Cuatro Arcos y un Puzle. La apropiación de técnicas de arco en cuartetos de cuerda a través del método del puzle

Abstract

Les tècniques d'arc són fonamentals en el so dels instruments de corda fregada. L'aprenentatge d'aquestes tècniques (anomenades cops d'arc) comença des del nivell inicial, ja que es requereix molta coordinació i control motriu per aconseguir un so de qualitat. Els cops d'arc caracteritzen la interpretació i s'apliquen en els diferents contextos musicals com son les orquestres o conjunts de música de cambra, on els instrumentistes de corda han de dominar i executar cada tècnica de manera precisa, homogeneïtzant els sons dins el grup. D'altra banda, l'aprenentatge cooperatiu és una estratègia cada vegada més utilitzada a l'aula de música, ja que fomenta la interacció dels estudiants promovent la construcció conjunta del coneixement. Atesa la importància de les tècniques d'arc i la possibilitat d'aprendre en grup, aquesta recerca se centra en l'anàlisi de l'apropiació de l'spiccato, martelé, legato i arc lent en estudiants de 12 a 14 anys d'etapa elemental de violí, viola i violoncel en un context de classe de música de cambra. Concretament, es dissenya, implementa i analitza la proposta didàctica Quatre Arcs i un Puzle, que contempla el treball d'aquests cops d'arc en quartets de cordes amb la metodologia cooperativa puzle. Amb la finalitat, doncs, d'observar si es produeix apropiació i com, es realitza un disseny mixt de mètodes qualitatius i quantitatius. L'anàlisi de dades es desenvolupa en quatre fases obtenint resultats positius tant en l' apropiació de les tècniques d'arc, especialment en els estudiants amb rol de tutor, com en la interacció dels participants com a conseqüència de l'aplicació del puzle. Es conclou que aquesta eina d'aprenentatge cooperatiu possibilita l'apropiació de continguts específics de la tècnica d'instruments de corda fregada, promovent a més habilitats socials i motivació per participar d'un grup de cambra. Les aportacions d’aquesta recerca advoquen per una educació musical més enllà de l'aprenentatge individual i individualista, tan arrelats en el nostre context.

Las técnicas de arco son fundamentales en el sonido de los instrumentos de cuerda frotada. El aprendizaje de estas técnicas (denominadas golpes de arco) comienza desde el nivel inicial, ya que se requiere mucha coordinación y control motriz para lograr un sonido de calidad. Los golpes de arco caracterizan la interpretación y se aplican en los diferentes contextos musicales como en orquestas o conjuntos de música de cámara, en donde los cuerdistas deben dominar y ejecutar cada técnica de manera precisa, igualando los sonidos con el grupo. Por otra parte, el aprendizaje cooperativo es una estrategia cada vez más utilizada en el aula de música ya que fomenta la interacción de los estudiantes promoviendo la construcción conjunta del conocimiento. Dada la importancia de las técnicas de arco y la posibilidad de aprender en grupo, esta investigación se centra en el análisis de la apropiación del spiccato, martelé, legato y arco lento en estudiantes de 12 a 14 años de etapa elemental de violín, viola y violoncello en un contexto de clase de música de cámara. Concretamente, se diseña, implementa y analiza la propuesta didáctica Cuatro Arcos y un Puzle, que contempla el trabajo de estos golpes de arco en cuartetos de cuerdas con la metodología cooperativa puzle. Con la finalidad, pues, de observar si se produce apropiación y cómo, se realiza un diseño mixto de métodos cualitativos y cuantitativos. El análisis de datos se desarrolla en cuatro fases obteniendo resultados positivos tanto en la apropiación de las técnicas de arco, especialmente en los estudiantes con rol de tutor, como en la interacción de los participantes como consecuencia de la aplicación del puzle. Se concluye que esta herramienta de aprendizaje cooperativo posibilita la apropiación de contenidos específicos de la técnica de instrumentos de cuerda frotada, promoviendo además habilidades sociales y motivación para participar de un grupo de cámara. Las aportaciones de esta investigación abogan a favor de una educación musical más allá del aprendizaje individual e individualista, tan arraigados en nuestro contexto.

Bowing techniques are fundamental to the sound of stringed instruments. Learning these techniques (called bow strokes) starts from the beginning level, as a lot of coordination and motor control is required to achieve a quality sound. The bow strokes characterise the performance and are applied in different musical contexts such as in orchestras or chamber music ensembles, where string players must master and execute each technique precisely, matching the sounds with the group. On the other hand, cooperative learning is a strategy increasingly used in the music classroom as it encourages student interaction promoting the joint construction of knowledge. Given the importance of bowing techniques and the possibility of learning in a group, this research focuses on the analysis of the appropriation of spiccato, martelé, legato and slow bowing in 12-to 14-year-old elementary violin, viola and cello students in a chamber music class context. Specifically, the didactic proposal Four Bows and a Puzzle is designed, implemented and analysed, which contemplates the work of these bow strokes in string quartets with the cooperative jigsaw methodology. With the aim of observing whether and how appropriation is produced, a mixed design of qualitative and quantitative methods is carried out. The data analysis is carried out in four phases, obtaining positive results both in the appropriation of the bowing techniques, especially in the students with the role of tutor, and in the interaction of the participants because of the application of the jigsaw. It is concluded that this cooperative learning tool enables the appropriation of specific contents of the technique of fretted string instruments, also promoting social skills and motivation to participate in a chamber group. The contributions of this research argue in favour of a musical education beyond individual and individualistic learning, so deeply rooted in our context.