Literacidad crítica digital a través del análisis de narraciones históricas en redes sociales. Un estudio de casos en escuelas chilenas

Abstract

Aquesta tesi explica una investigació realitzada entre els anys 2019 i 2023 amb cinc grups d'estudiants d'escoles secundàries xilenes. L'àrea disciplinar on s'ubica la investigació és la Didàctica de les ciències socials. El projecte indaga en estratègies per promoure la literacitat crítica digital (LCD) entre les i els estudiants. Per això es va aplicar una proposta didàctica el contingut de la qual eren diverses narracions històriques. Aquestes narracions van ser presentades de manera que s'assemblessin al format propi de post o comentaris a les xarxes socials. El tema d'aquestes narracions va ser el període de la història xilena comprès entre el 1970 i el 1990, és a dir, des del govern de la Unitat Popular fins al retorn a la democràcia. L'objectiu central de la investigació és indagar com promoure la literacitat crítica digital de l'estudiantat, identificant l'estat inicial i els canvis produïts per l'aplicació de la proposta didàctica i, en base a això, proposant suggeriments per dissenyar estratègies didàctiques que afavoreixin la literacitat crítica digital a les classes de ciències socials de les escoles xilenes.

Els materials presentats als estudiants treballen sis eixos propis de la literacitat crítica: la distinció de fets i opinions, la identificació de silencis i exclusions, la identificació i avaluació de la fiabilitat de les fonts, el reconeixement de la intencionalitat i ideologia, la vinculació dels continguts històrics amb problemes socials actuals i la proposició de respostes argumentades al seu voltant.

Aquesta és una investigació qualitativa i els instruments utilitzats són un qüestionari inicial que cerca reconèixer les representacions socials, habilitats amb què l'estudiantat es presenta abans de la intervenció; tres dossiers de treball amb diferents activitats didàctiques a desenvolupar per les i els estudiants; i un qüestionari final per tal de reconèixer si s'havien produït canvis en les habilitats crítiques de les i els joves. Aquests instruments es veuen complementats amb entrevistes al professorat, grups de discussió a estudiants i notes de camp.

Entre les conclusions es pot establir que efectivament una intervenció que utilitzi narracions amb contingut històric presentat al format propi de les xarxes socials pot generar millores en algunes de les capacitats crítiques dels estudiants.

La presente tesis da cuenta de una investigación realizada entre los años 2019 y 2023 con cinco grupos de estudiantes de escuelas secundarias chilenas. El área disciplinar en que se ubica la investigación es la Didáctica de las ciencias sociales. El proyecto indaga en estrategias para promover la literacidad crítica digital (LCD) entre las y los estudiantes. Para ello se aplicó una propuesta didáctica cuyo contenido eran diversas narraciones históricas. Estas narraciones fueron presentadas de manera que se asemejaran al formato propio de post o comentarios en las redes sociales. El tema de dichas narraciones fue el periodo de la historia chilena comprendido entre 1970 y 1990, es decir, desde el gobierno de la Unidad Popular hasta el retorno a la democracia. El objetivo central de la investigación es indagar cómo promover la literacidad crítica digital del estudiantado, identificando el estado inicial y los cambios producidos por la aplicación de la propuesta didáctica y, en base a ello, proponiendo sugerencias para el diseño de estrategias didácticas que favorezcan la literacidad crítica digital en las clases de ciencias sociales de las escuelas chilenas.

Los materiales presentados a los estudiantes trabajan seis ejes propios de la literacidad crítica: la distinción de hechos y opiniones, la identificación de silencios y exclusiones, la identificación y evaluación de la fiabilidad de las fuentes, el reconocimiento de la intencionalidad e ideología, la vinculación de los contenidos históricos con problemas sociales actuales y la proposición de respuestas argumentadas en torno a ellos.

Esta es una investigación cualitativa y los instrumentos utilizados son un cuestionario inicial que busca reconocer las representaciones sociales, habilidades con que el estudiantado se presenta antes de la intervención; tres dosieres de trabajo con distintas actividades didácticas a desarrollar por las y los estudiantes; y un cuestionario final a fin de reconocer si se habían producido cambios en las habilidades críticas de las y los jóvenes. Estos instrumentos se ven complementados con entrevistas al profesorado, grupos de discusión a estudiantes y notas de campo.

Entre las conclusiones se puede establecer que efectivamente una intervención que utilice narraciones con contenido histórico presentado en el formato propio de las redes sociales puede generar mejoras en algunas de las capacidades críticas de los estudiantes.

This thesis reports on a research project carried out between 2019 and 2023 with five groups of students from Chilean secondary schools. The disciplinary area in which the research is located is the Didactics of Social Sciences. The project investigates strategies to promote critical digital literacy (CDL) among students. To this end, a didactic proposal was applied whose content consisted of various historical narratives. These narratives were presented in a way that resembled the format of posts or comments on social networks. The theme of these narratives was the period of Chilean history between 1970 and 1990, that is, from the government of the Popular Unity to the return to democracy. The central objective of the research is to investigate how to promote critical digital literacy in students, identifying the initial state and the changes produced by the application of the didactic proposal and, based on this, proposing suggestions for the design of didactic strategies that favor critical digital literacy in social science classes in Chilean schools.

The materials presented to the students work on six axes of critical literacy: the distinction between facts and opinions, the identification of silences and exclusions, the identification and evaluation of the reliability of sources, the recognition of intentionality and ideology, the linking of historical content with current social problems and the proposal of reasoned responses around them.

This is a qualitative research and the instruments used are an initial questionnaire that seeks to recognize the social representations, skills that the students present before the intervention; three work dossiers with different didactic activities to be developed by the students; and a final questionnaire in order to recognize if there had been changes in the critical skills of the young people. These instruments are complemented by interviews with teachers, discussion groups with students and field notes.

Among the conclusions, it can be established that an intervention that uses narratives with historical content presented in the format typical of social networks can effectively generate improvements in some of the students' critical capacities.