Estrategias preventivas de caries dental a nivel comunitario en niños (as) menores de 6 años

Abstract

INTRODUCCIÓ: La càries és la malaltia crònica no transmissible més freqüent al món. Quan afecta els nens menors de 6 anys s’anomena Càries Primerenca de la Infància (CPI). Tot i que la prevalença de càries a nivell mundial ha disminuït en les últimes dècades, al voltant de 530 milions de nens pateixen càries a les dents primàries. OBJECTIUS: 1. Avaluar l’eficàcia de l’aplicació professional bianual del vernís de fluor en la prevenció de la incidència de càries a preescolars de zones rurals sense accés a aigua fluorada. 2. Determinar la raó de cost-efectivitat incremental del vernís de fluor en la prevenció de CPI a zones sense fluoració de les aigües. MÈTODES: Avaluació de l’eficàcia del vernís de fluor al maneig de CPI. Es va fer un assaig clínic controlat (ACA), aleatori, doble cec i paral·lel per 2 anys. L’estudi va ser registrat a ClinicalTrials.gov (NCT02742038). S’hi van incloure nens de dos a tres anys sense lesions de càries cavitades ni tractaments dentals previs. S’exclogueren nens amb malalties sistèmiques, discapacitats o defectes del desenvolupament de l’esmalt i aquells amb residències temporals. Es van aleatoritzar a un protocol d’higiene oral més aplicació professional bianual del vernís de fluor o només un protocol d’higiene oral més vernís de placebo (control). Anàlisi de cost-efectivitat del protocol preventiu de càries primerenca de la infància. Es va realitzar una anàlisi de cost-efectivitat (ACE) per comparar els dos protocols avaluats a l’ECA descrit de prevenció de la CPI: un amb vernís de fluor i l’altre amb vernís de placebo (control), seguint les recomanacions de la “Consolidated Health Economic Assessment Reporting Standards” (CHEERS). L’anàlisi es va fer des de la perspectiva dels pagadors públics. RESULTATS La incidència de lesions de càries cavitades als 24 mesos de seguiment va ser del 45,0% per al grup amb vernís de fluor i del 55,6% per al grup control (p = 0,081), amb un índex ceod mitjà d’1, 6 (SD = 2,4) i 2,1 (SD = 2,5), respectivament. La fracció de prevenció del grup experimental als 24 mesos de seguiment va ser de 18,9% (2,9%-36,2%). L’anàlisi per protocol no va revelar diferències significatives entre els grups, excepte en la mitjana de dents amb lesions de càries, que va ser inferior al grup de vernís de fluor. L’ICER va ser de 173,82 pesos xilens o CLP (USD 0,25) addicionals per cada nen sense lesions de càries cavitades en dos anys de seguiment; aquest ICER és força baixa i assumeix un cost-efectivitat alt. El percentatge més alt del cost va ser l’aplicació del protocol d’higiene oral que va ser idèntic en tots dos grups. CONCLUSIONS • Encara que hi va haver un menor percentatge de nens amb lesions de càries cavitades al grup amb vernís de fluor no es va evidenciar diferències significatives en la incidèn-cia de lesions de caries cavitades amb el grup que va rebre placebo. • El vernís de fluor va ser una intervenció segura ja que no es van reportar efectes adversos. • El protocol d’higiene oral i vernís de fluor va ser cost-efectiu en la prevenció de lesions de càries cavitades en àrees no fluorades, en comparació amb un protocol d’higiene oral i placebo.

