Curva de aprendizaje del abordaje anterior directo en la artroplastia total de cadera

Abstract

Introducció: L'artroplàstia total de maluc és un dels procediments ortopèdics més comuns i cost-efectius a nivell mundial. Aconseguir eliminar el dolor, evitar les complicacions secundàries i restituir la biomecànica són els objectius més importants. Justificació Científica: Hi ha múltiples abordatges quirúrgics, cadascun amb els seus avantatges i els seus desavantatges. És important per a un cirurgià novel l'elecció de l'abordatge a emprar. Hipòtesi i objectius: La hipòtesi dels estudis inclosos a la tesi són que les corbes d'aprenentatge de l'abordatge anterior directe de maluc i de l'abordatge posterolateral de maluc poden ser assequibles i segures per a un cirurgià principiant. Així com que la capacitat de reproducció biomecànica del maluc pot ser equivalent a les dues corbes. Els objectius són: descriure les corbes d'aprenentatge de l'abordatge anterior directe i de l'abordatge posterolateral de maluc a partir de variables com ara temps quirúrgic, disminució d'hemoglobina, temps d'estada hospitalària, o complicacions, i comparar les dues corbes i la seva evolució al llarg del període daprenentatge. Així com avaluar la capacitat de reproducció de les característiques biomecàniques del maluc a partir de variables secundàries a lorientació dels components.

Disseny de lestudi: Es van fer revisions retrospectives d'una cohort de 376 casos intervinguts des del novembre del 2014 fins al setembre del 2019 per un únic cirurgià en un centre de tercer nivell. Resultats: En comparar els pacients intervinguts mitjançant abordatge anterior directe i els pacients intervinguts mitjançant abordatge posterolateral, trobem diferències entre tots dos grups respecte a la taxa de luxació i l'estada hospitalària que van ser més baixos al grup de l'abordatge anterior directe. No es van apreciar més complicacions al grup intervingut mitjançant abordatge anterior directe i els resultats funcionals després d'un any de seguiment van ser millors. El temps quirúrgic va ser inicialment més gran en el grup d'abordatge anterior directe, però els valors es van igualar al llarg de la corba d'aprenentatge. Pel que fa a biomecànica, els pacients intervinguts mitjançant abordatge anterior directe van presentar un major nombre de components acetabulars amb la inclinació dins de la zona segura de Lewinek. Per contrapart, l'abordatge posterolateral va presentar un nombre més gran de components acetabulars amb l'anteversió dins de la zona segura de Lewinek. L'abordatge posterolateral va presentar tendència a verticalitzar els cotils i l'abordatge anterior directe a antevertir-los. Els pacients intervinguts mitjançant abordatge anterior directe van presentar menys discrepància de longitud de cames. No es van trobar diferències referents a l'alineació coronal de la tija o l'òfset femoral. Conclusions: L'abordatge anterior directe de maluc és un abordatge segur per fer la cirurgia d'artroplàstia de maluc, fins i tot en el període inicial de la corba d'aprenentatge d'un cirurgià novell. Al llarg de la corba d'aprenentatge, l'abordatge anterior directe de maluc no va presentar una taxa de complicació més gran que la de l'abordatge posterolateral, incloses la infecció o les fractures periprotèsiques. L'abordatge anterior directe s'associa a una funcionalitat millor, menor taxa de luxació i menor estada hospitalària. Després d'un determinat nombre de cirurgies realitzades, el temps quirúrgic necessari per implantar una pròtesi de maluc via abordatge directe anterior és equiparable al temps d'altres vies d'abordatge. Pel que fa a la biomecànica, tant l'abordatge posterolateral com l'abordatge anterior directe són segurs i fiables a l'hora de restaurar la biomecànica d'un maluc intervingut d'artroplàstia total de maluc durant la corba d'aprenentatge d'un cirurgià novell. Tots dos abordatges presenten resultats radiològics postoperatoris similars. I aquests resultats són estables al llarg de la corba daprenentatge.

