Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història Comparada, Política i Social
S'analitza la història arxivística dels comitès organitzadors dels Jocs Olímpics d'estiu del 1984, 1992 i 2012: Los Angeles Olympic Committee (LAOOC), Comitè Organitzador Olímpic Barcelona'92 (COOB'92) i London Organising Committee of Olympic Games (LOCOG). Els tres casos constitueixen exemples de bones pràctiques de gestió arxivística i de preservació de llegat documental, fet que els converteix en referents per a futurs comitès i per al Moviment Olímpic en general. Així mateix, es confecciona un mapa dels fitxers d'altres entitats vinculades a l'organització en aquestes edicions i de les institucions on s'allotgen actualment els fons. La importància d'una bona gestió arxivística aporta beneficis indubtables als comitès mateixos, com a element fonamental per desenvolupar les seves activitats i contribuir a la transparència dels seus processos. Un cop finalitzats els Jocs i liquidats els comitès, la preservació i la difusió dels fons d'arxiu constitueix un patrimoni per al territori que ha acollit l'esdeveniment olímpic i per a la ciutadania; són la base per a projectes i activitats culturals i esportives futures i són una font d'informació i coneixement per a investigadors, gestors, polítics i altres perfils d'usuaris que els demanin. S'argumenta la necessitat d'una implicació i compromís més gran del Comitè Olímpic Internacional i dels agents que conformen el Moviment Olímpic en la preservació i difusió dels arxius olímpics, aspectes als quals no s'ha concedit prou importància. En aquest sentit, es proposa un decàleg de bones pràctiques arxivístiques per a futurs Jocs Olímpics, extrapolables a qualsevol celebració esportiva organitzada des del COI o qualsevol altre agent del Moviment Olímpic.
Se analiza la historia archivística de los comités organizadores de los Juegos Olímpicos de verano de 1984, 1992 y 2012: Los Angeles Olympic Committee (LAOOC), Comité Organizador Olímpico Barcelona’92 (COOB’92) y London Organising Committee of Olympic Games (LOCOG). Los tres casos constituyen ejemplos de buenas prácticas de gestión archivística y de preservación de legado documental, lo que los convierte en referentes para futuros comités y para el Movimiento Olímpico en general. Asimismo, se confecciona un mapa de los archivos de otras entidades vinculadas a la organización en estas ediciones y de las instituciones donde se alojan actualmente los fondos. La importancia de una buena gestión archivística aporta beneficios indudables a los propios comités, como elemento fundamental para desarrollar sus actividades y contribuir a la transparencia de sus procesos. Una vez finalizados los Juegos y liquidados los comités, la preservación y difusión de los fondos de archivo constituye un patrimonio para el territorio que ha acogido el evento olímpico y para la ciudadanía; son la base para proyectos y actividades culturales y deportivas futuras y son una fuente de información y conocimiento para investigadores, gestores, políticos, y otros perfiles de usuarios que los demanden. Se argumenta la necesidad de una mayor implicación y compromiso del Comité Olímpico Internacional y de los agentes que conforman el Movimiento Olímpico en la preservación y difusión de los archivos olímpicos, aspectos a los que no se ha concedido la suficiente importancia. En este sentido se propone un decálogo de buenas prácticas archivísticas para futuros Juegos Olímpicos, extrapolables a cualquier celebración deportiva organizada desde el COI o cualquier otro agente del Movimiento Olímpico.
The archival history of the organising committees of the 1984, 1992 and 2012 Summer Olympic Games is analysed: the Los Angeles Olympic Committee (LAOOC), Comité Organizador Olímpico Barcelona’92 (COOB’92) and the London Organising Committee of Olympic Games (LOCOG). The three cases are examples of good practices in archival management and preservation of documentary legacy, which makes them references for future committees and for the Olympic Movement in general. A map is also drawn up of the archives of other entities linked to the organisation in these editions and of the institutions where the funds are currently saved. The importance of good archival management brings undoubted benefits to the committees themselves, as a fundamental element for developing their activities, contributing to the transparency of their processes. Once the Games have ended and the committees have been liquidated, the preservation and dissemination of the archive funds constitutes a heritage for the territory that has hosted the Olympic event and for the citizens; They are the basis for future cultural and sporting projects and activities and are a source of information and knowledge for researchers, managers, politicians, and other user profiles who request them. The need for greater involvement and commitment of the International Olympic Committee and the agents that make up the Olympic Movement in the preservation and dissemination of the Olympic archives is argued, aspects to which sufficient importance has not been given. In this sense, a decalogue of good archival practices for future Olympic Games is proposed, which can be extrapolated to any sporting event organized by the IOC or any other agent of the Olympic Movement.
Jocs Olímpics; Olympic Games; Juegos Olímpicos; Arxius de l'esport; Sport archives; Archivos del deporte; Gestió arxivística; Archival management; Gestión archivística
2 - Religion. Theology
Ciències Socials