Huesos tallados del Pleistoceno medio y superior en Europa. Estudio interdisciplinar de la cadena operativa en Galería y Gran Dolina-TD10.1 (Atapuerca), Castel di Guido (Lazio) y Abric Romaní (Barcelona)

Abstract

Els primers indicis de modificació de l'os i del seu ús com a matèria primera remunten al sud i est d'Àfrica, en el Plistocè inferior, fa uns 2 milions d'anys. No obstant això, aquestes proves no són contínues en el registre arqueològic i es reconeixen per primera vegada a Europa i Orient Pròxim durant el Plistocè mitjà. La problemàtica d'aquestes eines està en la seva identificació, ja que manquen de característiques culturals distintives i estan mínimament modificades, sent l'abrasió i la talla les principals tècniques de configuració. No obstant això, aquestes modificacions podrien confondre's amb processos tafonòmics en els conjunts ossis, causats tant per agents antròpics com no antròpics, la qual cosa genera problemes de equifinalitat. L'objectiu d'aquesta recerca ha estat estudiar la cadena operativa de la indústria de l'os tallat a Europa, centrant-se en jaciments del Plistocè mitjà i superior com la Serra d'Atapuerca, Castel di Guido i Abric Romaní. L'estudi adopta un enfocament diacrònic, combinant disciplines arqueològiques com la zooarqueologia, la tafonomia, la tecnologia i la traceologia. Els resultats de l'estudi han conduït al desenvolupament d'una metodologia interdisciplinària per a l'estudi de les eines d'os poc modificades. Aquesta aproximació s'ha complementat amb un ampli programa experimental que pretén recrear les etapes d'obtenció, configuració, ús i abandonament de les eines òssies. L'anàlisi dels conjunts faunístics ha permès identificar pseudo-eines i eines. Es mostra un model d'explotació d'ossos obtinguts de l'entorn, sense selecció aparent, però a vegades amb estratègies de configuració complexes, que mostren una planificació i flexibilitat tecnològica per a usos diversos. Finalment, La perspectiva d'estudi utilitzada ens ha permès contribuir al coneixement dels comportaments tecnològics i de subsistència dels hominins que poblaven aquest territori.

Los primeros indicios de modificación del hueso y de su uso como materia prima remontan al sur y este de África, en el Pleistoceno inferior, hace unos 2 millones de años. Sin embargo, estas pruebas no son continuas en el registro arqueológico y se reconocen por primera vez en Europa y Oriente Próximo durante el Pleistoceno medio. La problemática de estas herramientas está en su identificación, ya que carecen de características culturales distintivas y están mínimamente modificadas, siendo la abrasión y la talla las principales técnicas de configuración. Sin embargo, estas modificaciones podrían confundirse con procesos tafonómicos en los conjuntos óseos, causados tanto por agentes antrópicos como no antrópicos, lo que genera problemas de equifinalidad. El objetivo de esta investigación ha sido estudiar la cadena operativa de la industria del hueso tallado en Europa, centrándose en yacimientos del Pleistoceno medio y superior como la Sierra de Atapuerca, Castel di Guido y Abric Romaní. El estudio adopta un enfoque diacrónico, combinando disciplinas arqueológicas como la zooarqueología, la tafonomía, la tecnología y la traceología. Los resultados del estudio han conducido al desarrollo de una metodología interdisciplinar para el estudio de las herramientas de hueso poco modificadas. Este enfoque se ha complementado con un amplio programa experimental que pretende recrear las etapas de obtención, configuración, uso y abandono de las herramientas óseas. El análisis de los conjuntos faunísticos ha permitido identificar pseudo-herramientas y herramientas. Se muestra un modelo de explotación de huesos obtenidos del entorno, sin selección aparente, pero en ocasiones con estrategias de configuración complejas, que muestran una planificación y flexibilidad tecnológica para usos diversos. Finalmente, La perspectiva de estudio utilizada nos ha permitido contribuir al conocimiento de los comportamientos tecnológicos y de subsistencia de los homininos que poblaban este territorio.

The earliest evidence of bone modification and its utilisation as raw material can be traced back to southern and eastern Africa in the Lower Pleistocene, approximately two million years ago. However, this evidence is not continuous in the archaeological record and is first identified in Europe and the Near East during the Middle Pleistocene. The primary challenge lies in the lack of distinctive cultural characteristics that can be attributed to these tools, coupled with the minimal modification that they have undergone. The primary shaping techniques can be attributed to knapping and abrasion. However, it is possible that these modifications may be mistaken for taphonomic processes in the bone assemblages, which are caused by both anthropogenic and non-anthropic agents. Such ambiguity leads to issues of equifinality. The objective of this research is to examine the chaîne opératoire of the knapped bone industry in Europe, focusing particularly on Middle and Upper Pleistocene sites such as Sierra de Atapuerca, Castel di Guido and Abric Romaní in Spain. The study employs a diachronic approach, integrating insights from a range of archaeological disciplines, including zooarchaeology, taphonomy, technology, and traceology. The findings of the study have led to the development of an interdisciplinary methodology for the investigation of slightly modified bone tools. An extensive experimental programme has been conducted with the objective of reproducing the stages of procurement, configuration, utilisation and abandonment of bone tools. The analysis of the faunal assemblages has identified both pseudo-tools and tools. It demonstrates a model of exploitation of bones obtained from the environment, without apparent selection, but sometimes with complex configuration strategies, which show technological planning and flexibility for different uses. Finally, the study perspective used has allowed us to contribute to the knowledge of the technological and subsistence behaviours of the hominins that inhabited this territory.