Fe y razón en el pensamiento enactivista

Abstract

Es considera que la raó i la fe estan basades en el coneixement i comparteixen el mateix àmbit de conceptes i definicions, totes dues persegueixen la veritat, la saviesa i la felicitat utilitzant diferents enfocaments. La religió, amb la fe com a impulsor, ofereix ensenyaments a través de relats, cerimònies i símbols, mentre que la filosofia, amb la raó com la seva eina, exposa idees a través del pensament i els conceptes. Igualment, tant la religió com la filosofia són complementàries entre si, ambdues crucials i essencials per a l'ésser humà a causa de la seva interconnexió: una atén la dimensió espiritual i emotiva de l'existència, mentre que l'altra s'enfoca a la part racional i lògica del pensament humà.

En el context esmentat anteriorment, la raó no es pot separar de la filosofia, ja que és el mitjà pel qual es mou eficaçment. Des d'una perspectiva de la fe, aquesta està estretament relacionada amb la teologia cristiana i les pràctiques religioses que l'envolten. En aquest estudi es busca vincular la raó amb la fe a l'esfera cristiana religiosa, reconeixent que Déu ha donat intel·ligència a l'home per utilitzar-la de manera responsable. La Bíblia, el llibre sagrat del cristianisme, esmenta la realitat cognitiva: “Qui va infondre saviesa al cor o va donar intel·ligència a la ment?” (Job 38:36), com un camp vàlid per entendre, aprendre i raonar, de la mateixa manera com ho aborda la ciència cognitiva. És a dir, la intel·ligència de l'home no va ser atorgada per fer-lo fallar, ni la fe i la raó no es contraposen, especialment quan la raó de l'individu està en una ment sana, que obeeix a la revelació divina.

En resum, tant la religió com la filosofia persegueixen la recerca de la veritat, la saviesa i la felicitat, malgrat tenir diferents enfocaments. Totes dues engloben tot el raonament i la connexió amb allò transcendental de l'individu. En aquesta situació, la fe i la raó, sent abstractes, personals, subjectives i internes, comparteixen objectius de recerca i es troben a la ment de cada persona, sense ocupar un lloc físic. Encara que es poden veure afectades per diversos factors com l'educació, l'experiència personal i els ensenyaments religiosos, la fe i la raó coincideixen i es troben a la ment de l'ésser humà.

En aquest estudi es pretén respondre i analitzar la pregunta següent: Quines són les possibles explicacions de la teoria enactivista, que tracta sobre el coneixement, sobre la relació entre la raó i la fe i les seves implicacions pràctiques? Per tant, s'examinen els conceptes fonamentals de l'enactivisme per entendre el desenvolupament cognitiu i l'aprenentatge humà, així com el seu impacte a la raó i, en particular, les semblances cognitives amb la fe. Encara que bona part d'erudits religiosos donen per fet que aquestes variables són antagòniques, l'enactivisme és ratificat pel llibre sagrat dels cristians, La Bíblia, perquè aquesta mai no se'ls oposa, ni dóna a triar entre l'una o l'altra. De manera oposada, la fe s'estén més enllà de la raó, però s'hi recolza. El saber és el mitjà pel qual la confiança augmenta, la plataforma des de la qual encara es pot arribar més lluny.

Si bé és cert, quan es toca el tema de fe o religió, sol interpretar-se de manera extensa, però, en aquesta investigació, la discussió entre la fe i la raó es limitarà al cristianisme. Per tant, malgrat que seria revelador i transcendental explorar el problema en altres religions, aquest estudi no inclou la seva anàlisi.

Se considera que la razón y la fe están basadas en el conocimiento y comparten el mismo ámbito de conceptos y definiciones, ambas persiguen la verdad, la sabiduría y la felicidad utilizando diferentes enfoques. La religión, con la fe como su impulsor, ofrece enseñanzas a través de relatos, ceremonias y símbolos, mientras que la filosofía, con la razón como su herramienta, expone ideas a través del pensamiento y los conceptos. Igualmente, tanto la religión como la filosofía son complementarias entre sí, siendo ambas cruciales y esenciales para el ser humano debido a su interconexión: una atiende la dimensión espiritual y emotiva de la existencia, mientras que la otra se enfoca en la parte racional y lógica del pensamiento humano.

