The Notion of English as an International Language in the Curriculum Policy of a Selection of Initial English Teacher Education Programs in Colombia

Abstract

Aquesta tesi comparteix els resultats d'una anàlisi comparativa de com es manifesta la noció de l'anglès com a llengua internacional (ALI) en la política curricular de sis programes de formació inicial de docents d'anglès (llicenciatures) a Colòmbia, i les percepcions sobre l’ALI expressades per un grup de formadors de docents en aquests programes. L’estudi qualitatiu s'origina en la necessitat de fomentar l'aprenentatge de l'anglès a Colòmbia i en la creença que la didàctica de l'anglès i la formació docent poden beneficiar-se d'enfocaments lingüístics i didàctics que incloguin, per una banda, la realitat pluricèntrica de l’anglès com una llengua amb múltiples varietats, i per altra, que reconeguin la validesa de les pràctiques didàctiques i culturals endonormatives i informades.

La investigació adapta la metodologia de l’estudi comparatiu de casos per establir fins a quin punt el paradigma ALI està present en els programes seleccionats, tant en la política oficial com en la testimonial. S’analitzen i es comparen documents de política curricular vigents i històrics i les percepcions de formadors de docents recollides en entrevistes. L'anàlisi qualitativa de contingut permet generar un marc deductiu/inductiu per a l'anàlisi dels documents i les entrevistes, i s’aplica un sistema inductiu de codis de valors per a l'anàlisi de les percepcions reportades pels formadors de docents.

L'estudi revela que, en els casos en què la noció de l'ALI emergeix, es manifesta principalment de forma implícita, en diferents graus i en diferents nivells, en la política curricular dels programes, en què els subdominis lingüístic i didàctic de la formació de docents són més afins amb el paradigma de l'ALI. L'estudi suggereix que la manifestació de la noció de l'ALI és lleugerament més visible en alguns programes vigents que en els documents històrics. Les percepcions sobre l'ALI manifestades pels formadors de docents suggereixen algunes postures crítiques envers l'anglès, així com una actitud d’acceptació de la condició pluricèntrica de l’anglès. No obstant això, la variació lingüística es considera menys problemàtica en qüestions d’accent que de gramàtica i vocabulari. L'estudi també suggereix que hi ha potencial per a la incorporació deliberada de pràctiques relacionades amb l’ALI a la formació inicial de docents.

La presente tesis reporta un análisis comparativo de la manifestación de la noción del paradigma del Inglés como Lengua Internacional (ILI) en la política curricular de seis programas de formación inicial de docentes de inglés (licenciaturas) en Colombia, al igual que las percepciones sobre el ILI expresadas por un grupo de formadores de docentes en estos programas. Este estudio cualitativo se origina en la admisible necesidad de continuar el favorecimiento del aprendizaje del inglés en Colombia, así como en la creencia que la enseñanza del inglés puede beneficiarse de enfoques lingüísticos y pedagógicos que incluyan la realidad pluri-céntrica del inglés como una lengua de múltiples variedades, y que también reconozcan la validez de las prácticas pedagógicas y culturales endonormativas e informadas dentro de la enseñanza de lenguas y de la formación de docentes.

La investigación adaptó la metodología del Estudio Comparativo de Casos para establecer hasta qué punto el paradigma ILI estaba presente en la política oficial documental y en la política testimonial en los programas seleccionados. La metodología requirió la recolección y análisis de documentos de política curricular, presentes e históricos, analizados de forma comparada con las percepciones reportadas por los formadores de docentes. Se empleó el Análisis Cualitativo de Contenido para generar un marco deductivo/inductivo para el análisis de los documentos y las entrevistas, así como un sistema inductivo de Códigos de Valores para el análisis de las percepciones reportadas por los formadores de docentes.

El estudio reveló que, en los casos en los que la noción del ILI fue hallada, ésta se manifestó principalmente de forma implícita, en diferentes grados y a diferentes niveles en la política curricular de los programas, en los cuales los subdominios lingüístico y pedagógico de la formación de docentes mostraron una afinidad más cercana con el ILI. El estudio sugiere que la manifestación de la noción del ILI es ligeramente más visible en algunos programas hoy que lo que fue en el pasado. Las percepciones sobre el ILI manifestadas por los formadores de docentes sugieren algunas posturas críticas hacia el inglés, así como una actitud de aceptación de la condición pluri-céntrica del inglés; no obstante, la variación lingüística se reportó menos problemática en cuestiones de acento que de gramática y vocabulario. El estudio también da a entender que podría existir potencial para la incorporación deliberada de prácticas relacionadas con el ILI en la formación inicial de docentes.

This thesis presents a comparative analysis of the manifestation of the notion of English as an International Language (EIL) in the curriculum policy of six of initial English Teacher Education (T-Ed) programs in Colombia, as well as the perceptions held about EIL by a group of teacher trainers. This qualitative study stems from the recognized need to continue favoring the learning of English in Colombia, as well as from the belief that English language teaching could benefit from linguistic and pedagogical approaches that embrace the multi-varietal, pluri-centric reality of English, and that acknowledge the validity of informed endonormative pedagogical and cultural practices in language teaching and in T-Ed.

The study adapted the methodology of Comparative Case Studies to establish the extent to which the paradigm of EIL was present in official documentary policy, as well as in testimonial policy in the selected settings. The methodology entailed the collection and analysis of curriculum documents, present and historical, analyzed comparatively with the views reported by teacher trainers. Qualitative Content Analysis was employed to devise a deductive/inductive frame for the analysis of documents and interviews, and Values Coding was used inductively as the analytical approach for teacher trainers’ reported perceptions.

The study revealed that the notion of EIL, whenever found, was manifested mostly implicitly, with varying degrees, and at different levels across the curriculum policy in the T-Ed programs, with the linguistic and pedagogical sub-domains of T-Ed showing the closest affinity to EIL. The study suggests that the manifestation of the EIL notion is slightly more visible in some of the programs today than it was in the past. Teacher trainers’ reported views of EIL suggest some critical postures towards English, as well as a welcoming attitude towards the pluri-centric condition of English; still, language variation was reportedly perceived to be less problematic in matters of accent than of grammar and vocabulary. The study also implies that there may be room for the eventual, deliberate incorporation of EIL-like practices in initial English teacher education.