Análisis del discurso ideológico en la educación ciudadana chilena: currículum y pensamiento del profesorado

Abstract

Aquesta investigació té com a objectiu principal comprendre i interpretar el discurs ideològic a l'Educació Ciutadana xilena a través de l'estudi del currículum i el pensament del professorat. S'emmarca en el camp de la Didàctica de les Ciències Socials, adoptant un paradigma sociocrític i emprant una metodologia qualitativa amb enfocament a l'estudi del discurs. L'anàlisi se centra en les dimensions curricular i docent del discurs, cercant entendre com es doten de significat els conceptes polítics, carregant-los ideològicament. S'examinen tres nivells del discurs: macroestructural, mesoestructural i microestructural. Els resultats de la investigació revelen que el concepte de democràcia preval en totes dues dimensions del discurs. Tant el currículum com el professorat destaquen la importància de la democràcia com a sistema polític i social. A l'atribució de significat a la democràcia, emergeixen dos conceptes fonamentals: participació i drets. Aquests elements estructuren i organitzen la majoria dels temes abordats al discurs, configurant una tríada conceptual que es posiciona com la base ideològica de l'Educació Ciutadana a Xile. Totes dues dimensions del discurs subratllen la importància de la participació ciutadana activa, el compromís amb el bé comú i la defensa dels drets humans. A més, destaquen la necessitat de protegir i enfortir la democràcia mitjançant l'establiment de certs límits i fronteres per assegurar-ne el funcionament adequat. També coincideixen a valorar la igualtat de drets i promoure la diversitat i la inclusió com a elements essencials de la convivència democràtica. Tot i que els conceptes vinculats a la democràcia en el discurs no difereixen considerablement entre el currículum i el professorat, s'observen variacions en la rigidesa o l'obertura amb què s'aborden. El currículum tendeix a definir-los de manera categòrica, directa i simplificada. Aquesta rigidesa es tradueix en una articulació de significats carregats ideològicament i una comprensió monolítica de la democràcia i els conceptes polítics clau. En contrast, el professorat mostra una inclinació més gran cap a l'exploració crítica d'aquests significats, suggerint la possibilitat d'una conceptualització oberta que desmitifica i desafia les concepcions prescrites curricularment. Una diferència significativa és que el currículum adopta una perspectiva idealitzada de la democràcia, centrant-se en l'estructura normativa i les institucions que la sustenten. En canvi, el professorat postula una perspectiva més crítica, qüestionant i impugnant el sistema democràtic actual i les deficiències. Aquesta divergència també emergeix a les perspectives sobre la participació ciutadana: el currículum l'entén fonamentalment des d'una lògica institucional, mentre que el professorat advoca per una ampliació de la participació cap a espais no institucionals i comunitaris. Aquesta anàlisi del discurs ideològic de l'Educació Ciutadana xilena revela tensions subjacents, i destaca la dicotomia entre la racionalitat instrumental i transformadora en la concepció dels conceptes polítics clau. El currículum tendeix a una comprensió universal i hermètica de la democràcia, els drets i la participació, presentant-los com a entitats estàtiques i predefinides, cosa que resulta en la legitimació de l'statu quo. En contrast, el professorat expressa una perspectiva més flexible i contextualitzada d'aquests termes, possibilitant-ne la reinterpretació i la transformació. En última instància, aquesta tesi subratlla la importància d'una educació ciutadana que aborda els conceptes polítics clau comprenent la seva inherent controvèrsia i disputabilitat, propiciant la confrontació de perspectives divergents i la construcció de significats alternatius.

