Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filologia Espanyola
Aquesta tesi té com a objectiu investigar el tractament de les unitats fraseològiques (UF), especialment de les locucions significants, en els materials pedagògics per a l’ensenyament de l’espanyol com a llengua estrangera (ELE) més recents, concretament en les obres de referència per establir el currículum docent, en els manuals d’ELE de nivell C1 i en els diccionaris didàctics, amb la finalitat d’examinar quin pes tenen aquestes expressions estereotipades en aquestes obres, quin és el seu tractament, quins problemes o deficiències existeixen encara en la metodologia d’ensenyament d’aquestes unitats lèxiques i quins aspectes de millora podrien incorporar-se. A la primera part de la tesi, es tracten les teories lingüístiques de la Fraseologia (Capítol I) i les seves teories didàctiques per a la classe d’ELE (Capítol II). En relació a la metodologia d’anàlisi d’aquest treball, es parteix de la investigació detallada de les descripcions respecte als fraseologismes en dos importants plans curriculars per a l’ensenyament d’ELE: el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües: aprenentatge, ensenyament, avaluació (MCER) i el Plan Curricular del Instituto Cervantes (PCIC) (Capítol III). Mitjançant aquesta anàlisi, es dona a conèixer en quins nivells de llengua s’ha d’incloure l’ensenyament de les UF, quins tipus d’UF es recomanen i quines estratègies d’ensenyament-aprenentatge aconsellen aquestes dues obres de referència sobre aquestes unitats lèxiques pluriverbals. Després d’aquest estudi, es realitza una selecció de manuals d’ELE i de diccionaris didàctics, dels quals s’extreu el corpus de fraseologismes, activitats i articles lexicogràfics que s’analitzen en aquesta tesi doctoral (Capítol IV). En el corpus de manuals d’ELE, es tenen en compte tant els d’ús més freqüent a Espanya com els manuals publicats als països d’Amèrica Llatina de parla espanyola. D’aquesta manera, es realitza una comparació entre les eines didàctiques més emprades en diferents regions geogràfiques (Capítol V). Quant a l’anàlisi dels diccionaris, se seleccionen les obres lexicogràfiques monolingües més utilitzades i que presenten avenços significatius en el tractament didàctic de les UF i, després, s’analitza una mostra d’UF recollides en aquests repertoris lèxics a partir de diversos criteris: la ubicació, la forma de lematització, la definició, el contorn, la marcació i els exemples (Capítol VI). A partir dels aspectes de millora detectats en tots els materials didàctics revisats, es planteja una sèrie de propostes didàctiques per tal de millorar el tractament d’aquest fenomen lingüístic en les seccions del PCIC, en les activitats dels manuals i en les entrades lexicogràfiques (Capítol VII). Finalment, es presenten les conclusions de la tesi (Capítol VIII). L’anàlisi dels resultats d’aquesta investigació permet, d’una banda, comprendre millor les bases lingüístiques i didàctiques sobre les UF que sustenten els plantejaments didàctics establerts pel MCER i pel PCIC, les activitats proposades en els manuals d’ELE i el disseny de les entrades lexicogràfiques dels diccionaris didàctics i, de l’altra, identificar els aspectes de millora, a partir dels quals es planteja una sèrie de propostes didàctiques on s’inclouen no només les noves metodologies fraseodidàctiques desenvolupades en les últimes dècades, sinó també els aspectes positius detectats en tots els materials pedagògics analitzats. Així mateix, la tesi conté apèndixs en què es poden consultar les informacions relatives a les UF recollides en el MCER i en el PCIC (Annex I), en els manuals d’ELE estudiats (Annex II) i en les mostres de les obres lexicogràfiques seleccionades (Annex III). Finalment, s’inclou un índex de tots els fraseologismes citats al llarg de la investigació (Annex IV).