INTRODUCCIÓN: La caries es la enfermedad crónica no transmisible más frecuente en el mundo. Cuando afecta a los niños menores de 6 años se denomina Caries Temprana de la Infancia (CTI). A pesar de que la prevalencia de caries a nivel mundial ha disminuido en las últimas décadas, alrededor de 530 millones de niños sufren de caries en los dientes primarios. OBJETIVOS: 1. Evaluar la eficacia de la aplicación profesional bianual del barniz de flúor en la prevención de la incidencia de caries en preescolares de zonas rurales sin acceso a agua fluorada. 2. Determinar la razón de costo-efectividad incremental del barniz de flúor en la prevención de CTI en zonas sin fluoración de las aguas. MÉTODOS: Evaluación de la eficacia del barniz de flúor en el manejo de CTI. Se realizó un ensayo clínico controlado (ECA), aleatorio, doble ciego y paralelo por 2 años. El estudio fue registrado en ClinicalTrials.gov (NCT02742038). Se incluyeron niños de dos a tres años sin lesiones cariosas cavitadas ni tratamientos dentales previos. Se excluyeron niños con enfermedades sistémicas, discapacidades o defectos del desarrollo del esmalte y aquellos con residencias temporales. Se aleatorizaron a un protocolo de higiene oral más aplicación profesional bianual del barniz de flúor o sólo un protocolo de higiene oral más barniz de placebo (control). Análisis de costo-efectividad del protocolo preventivo de caries temprana de la infancia. Se realizó un análisis de costo-efectividad (ACE) para comparar los dos protocolos evaluados en el ECA descrito de prevención de la CTI: uno con barniz de flúor y el otro con barniz de placebo (control), siguiendo las recomendaciones de la “Consolidated Health Economic Assessment Reporting Standards” (CHEERS). El análisis se realizó desde la perspectiva de los pagadores públicos. RESULTADOS La incidencia de lesiones de caries cavitadas a los 24 meses de seguimiento fue del 45,0% para el grupo con barniz de flúor y del 55,6% para el grupo control (p = 0,081), con un índice ceod medio de 1,6 (SD = 2,4) y 2,1 (SD = 2,5), respectivamente. La fracción de prevención del grupo experimental a los 24 meses de seguimiento fue de 18,9% (2,9%36,2%). El análisis por protocolo no reveló diferencias significativas entre los grupos, excepto en la media de dientes con lesiones de caries, que fue inferior en el grupo de barniz de flúor. El ICER fue de 173.82 pesos chilenos o CLP (USD 0.25) adicionales por cada niño sin lesiones de caries cavitadas en dos años de seguimiento; este ICER es bastante bajo y asume una coste-efectividad alto. El mayor porcentaje del coste fue la aplicación del protocolo de higiene oral que fue idéntico en ambos grupos. CONCLUSIONES • Aunque hubo un menor porcentaje de niños con lesiones de caries cavitadas en el grupo con barniz de flúor no se evidenció diferencias significativas en la incidencia de lesiones cariosas cavitadas con el grupo que recibió placebo. • El barniz de flúor fue una intervención segura ya que no se reportaron efectos adversos. • El protocolo de higiene oral y barniz de flúor fue coste-efectivo en la prevención de lesiones de caries cavitadas en áreas no fluoradas en comparación con un protocolo de higiene oral y placebo.

INTRODUCTION: Worldwide caries is the most common chronic non-communicable disease. Its effect in children under 6 years of age is commonly known as Early Childhood Caries (ECC). Despite the prevalence of cavities having decreased globally in recent decades, approximately 530 million children continue to suffer from cavities in primary .. OBJECTIVES: 1. To evaluate the effectiveness of biannual professional application of fluoride varnish in preventing the incidence of caries in preschoolers in rural areas without access to fluoridated water. 2. To determine the incremental cost-effectiveness ratio of fluoride varnish in preventing ECC in areas without water fluoridation. METHODS: Evaluation of the effectiveness of fluoride varnish in the management of ECC. A randomized, double-blind, parallel controlled clinical trial (RCT) was carried out for two years. The study was registered with ClinicalTrials.gov (NCT02742038). Children aged two to three years without cavitated carious lesions or previous dental treatments were included. Children with systemic diseases, disabilities, or enamel developmental defects and those in temporary residences were excluded. Children were randomized in an oral hygiene protocol, plus biannual professional application of fluoride varnish or an oral hygiene protocol only, plus placebo varnish (control).

Cost-effectiveness analysis of the early childhood caries preventive protocol. A cost-effectiveness analysis (CEA) was performed to compare the two protocols evaluated in the described RCT of ECC prevention: One with fluoride varnish and the other with placebo varnish (control), following the Consolidated Health Economic Assessment Reporting Standards (CHEERS). The analysis was carried out from the perspective of public payers. RESULTS At 24 months of follow-up the incidence of cavitated caries lesions was 45.0% for the fluoride varnish group and 55.6% for the control group (p = 0.081), with a mean ceod index of 1. 6 (SD = 2.4) and 2.1 (SD = 2.5), respectively. The prevention fraction of the experimental group at 24 months of follow-up was 18.9% (2.9%-36.2%). Per protocol analysis did not show significant differences between the groups, except in the mean number of teeth with caries lesions, which was lower in the fluoride varnish group. The ICER was an additional CLP 173.82 or Chilean pesos, (USD 0.25) for each child without cavitated caries lesions in two years of follow-up; this ICER is quite low and assumes a high cost-effectiveness. The highest cost percentage was the application of the oral hygiene protocol and it was identical in both groups. CONCLUSIONS • Even though the percentage of children with cavitated carious lesions was lower in the group with fluoride varnish, there were no significant differences in the incidence of cavitated carious lesions in reference to the group that received placebo. • Fluoride varnish was a safe intervention since no adverse effects were reported. • The fluoride varnish plus an oral hygiene protocol was cost-effective in preventing cavitated caries lesions in non-fluoridated areas, compared to a placebo plus an oral hygiene protocol.