El discurso en X de los líderes de extrema derecha en España, Italia y Francia

Abstract

El populisme és un fenomen àmpliament estudiat però del qual no existeix una definició homogènia en l'acadèmia. La proliferació d'aquests moviments en els últims anys, i la força dels seus lideratges, han tingut conseqüències en una àmplia varietat de democràcies occidentals a nivell mundial.

Amb un discurs populista polaritzador i carregat d'emocions, les formacions d'extrema dreta han obtingut un gran rèdit de la seva presència digital, marcant l'agenda política i mobilitzant als seus seguidors. No obstant això, no es podria entendre el nivell de popularitat que aquestes agrupacions han aconseguit sense la influència dels seus líders. Són ells els qui, mitjançant el discurs, construeixen els subjectes polítics que formen part de la seva idea de poble i d'anti-poble. A més, és important esmentar que, en l'era digital, les converses i temes que es plantegen en les xarxes socials tenen un pes significatiu en la vida política.

A Europa, els lideratges de Marine Le Pen, Matteo Salvini, Santiago Abascal i, sobretot, Giorgia Meloni, són l'exemple de la capacitat que mostra l'estratègia comunicativa populista per a ser guanyadora. És per aquesta raó, donats els seus bons resultats a nivell nacional i europeu, que són els líders analitzats en aquesta recerca. No obstant això, s'ha de tenir en compte que els recents resultats de Gert Wilders a Holanda o André Ventura a Portugal, consoliden la idea que estem en un moment populista liderat per l'extrema dreta. Així doncs, l'objectiu principal de la present recerca és comparar, des d'una perspectiva crítica, els discursos emesos en X pels líders polítics més rellevants de l'extrema dreta d'Espanya, França i Itàlia durant les dues últimes campanyes electorals de primer rang corresponents a cada país.

Per a això, es van realitzar diferents nivells d'anàlisis. En primer lloc, es va efectuar una anàlisi de contingut dels comptes personals dels líders en X mitjançant el qual es van extreure les principals temàtiques, estratègies per a captar el vot i elements del discurs populista corresponents a cada campanya.

Una vegada efectuada aquesta primera fase de la recerca, es va realitzar una anàlisi de tipus pragmàtic dels tuits més rellevants dins de les temàtiques vertebradores de les estratègies comunicatives en X d'aquests líders. Des de la perspectiva que aporta l'Anàlisi Crítica del Discurs, l'estudi es va materialitzar mitjançant l'extracció pressuposicions, implicacions i implicaturas presents en el text de les publicacions. A més, mitjançant una anàlisi comparada, es va indagar en la possible existència de punts comuns i divergències en l'estratègia comunicativa dels líders dels partits esmentats.

Finalment, aquesta recerca indica que, malgrat tenir formes diferents d'utilitzar una xarxa social com a X i actuar en contextos distints, els temes principals que articulen el discurs reflecteixen semblances, existint una matriu ideològica transversal camuflada sota la idea de sentit comú i que busca crear les condicions per a una nova manera d'entendre el polític. Així també, les implicacions ideològiques, la manera en la qual es construeix el discurs i la frontera política que separa el nosaltres de l'ells, resulten esclaridores per a entendre com el populisme opera des de l'extrema dreta.

El populismo es un fenómeno ampliamente estudiado pero del cual no existe una definición homogénea en la academia. La proliferación de estos movimientos en los últimos años, y la fuerza de sus liderazgos, han tenido consecuencias en una amplia variedad de democracias occidentales a nivel mundial.

Con un discurso populista polarizador y cargado de emociones, las formaciones de extrema derecha han obtenido un gran rédito de su presencia digital, marcando la agenda política y movilizando a sus seguidores. No obstante, no se podría entender el nivel de popularidad que estas agrupaciones han alcanzado sin la influencia de sus líderes. Son ellos quienes, mediante el discurso, construyen los sujetos políticos que forman parte de su idea de pueblo y de anti-pueblo. Además, es importante mencionar que, en la era digital, las conversaciones y temas que se plantean en las redes sociales tienen un peso significativo en la vida política.