La presente tesis tiene como objetivo investigar el tratamiento de las unidades fraseológicas (UFS), en especial de las locuciones significantes, en los materiales pedagógicos para la enseñanza del español como lengua extranjera (ELE) más recientes, concretamente en las obras de referencia para establecer el currículum docente, en los manuales de ELE del nivel C1 y en los diccionarios didácticos, con el fin de examinar cuánto peso tienen estas expresiones estereotipadas en estas obras, cuál es su tratamiento, qué problemas o deficiencias existen todavía en la metodología de enseñanza de estas unidades léxicas y qué aspectos de mejora podrían incorporarse. En la primera parte de la tesis, se tratan las teorías lingüísticas de la Fraseología (Capítulo I) y sus teorías didácticas en la clase de ELE (Capítulo II). Por lo que se refiere a la metodología de análisis de este trabajo, se parte de la investigación detallada de las descripciones respecto a los fraseologismos en dos importantes planes curriculares para la enseñanza de ELE: el Marco Común Europeo de Referencia para las Lenguas: aprendizaje, enseñanza, evaluación (MCER) y el Plan Curricular del Instituto Cervantes (PCIC) (Capítulo III). Mediante este análisis, se da a conocer en qué niveles de lengua se debe incluir la enseñanza de las UFS, qué tipos de UFS se recomiendan y qué estrategias de enseñanza-aprendizaje aconsejan estas dos obras de referencia sobre estas unidades léxicas pluriverbales. Tras este estudio, se realiza una selección de manuales de ELE y de diccionarios didácticos, de los cuales se extrae el corpus de fraseologismos, actividades y artículos lexicográficos que se analizan en la presente tesis doctoral (Capítulo IV). En el corpus de manuales de ELE, se tienen en cuenta tanto los de uso más frecuente en España como los manuales publicados en los países de América Latina de habla española. De esta forma, se realiza una comparación entre las herramientas didácticas más empleadas en distintas regiones geográficas (Capítulo V). En cuanto al análisis de los diccionarios, se seleccionan las obras lexicográficas monolingües más utilizadas y que presentan avances significativos en el tratamiento didáctico de las UFS y, después, se analiza una muestra de UFS recogidas en estos repertorios léxicos según los criterios siguientes: la ubicación, la forma de lematización, la definición, el contorno, la marcación y los ejemplos (Capítulo VI). A partir de los aspectos de mejora detectados en los materiales didácticos revisados, se plantea una serie de propuestas didácticas para mejorar el tratamiento de este fenómeno lingüístico en las secciones del PCIC, en las actividades de los manuales y en las entradas lexicográficas (Capítulo VII). Por último, se presentan las conclusiones de la tesis (Capítulo VIII). El análisis de los resultados de esta investigación permite, por un lado, comprender mejor las bases lingüísticas y didácticas acerca de las UFS que sustentan los planteamientos didácticos establecidos por el MCER y el PCIC, las actividades propuestas en los manuales de ELE y el diseño de las entradas lexicográficas de los diccionarios didácticos y, por otro lado, identificar los aspectos de mejora, a partir de los cuales se plantea una serie de propuestas didácticas donde se incluyen no solo las nuevas metodologías fraseodidáticas desarrolladas en las últimas décadas, sino también los aspectos positivos detectados en todos los materiales pedagógicos analizados. Asimismo, la tesis contiene apéndices en los que se pueden consultar las informaciones relativas a las UFS recogidas en el MCER y en el PCIC (Anexo I), en los manuales de ELE estudiados (Anexo II) y en las muestras de las obras lexicográficas seleccionadas (Anexo III). Finalmente, se incluye un índice de todos los fraseologismos citados a lo largo de la investigación (Anexo IV).
This thesis aims to investigate the treatment of phraseological units (PUS), especially significant idioms, in the most recent pedagogical materials for teaching Spanish as a foreign language (SFL). Specifically, it focuses on reference works for establishing the teaching curriculum, SFL textbooks at the C1 level, and didactic dictionaries. The goal is to examine how much emphasis is placed on these stereotyped expressions in these works, how they are treated, what problems or deficiencies still exist in the methodology for teaching these lexical units, and what aspects could be improved. In the first part of the thesis, linguistic theories of Phraseology (Chapter I) and their didactic theories in SFL classes (Chapter II) are discussed. Regarding the analysis methodology of this work, it starts with a detailed investigation of the descriptions of phraseologisms in two important curricular plans for SFL teaching: the Common European Framework of Reference for Languages: learning, teaching, assessment (CEFR) and the Plan Curricular del Instituto Cervantes (PCIC) (Chapter III). Through this analysis, it is revealed at what language levels the teaching of PUS should be included, what types of PUS are recommended, and what teaching-learning strategies these two reference works suggest regarding these multi-word lexical units. Following this study, a selection of SFL textbooks and didactic dictionaries is made, from which the corpus of phraseologisms, activities, and lexicographical entries analyzed in this doctoral thesis are extracted (Chapter IV). The SFL textbook corpus includes those most frequently used in Spain as well as those published in Spanish-speaking Latin American countries. In this way, a comparison is made between the most commonly used didactic tools in different geographical regions (Chapter V). Regarding the analysis of dictionaries, the most widely used monolingual lexicographical works that present significant advances in the didactic treatment of PUS are selected. Then, a sample of PUS collected from these lexical repertoires is analyzed based on various criteria: location, lemmatization form, definition, context, marking, and examples (Chapter VI). Based on the identified areas for improvement in the reviewed didactic materials, a series of didactic proposals is made to improve the treatment of this linguistic phenomenon in the PCIC sections, in textbook activities, and in lexicographical entries (Chapter VII). Finally, the conclusions of the thesis are presented (Chapter VIII). The analysis of the results of this research allows, on the one hand, a better understanding of the linguistic and didactic foundations about PUS that underlie the didactic approaches established by the CEFR and the PCIC, the activities proposed in SFL textbooks, and the lexicographical entries in didactic dictionaries. On the other hand, it helps identify areas for improvement, leading to a series of didactic proposals that incorporate not only the new phraseodidactic methodologies developed in recent decades but also the positive aspects detected in all the analyzed pedagogical materials. Additionally, the thesis includes appendices where information regarding PUS collected in the CEFR and the PCIC (Appendix I), the studied SFL textbooks (Appendix II), and samples from the selected lexicographical works (Appendix III) can be consulted. Finally, an index of all the phraseologisms cited throughout the research is included (Appendix IV).
Fraseologia; Phraseology; Fraseología; Fraseodidàctica; Phraseodidactics; Fraseodidáctica; Lexicografia; Lexicography; Lexicografía
81 - Linguistics and languages
Ciències Humanes
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.