Educar a través del juego simbólico y del juego dramático en Educación Infantil (3-6 años)

Abstract

La incorporació d'escenaris de joc simbòlics i dramàtics a l'escola afavoreix situacions d'aprenentatge que apropen la realitat quotidiana i familiar als contes o històries fantàstiques. En aquests escenaris, els nens poden decidir quins personatges són, preparar accions, millorar les seves habilitats socials, lingüístiques, afectives i corporals, permetent una educació que ajudi a l'equitat, la inclusió i la igualtat d'oportunitats. La Convenció sobre els Drets de l'Infant (2019) considera el joc com un dret i, segons Lester i Russell (2008), és un component essencial i integral per a la igualtat d'oportunitats i la qualitat de les pràctiques docents, formant part de l'objectiu "Educació de qualitat" de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. La formació del professorat (inicial i permanent) es considera un element clau per a la qualitat educativa, per al canvi i la transformació de la pràctica pedagògica en el procés d'ensenyament-aprenentatge. En l'estructura curricular dels graus de formació inicial del professorat en educació infantil, a Catalunya, la majoria de les assignatures se centren en el "coneixement" de la didàctica de les ciències experimentals, matemàtiques i llengües, considerades "essencials" per a l'èxit de la pràctica pedagògica, on, en conseqüència, els objectius curriculars del professorat se centren més en els coneixements teòrics que pràctics. Un factor rellevant en el procés d'ensenyament-aprenentatge és que l'estructura de les aules -amb cadires i taules ordenades mil·limètricament- contribueix a la implementació d'un espai on infants i professors han de complir obsessivament els objectius curriculars. A les classes d'expressió dramàtica i corporal, l'espai és lliure, les cadires i taules cobren vida si són necessàries i no com a elements estàtics. És en aquest retrobament d'individus amb la seva capacitat de crear, on rau l'essència de la transformació derivada de l'aproximació a les arts i l'embolcall amb els diferents llenguatges artístics. L'experiència artística té una funció important, en el qüestionament personal i social de la realitat i en la construcció d'habilitats reflexives en els individus, en aquest sentit té un enfocament especial, el llenguatge teatral per ser un espai d'intersecció de diversos llenguatges artístics (Lopes, 2011). La pedagogia teatral, que incorpora la recerca sobre el llenguatge artístic del teatre i la seva estructura en diferents nivells educatius (Koudela i Júnior, 2014), és un mitjà de formació i sensibilització per als professors que, ocupant una posició d'"element mediador" i "agent de canvi", poden animar i estimular els infants durant l'experiència. D'aquesta manera, el joc simbòlic i el joc dramàtic es consideren un mitjà privilegiat de comunicació i expressió que articula aspectes plàstics i audiovisuals, musicals i lingüístics en la seva especificitat estètica.

La incorporación de escenarios de juegos simbólicos y dramáticos en la escuela fomenta situaciones de aprendizaje que acercan realidades cotidianas y familiares, a cuentos o historias fantásticas. En estos escenarios los niños y niñas pueden decidir qué personajes van a ser, preparar acciones, mejorar sus habilidades sociales, lingüísticas, afectivas y corporales, permitiendo una educación que ayude a la equidad, inclusión y a la igualdad de oportunidades. La Convención sobre los Derechos del Niño (2019) considera que el juego es un derecho y de acuerdo con Lester y Russel (2008) es un componente esencial e integral para la igualdad de oportunidades y la calidad de las prácticas docentes, formando parte del objetivo de "Educación de calidad" de la Agenda 2030 de Desarrollo Sostenible de las Naciones Unidas. La formación del profesorado (inicial y permanente), es considerada un elemento clave para la calidad educativa, para el cambio y la transformación de la práctica pedagógica en el proceso de enseñanza-aprendizaje. En la estructura curricular de los grados de formación inicial de maestros en educación infantil, en Cataluña, la mayoría de las asignaturas centran su enfoque en el “saber” de didácticas de las ciencias experimentales, matemática y lenguas, consideradas “esenciales” para el éxito de la práctica pedagógica, donde por consecuencia, los objetivos curriculares de los maestros se centran más en conocimientos teóricos que prácticos. Un factor relevante en el proceso de enseñanza-aprendizaje es la estructura de las aulas -con sillas y mesas milimétricamente ordenadas-, contribuye para la implementación de un espacio donde niños y maestros tienen que cumplir obsesivamente, metas curriculares. En las clases de expresión dramática y corporal, el espacio es libre, las sillas y las mesas cobran vida si son necesarias y no como elementos estáticos. Es en este reencuentro de los individuos con su capacidad de crear, donde reside la esencia de la transformación derivada de la aproximación a las artes y del envolvimiento con los distintos lenguajes artísticos. La experiencia artística tiene una función importante, en el cuestionamiento personal y social de la realidad y en la construcción de habilidades reflexivas en individuos, en este sentido tiene especial enfoque, el lenguaje teatral por ser un espacio de intersección de varios lenguajes artísticos (Lopes, 2011). La pedagogía teatral, que incorpora la investigación sobre el lenguaje artístico del teatro y su estructura en diferentes niveles de educación (Koudela y Júnior, 2014), es un medio de formación y sensibilización para maestros que al ocupar un lugar de "elemento mediador" y "agente de cambio", pueden incentivar y estimular a los niños durante la experiencia.

The incorporation of symbolic and dramatic play scenarios in the school fosters learning situations that bring everyday and family realities closer to fantastic tales or stories. In these scenarios, children can decide which characters they are, prepare actions, improve their social, linguistic, affective and bodily skills, allowing an education that helps equity, inclusion and equal opportunities. The Convention on the Rights of the Child (2019) considers play to be a right and according to Lester and Russell (2008) it is an essential and integral component for equal opportunities and the quality of teaching practices, forming part of the "Quality Education" goal of the United Nations 2030 Agenda for Sustainable Development. Teacher training (initial and permanent) is considered a key element for educational quality, for the change and transformation of pedagogical practice in the teaching-learning process. In the curricular structure of the degrees of initial teacher training in early childhood education, in Catalonia, most of the subjects focus on the "knowledge" of didactics of experimental sciences, mathematics and languages, considered "essential" for the success of pedagogical practice, where, consequently, the curricular objectives of teachers focus more on theoretical than practical knowledge. A relevant factor in the teaching-learning process is the structure of the classrooms - with millimetrically ordered chairs and tables - contributes to the implementation of a space where children and teachers must obsessively meet curricular goals. In the classes of dramatic and corporal expression, the space is free, the chairs and tables come to life if they are necessary and not as static elements. It is in this reunion of individuals with their ability to create, where the essence of the transformation derived from the approach to the arts and the envelopment with the different artistic languages lies. The artistic experience has an important function, in the personal and social questioning of reality and in the construction of reflective skills in individuals, in this sense it has a special focus, the theatrical language for being a space of intersection of various artistic languages (Lopes, 2011). Theatrical pedagogy, which incorporates research on the artistic language of theatre and its structure at different levels of education (Koudela & Júnior, 2014), is a means of training and awareness-raising for teachers who, by occupying a position of "mediating element" and "agent of change", can encourage and stimulate children during the experience. In this way, symbolic play and dramatic play are considered a privileged means of communication and expression that articulates plastic and audiovisual, musical and linguistic aspects in their aesthetic specificity.