Introducción: La artroplastia total de cadera es uno de los procedimientos ortopédicos más comunes y costo- efectivos a nivel mundial. Conseguir eliminar el dolor, evitar las complicaciones secundarias y restituir la biomecánica son los objetivos más importantes. Justificación Científica: Existen múltiples abordajes quirúrgicos, cada uno de ellos con sus ventajas y sus desventajas. Es importante para un cirujano novel la elección del abordaje a emplear. Hipótesis y objetivos: La hipótesis de los estudiosos incluidos en la tesis son que las curvas de aprendizaje del abordaje anterior directo de cadera y del abordaje posterolateral de cadera pueden ser asequibles y seguras para un cirujano principiante. Así como que la capacidad de reproducción biomecánica de la cadera puede ser equivalente en ambas curvas. Los objetivos son: describir las curvas de aprendizaje del abordaje anterior directo y del abordaje posterolateral de cadera a partir de variables como tiempo quirúrgico, disminución de hemoglobina, tiempo de estancia hospitalaria, o complicaciones, y comparar ambas curvas y su evolución a lo largo del periodo de aprendizaje. Así como evaluar la capacidad de reproducción de las características biomecánicas de la cadera a partir de variables secundarias a la orientación de los componentes. Diseño del estudio: Se realizaron revisiones retrospectivas de una cohorte de 376 casos intervenidos desde noviembre de 2014 hasta septiembre de 2019 por un único cirujano en un centro de tercer nivel. Resultados: Al comparar los pacientes intervenidos mediante abordaje anterior directo y los pacientes intervenidos mediante abordaje posterolateral, encontramos diferencias entre ambos grupos respecto a la tasa de luxación y la estancia hospitalaria que fueron más bajos en el grupo del abordaje anterior directo. No se apreciaron más complicaciones en el grupo intervenido mediante abordaje anterior directo y los resultados funcionales tras un año de seguimiento fueron mejores. El tiempo quirúrgico fue inicialmente mayor en el grupo de abordaje anterior directo, pero los valores se igualaron a lo largo de la curva de aprendizaje. En lo referente a biomecánica, los pacientes intervenidos mediante abordaje anterior directo presentaron un mayor número de componentes acetabulares con la inclinación dentro de la zona segura de Lewinek. Por contraparte el abordaje posterolateral presentó mayor número de componentes acetabulares con la anteversión dentro de la zona segura de Lewinek. El abordaje posterolateral presentó tendencia a verticalizar los cotilos y el abordaje anterior directo a antevertirlos. Los pacientes intervenidos mediante abordaje anterior directo presentaron menor discrepancia de longitud de piernas. No se hallaron diferencias referentes a la alineación coronal del vástago o el offset femoral. Conclusiones: El abordaje anterior directo de cadera es un abordaje seguro para realizar la cirugía de artroplastia de cadera, incluso en el periodo inicial de la curva de aprendizaje de un cirujano novel. A lo largo de la curva de aprendizaje, el abordaje anterior directo de cadera no presentó una tasa de complicación mayor que la del abordaje posterolateral, incluidas la infección o las fracturas periprotésicas. El abordaje anterior directo se asocia a una mejor funcionalidad, menor tasa de luxación y menor estancia hospitalaria. Después de un determinado número de cirugías realizadas, el tiempo quirúrgico necesario para implantar una prótesis de cadera vía abordaje anterior directo es equiparable al tiempo de otras vías de abordaje. En lo referente a la biomecánica, tanto el abordaje posterolateral como el abordaje anterior directo son seguros y confiables a la hora de restaurar la biomecánica de una cadera intervenida de artroplastia total de cadera durante la curva de aprendizaje de un cirujano novel. Ambos abordajes presentan resultados radiológicos postoperatorios similares. Y estos resultados son estables a lo largo de la curva de aprendizaje.

Introduction: Total hip arthroplasty is one of the most common and cost-effective orthopedic procedures worldwide. Decreasing pain, avoiding secondary complications, and restoring biomechanics are the most important objectives. Scientific Justification: There are multiple surgical approaches for performing total hip arthroplasty, each one has inherent advantages and disadvantages. Choosing the right surgical approach can be important in a novice surgeon’s first cases. Hypotheses and objectives: The hypothesis of the studies included in the thesis are: the learning curves of direct anterior hip approach and posterolateral hip approach can be affordable and safe for a beginner surgeon. Besides, the biomechanical reproduction capacity of the hip can be equivalent in both curves. Therefore, the objectives are: describing the learning curves of the direct anterior approach and the posterolateral approach to the hip based on functional results and complications. (Variables such as operation time, decrease in hemoglobin, length of hospital stay). And comparing both curves and their evolution over time throughout the learning period. As well as evaluating the ability to reproduce the biomechanical characteristics of the hip based on variables secondary to the orientation of the components. Study design: A retrospective cohort study of 376 THAs operated on between 2014 and 2019 by a single novice surgeon at a tertiary center was performed. The surgeon used both approaches, and thus went through parallel learning curves. Results: Differences between both groups were found, regarding the dislocation rate and hospital stay, which were lower in the direct anterior approach group. No more complications were observed in the group operated through a direct anterior approach. Better functional results after one year of follow- up were observed. Surgical time was longer in direct anterior approach group, but the values were equal throughout the learning curve. Regarding biomechanics, patients operated through a direct anterior approach presented a greater number of acetabular components with the inclination within the Lewinek safe zone. On the other hand, the posterolateral approach presented a greater number of acetabular components with anteversion within the Lewinek safe zone. The Posterolateral approach showed a tendency to verticalize acetabular cups, while the direct anterior approach tended to antevert them. Patients operated through a direct anterior approach had less leg length discrepancy. No differences were found regarding the coronal alignment of the stem or the femoral offset. Conclusions: The direct anterior approach can be safe even in the early stages of a novice surgeon’s learning curve. It does not present a higher complication rate than the posterior approach, either in infection rate or in periprosthetic fractures. However, the direct anterior approach may provide greater functionality, lower dislocation rate and a shorter hospital stay. It can also be concluded that after having performed a certain number of interventions, operative time for the DAA can be comparable to that of other approaches. Regarding biomechanics, both posterolateral approach and direct anterior approach are safe and reliable for restoring hip biomechanics through THA surgery during the learning curve of a novice hip surgeon. Similar radiological outcomes are also seen once the surgeon has reached the learning curve plateau.