En Europa, los liderazgos de Marine Le Pen, Matteo Salvini, Santiago Abascal y, sobre todo, Giorgia Meloni, son el ejemplo de la capacidad que muestra la estrategia comunicativa populista para ser ganadora. Es por esta razón, dados sus buenos resultados a nivel nacional y europeo, que son los líderes analizados en esta investigación. No obstante, se debe tener en cuenta que los recientes resultados de Gert Wilders en Holanda o André Ventura en Portugal, consolidan la idea de que estamos en un momento populista liderado por la extrema derecha. Así pues, el objetivo principal de la presente investigación es comparar, desde una perspectiva crítica, los discursos emitidos en X por los líderes políticos más relevantes de la extrema derecha de España, Francia e Italia durante las dos últimas campañas electorales de primer rango correspondientes a cada país.

Para ello, se realizaron diferentes niveles de análisis. En primer lugar, se efectuó un análisis de contenido de las cuentas personales de los líderes en X mediante el cual se extrajeron las principales temáticas, estrategias para captar el voto y elementos del discurso populista correspondientes a cada campaña.

Una vez efectuada esta primera fase de la investigación, se realizó un análisis de tipo pragmático de los tweets más relevantes dentro de las temáticas vertebradoras de las estrategias comunicativas en X de estos líderes. Desde la perspectiva que aporta el Análisis Crítico del Discurso, el estudio se materializó mediante la extracción presuposiciones, implicaciones e implicaturas presentes en el texto de las publicaciones. Además, mediante un análisis comparado, se indagó en la posible existencia de puntos comunes y divergencias en la estrategia comunicativa de los líderes de los partidos mencionados.

Finalmente, esta investigación indica que, pese a tener formas diferentes de utilizar una red social como X y actuar en contextos distintos, los temas principales que articulan el discurso reflejan semejanzas, existiendo una matriz ideológica transversal camuflada bajo la idea de sentido común y que busca crear las condiciones para una nueva forma de entender lo político. Así también, las implicaciones ideológicas, la manera en la que se construye el discurso y la frontera política que separa el nosotros del ellos, resultan esclarecedoras para entender cómo el populismo opera desde la extrema derecha.

Populism is a phenomenon that has been widely studied but for which there is no homogeneous definition in the academy. The proliferation of these movements in recent years, and the strength of their leadership, has had consequences in a wide variety of Western democracies worldwide.

With a polarizing and emotionally charged populist discourse, far right formations have made a great profit from their digital presence, setting the political agenda and mobilizing their followers. However, it would be impossible to understand the level of popularity that these groups have achieved without the influence of their leaders. They are the ones who, through discourse, construct the political subjects that are part of their idea of people and anti-people. In addition, it is important to mention that, in the digital era, the conversations and issues raised in social networks have a significant weight in political life.

In Europe, the leaderships of Marine Le Pen, Matteo Salvini, Santiago Abascal and, above all, Giorgia Meloni, are the example of the capacity shown by the populist communicative strategy to be winning. It is for this reason, given their good results at national and European level, that they are the leaders analyzed throughout this research. However, it should be considered that the recent results of Gert Wilders in Holland or André Ventura in Portugal, consolidate the idea that we are in a populist moment led by the extreme right. Thus, the main objective of the present research is to compare, from a critical perspective, the speeches emitted in X by the most relevant political leaders of the Far Right in Spain, France and Italy during the last two first-rank electoral campaigns corresponding to each country.

For this purpose, different levels of analysis were carried out. First of all, a content analysis of the personal accounts of the leaders in X was conducted to extract the main themes, strategies to attract votes and elements of the populist discourse corresponding to each campaign.

Once this first phase of the research had been completed, a pragmatic analysis of the most relevant tweets within the main themes of the communication strategies in X of these leaders was carried out. From the perspective provided by Critical Discourse Analysis, the study had materialized through the extraction of presuppositions, implications and implicatures present in the text of the publications. In addition, by conducting a comparative analysis, the possible existence of common points and divergences in the communicative strategy of the leaders of the mentioned parties was investigated.

Finally, this research indicates that, despite having different ways of using a social network such as X and acting in different contexts, the main themes that articulate the discourse reflect similarities, there being a transversal ideological matrix hidden under the idea of common sense and that seeks to create the conditions for a new way of understanding the political. Also, the ideological implications, the way in which the discourse is constructed and the political frontier that separates the “us” from “them”, are enlightening to understand how populism operates from the Far Right.