El qué y el cómo de la comunicación en el terreno de juego: Evaluación multidimensional de la conducta de los y las entrenadoras de deporte formativo

Abstract

Durant les darreres dècades, l'estudi de les interaccions dels i les entrenadores amb les seves esportistes ha estat un tema d'interès creixent i s'ha abordat des de diferents perspectives i metodologies, que globalment han destacat el seu impacte en el rendiment i el benestar de les jugadores. Tot i això, no s'ha realitzat una avaluació combinada i multidimensional d'aquestes interaccions. Per abordar aquesta mancança, aquesta tesi té com a objectiu general dur a terme una avaluació multidimensional i multiteòrica de l'actuació dels i les entrenadores d'esport formatiu utilitzant diferents instruments d'observació. Amb aquest objectiu, es presenten tres estudis. Al primer es comparen tres instruments d'observació de l'actuació dels i les entrenadores (i.e., estil de comunicació, clima motivacional, estil de lideratge) per determinar l'aportació de cadascun i la utilitat del seu ús combinat. Al segon estudi s'adapta l'instrument Assessment of Coach Emotions (ACE) per a l'observació de les emocions dels i les entrenadores al context esportiu espanyol (ACE-E), permetent incorporar l'avaluació del factor emocional en aquest entorn. Finalment, al tercer estudi es presenten dades empíriques de l'ús d'aquest instrument adaptat en una mostra d'entrenadors i entrenadores espanyoles relatives al contingut de la conducta i les emocions que apareixen quan donen una instrucció. Globalment, els resultats d'aquesta tesi doctoral plantegen un estàndard per a futures comparacions de dimensions similars, matisos concrets sobre el contingut i la manera de transmetre les instruccions, o altres comportaments. A més, s'ha respost a la necessitat d'avaluar l'aspecte emocional de la conducta no només adaptant un instrument d'observació específic al context esportiu espanyol i proporcionant les primeres dades empíriques de les emocions dels i les entrenadores en aquest àmbit, sinó també desenvolupant el primer protocol per adaptar instruments d'observació basat en les indicacions de la International Society of Sport Psychology i de la International Test Comission. Finalment, s'ha generalitzat l'ús de tècniques d'anàlisi seqüencial des de les ciències de l'esport a l'àmbit de la psicologia de l'esport oferint una nova perspectiva per estudiar i comprendre les interaccions dels i les entrenadores amb les seves esportistes. En conjunt, els resultats subratllen que l'ACE-E es pot utilitzar amb les mateixes garanties que l'ACE i que el protocol presentat per adaptar-lo facilitarà els passos a seguir en futures adaptacions. A més, aquesta tesi mostra que la conducta d'instrucció és la més freqüent en línia amb estudis previs i sol anar acompanyada de l'observació i les emocions de tensió i alerta. Així mateix, destaquen la utilitat de fer servir tècniques d'anàlisi de dades seqüencials per identificar els patrons conductuals existents. A la discussió es ressalta la necessitat de seguir explorant noves variables i mètodes d'anàlisi en la investigació esportiva, amb la finalitat de millorar la qualitat de l'avaluació i el desenvolupament dels i les entrenadores.

