, las relativas al proyecto asistencial-sanitario y las de la educación pública en todos sus niveles. En el mismo sentido, se analiza la capital como proyecto urbano de la nación. Se revisa el accionar del cuerpo técnico vinculado a la municipalidad y se aborda el proyecto de ciudad en dos grandes ámbitos: el de la vida pública, a través de las estructuras del ocio, y la privada, en la vivienda. Por último, se retoma la idea de la elaboración de las construcciones para la nueva nación y se analiza el rol que tuvieron en ellas los primeros profesionales del país. Se presenta una reflexión sobre las posibles razones de lo efímero del fenómeno analizado y las repercusiones que ha tenido y tiene hasta el día de hoy, incorporando una mirada sobre la valoración historiográfica y patrimonial del legado de estas arquitecturas. Con este texto, se pretende colaborar en la generación de conocimiento en la historia de la arquitectura que permita visibilizar y valorar la dimensión arquitectónica y urbana realizada en Uruguay entre 1894 y 1914, tanto en el contexto disciplinar como cultural, en el ámbito nacional y en posibles vínculos internacionales. Se espera que su puesta en común invite discusiones y nuevas indagaciones sobre las diversas arquitecturas realizadas en Uruguay a lo largo de su historia.