En el contexto mencionado anteriormente, la razón no puede separarse de la filosofía, ya que es el medio por el cual se mueve eficazmente. Desde una perspectiva de la fe, esta se encuentra estrechamente relacionada con la teología cristiana y las prácticas religiosas que la rodean. En este estudio se busca vincular la razón con la fe en la esfera cristiana religiosa, reconociendo que Dios ha dado inteligencia al hombre para utilizarla de manera responsable. La Biblia, el libro sagrado del cristianismo, menciona la realidad cognitiva: “¿Quién infundió sabiduría al corazón o dio inteligencia a la mente?” (Job 38:36), como un campo válido para entender, aprender y razonar, de la misma manera como lo aborda la ciencia cognitiva. Es decir, la inteligencia del hombre no fue otorgada para hacerlo fallar, ni la fe y la razón se contraponen, especialmente cuando la razón del individuo está en una mente sana, que obedece a la revelación divina.

En resumen, tanto la religión como la filosofía persiguen la búsqueda de la verdad, la sabiduría y la felicidad, a pesar de tener enfoques distintos. Ambas engloban todo el razonamiento y la conexión con lo trascendental del individuo. En esta situación, la fe y la razón, siendo abstractas, personales, subjetivas e internas, comparten objetivos de búsqueda y se encuentran en la mente de cada persona, sin ocupar un lugar físico. Aunque pueden verse afectadas por varios factores como la educación, la experiencia personal y las enseñanzas religiosas, la fe y la razón coinciden y se encuentran en la mente del ser humano.

En este estudio se pretende responder y analizar la siguiente pregunta: ¿Cuáles son las posibles explicaciones de la teoría enactivista, que trata sobre el conocimiento, acerca de la relación entre la razón y la fe y sus implicaciones prácticas? Por lo tanto, se examinan los conceptos fundamentales del enactivismo para entender el desarrollo cognitivo y el aprendizaje humano, así como su impacto en la razón y, en particular, las semejanzas cognitivas con la fe. Aunque buena parte de eruditos religiosos dan por sentado que estas variables son antagónicas, el enactivismo es refrendado por el libro sagrado de los cristianos, La Biblia, porque ésta nunca se les opone, ni da a elegir entre una o la otra. De forma opuesta, la fe se extiende más allá de la razón, pero se apoya en ella. El saber es el medio por el cual la confianza aumenta, la plataforma desde la cual se puede llegar más lejos todavía.

Si bien es cierto, cuando se toca el tema de fe o religión, suele interpretarse de manera extensa, no obstante, en esta investigación, la discusión entre la fe y la razón se limitará al cristianismo. Por consiguiente, a pesar de que sería revelador y trascendental explorar el problema en otras religiones, este estudio no incluye su análisis.

Reason and faith are considered to be based on knowledge and share the same scope of concepts and definitions, both pursuing truth, wisdom and happiness using different approaches. Religion, with faith as its driver, offers teachings through stories, ceremonies and symbols, while philosophy, with reason as its tool, expounds ideas through thought and concepts. Likewise, both religion and philosophy are complementary to each other, both being crucial and essential for human beings due to their interconnection: one addresses the spiritual and emotional dimension of existence, while the other focuses on the rational and logical part of human thought.

In the context mentioned above, reason cannot be separated from philosophy, since it is the means by which it moves effectively. From a faith perspective, it is closely related to Christian theology and the religious practices that surround it. This study seeks to link reason with faith in the Christian religious sphere, recognizing that God has given intelligence to man to use it responsibly. The Bible, the sacred book of Christianity, mentions cognitive reality: “Who has given wisdom to the heart or understanding to the mind?” (Job 38:36), as a valid field for understanding, learning and reasoning, in the same way as cognitive science addresses it. That is, man's intelligence was not given to make him fail, nor do faith and reason oppose each other, especially when the individual's reason is in a healthy mind, which obeys divine revelation.

In short, both religion and philosophy pursue the search for truth, wisdom and happiness, despite having different approaches. Both encompass all reasoning and connection with the transcendental of the individual. In this situation, faith and reason, being abstract, personal, subjective and internal, share search objectives and are found in the mind of each person, without occupying a physical place. Although they can be affected by various factors such as education, personal experience and religious teachings, faith and reason coincide and are found in the mind of the human being.

This study aims to answer and analyze the following question: What are the possible explanations of the enactivist theory, which deals with knowledge, about the relationship between reason and faith and its practical implications? Therefore, the fundamental concepts of enactivism are examined to understand cognitive development and human learning, as well as its impact on reason and, in particular, the cognitive similarities with faith. Although many religious scholars assume that these variables are antagonistic, enactivism is endorsed by the sacred book of Christians, the Bible, because it never opposes them, nor gives a choice between one or the other. On the contrary, faith extends beyond reason, but is supported by it. Knowledge is the means by which confidence increases, the platform from which one can go even further.

Although it is true, when the subject of faith or religion is touched upon, it is often interpreted in a broad way, however, in this research, the discussion between faith and reason will be limited to Christianity. Therefore, although it would be revealing and transcendental to explore the problem in other religions, this study does not include its analysis.