Durante las últimas décadas, el estudio de las interacciones de los y las entrenadoras con sus deportistas ha sido un tema de interés creciente y se ha abordado desde diferentes perspectivas y metodologías, que globalmente han destacado su impacto en el rendimiento y el bienestar de las jugadoras. Sin embargo, no se ha realizado una evaluación combinada y multidimensional de estas interacciones. Para abordar esta carencia, esta tesis tiene como objetivo general realizar una evaluación multidimensional y multiteórica de la actuación de los y las entrenadoras de deporte formativo utilizando distintos instrumentos de observación. Con este objetivo, se presentan tres estudios. En el primero se comparan tres instrumentos de observación de la actuación de los y las entrenadoras (i.e., estilo de comunicación, clima motivacional, estilo de liderazgo) para determinar la aportación de cada uno y la utilidad de su uso combinado. En el segundo estudio se adapta el instrumento Assessment of Coach Emotions (ACE) para la observación de las emociones de los y las entrenadoras al contexto deportivo español (ACE-E), permitiendo incorporar la evaluación del factor emocional en este entorno. Por último, en el tercer estudio se presentan datos empíricos del uso de este instrumento adaptado en una muestra de entrenadores y entrenadoras españolas relativos al contenido de la conducta y las emociones que aparecen cuando dan una instrucción. Globalmente, los hallazgos de esta tesis doctoral plantean un estándar para futuras comparaciones de dimensiones similares, matices concretos sobre el contenido y la forma de trasmitir las instrucciones, u otros comportamientos. Además, se ha respondido a la necesidad de evaluar el aspecto emocional de la conducta no sólo adaptando un instrumento de observación específico al contexto deportivo español y proporcionando los primeros datos empíricos de las emociones de los y las entrenadoras en este ámbito, sino también desarrollando el primer protocolo para la adaptación de instrumentos de observación basado en las indicaciones de la International Society of Sport Psychology y de la International Test Comission. Finalmente, se ha generalizado el uso de técnicas de análisis secuencial desde las ciencias del deporte al ámbito de la psicología del deporte ofreciendo una nueva perspectiva para su estudio y comprensión de las interacciones de los y las entrenadoras con sus deportistas. En su conjunto, los resultados subrayan que el ACE-E se puede utilizar con las mismas garantías que el ACE y que el protocolo presentado para su adaptación facilitará los pasos a seguir en futuras adaptaciones. Además, esta tesis muestra que la conducta de instrucción es la más frecuente en línea con estudios previos y suele ir acompañada de la observación y de las emociones de tensión y alerta. Asimismo, destacan la utilidad de emplear técnicas de análisis de datos secuenciales para identificar los patrones conductuales existentes. En la discusión se resalta la necesidad de seguir explorando nuevas variables y métodos de análisis en la investigación deportiva, con el fin de mejorar la calidad de la evaluación y el desarrollo de los y las entrenadoras.

Over the last decades, the study of coaches' interactions with their athletes has been a topic of growing interest. It has been approached from different perspectives and methodologies, which have globally highlighted the impact of coaches on the performance and well-being of players. However, a combined and multidimensional evaluation of these interactions has still not been carried out. To address this gap in the literature, this thesis has the general objective of conducting a multidimensional and multi-theoretical evaluation of the performance of coaches in youth sports using different observation instruments. With this main objective, three studies are presented. In Study 1, three observation instruments of coaches' performance (i.e., communication style, motivational climate, leadership style) are compared to determine the contribution of each one and the usefulness of their combined use. In Study 2, the Assessment of Coach Emotions (ACE) instrument for observing coaches' emotions is adapted to the Spanish sports context (ACE-E), allowing the inclusion of the evaluation of the emotional factor in this environment. Finally, Study 3 presents empirical data on the use of this adapted instrument in a sample of Spanish coaches, regarding the content of their behaviour and the emotions that arise when they give instructions. Overall, the findings of this doctoral thesis set a standard for future comparisons of similar dimensions, providing specific nuances regarding the content and how coaches transmit instructions, or engage in other behaviours. In addition, the need to evaluate the emotional aspect of coaches’ behaviour has been met by: (a) adapting a specific observation instrument to the Spanish sports context and providing the first empirical data on the emotions of coaches in this field; and (b) developing the first protocol to adapt observation instruments based on the guidelines of the International Society of Sport Psychology and the International Test Commission. Finally, the use of sequential analysis techniques has been transferred from sports science to the field of sports psychology, offering a new perspective to study and understand the interactions of coaches with their athletes. Overall, the results underline that the ACE-E can be used with the same guarantees as the ACE and that the protocol followed for its adaptation provides a series of steps that can be followed in future adaptations. In addition, this thesis shows that instructional behaviour is the most frequent brehaviour, which is in line with previous studies, and it is usually accompanied by observation and the emotions of tension and alertness. It also underlines the usefulness of conducting sequential data analysis techniques to identify existing behavioural patterns. The discussion highlights the need to continue exploring new variables and analysis methods in sports research, in order to improve the quality of assessment and the development of coaches.