Esta investigación tiene como objetivo principal comprender e interpretar el discurso ideológico en la Educación Ciudadana chilena a través del estudio del currículum y el pensamiento del profesorado. Se enmarca en el campo de la Didáctica de las Ciencias Sociales, adoptando un paradigma sociocrítico y empleando una metodología cualitativa con enfoque en el estudio del discurso. El análisis se centra en las dimensiones curricular y docente del discurso, buscando entender cómo se dotan de significado los conceptos políticos, cargándolos ideológicamente. Se examinan tres niveles del discurso: macroestructural, mesoestructural y microestructural. Los resultados de la investigación revelan que el concepto de democracia prevalece en ambas dimensiones del discurso. Tanto el currículum como el profesorado destacan la importancia de la democracia como sistema político y social. En la atribución de significado a la democracia, emergen dos conceptos fundamentales: participación y derechos. Estos elementos estructuran y organizan la mayoría de los temas abordados en el discurso, configurando una tríada conceptual que se posiciona como la base ideológica de la Educación Ciudadana en Chile. Ambas dimensiones del discurso subrayan la importancia de la participación ciudadana activa, el compromiso con el bien común y la defensa de los derechos humanos. Además, destacan la necesidad de proteger y fortalecer la democracia mediante el establecimiento de ciertos límites y fronteras para asegurar su adecuado funcionamiento. También coinciden en valorar la igualdad de derechos y en promover la diversidad y la inclusión como elementos esenciales de la convivencia democrática. Aunque los conceptos vinculados a la democracia en el discurso no difieren considerablemente entre el currículum y el profesorado, se observan variaciones en la rigidez o apertura con la que se abordan. El currículum tiende a definirlos de forma categórica, directa y simplificada. Esta rigidez se traduce en una articulación de significados cargados ideológicamente y en una comprensión monolítica de la democracia y los conceptos políticos clave. En contraste, el profesorado muestra una mayor inclinación hacia la exploración crítica de estos significados, sugiriendo la posibilidad de una conceptualización abierta que desmitifica y desafía las concepciones prescritas curricularmente. Una diferencia significativa es que el currículum adopta una perspectiva idealizada de la democracia, centrándose en la estructura normativa y las instituciones que la sustentan. En cambio, el profesorado postula una perspectiva más crítica, cuestionando e impugnando el sistema democrático actual y sus deficiencias. Esta divergencia también emerge en las perspectivas sobre la participación ciudadana: el currículum la entiende fundamentalmente desde una lógica institucional, mientras que el profesorado aboga por una ampliación de la participación hacia espacios no institucionales y comunitarios. Este análisis del discurso ideológico de la Educación Ciudadana chilena revela tensiones subyacentes, destacando la dicotomía entre la racionalidad instrumental y transformadora en la concepción de los conceptos políticos clave. El currículum tiende a una comprensión universal y hermética de la democracia, los derechos y la participación, presentándolos como entidades estáticas y predefinidas, lo que resulta en la legitimación del statu quo. En contraste, el profesorado expresa una perspectiva más flexible y contextualizada de estos términos, posibilitando su reinterpretación y transformación. En última instancia, esta tesis subraya la importancia de una Educación Ciudadana que aborde los conceptos políticos clave comprendiendo su inherente controversia y disputabilidad, propiciando la confrontación de perspectivas divergentes y la construcción de significados alternativos.

This research aims to comprehend and interpret the ideological discourse in Chilean Citizenship Education through the study of the curriculum and teachers' thinking. It is framed within the field Didactics of Social Sciences, adopting a socio-critical paradigm and employing qualitative methodology with a focus on discourse analysis. The analysis focuses on the curricular and teaching dimensions of discourse, seeking to understand how political concepts are imbued with ideological significance. Three levels of discourse are examined: macrostructural, mesostructural, and microstructural. The main findings of the research reveal that the concept of democracy prevails in both dimensions of discourse. Both the curriculum and teachers emphasize the importance of democracy as a political and social system. In attributing meaning to democracy, two fundamental concepts emerge: participation and rights. These elements structure and organize most of the topics addressed in the discourse, forming a conceptual triad that serves as the ideological foundation of Citizenship Education in Chile. Both dimensions of the discourse point out the importance of active citizen participation, commitment to the common good and the defence of human rights. Furthermore, they stress the need to protect and strengthen democracy by establishing certain limits and boundaries to ensure its proper functioning. They also agree on valuing equal rights and promoting diversity and inclusion as essential elements of democratic coexistence. Although the concepts linked to democracy in discourse do not differ significantly between the curriculum and teachers, variations are observed in the rigidity or openness with which they are approached. The curriculum tends to define them in a categorical, direct, and simplified manner. This rigidity translates into an articulation of ideologically loaded meanings and a monolithic understanding of democracy and key political concepts. In contrast, teachers show a greater inclination towards critical exploration of these meanings, suggesting the possibility of open-ended conceptualisation that demystifies and challenges the prescribed curriculum conceptions. A significant difference is that the curriculum adopts an idealized perspective of democracy, focusing on the normative structure and institutions that support it. In contrast, teachers advocate for a more critical perspective, questioning and challenging the current democratic system and its shortcomings. This divergence also emerges in perspectives on citizen participation: the curriculum fundamentally understands it from an institutional logic, while teachers advocate for an expansion of participation into non-institutional and community spaces. This analysis of the ideological discourse of Chilean Citizenship Education reveals underlying tensions, highlighting the dichotomy between instrumental and transformative rationality in the conception of key political concepts. The curriculum tends towards a universal and hermetic understanding of democracy, rights, and participation, presenting them as static and predefined entities, resulting in the legitimisation of the status quo. On the contrary, teachers express a more flexible and contextualized perspective on these terms, allowing for their reinterpretation and transformation. Ultimately, this thesis underscores the importance of Citizenship Education that addresses key political concepts by understanding their inherent controversy and disputability, fostering the confrontation of divergent perspectives and the construction of alternative meanings.