Herodor d'Heraclea: Edició crítica, traducció i comentari mitogràfic

Abstract

Nascut a la costa sud del Pont Euxí a finals del segle V aC, el treball intel·lectual d’Herodor d’Heraclea Pòntica pertany a la primera tradició mitogràfica. Tot i que el públic lector de la literatura mitogràfica era substancial i variat, la majoria dels seus textos han estat transmesos indirectament a través de citacions. Una Argonàutica apareix com a títol i motiu entre els seixanta-set fragments conservats sota l’autoritat d’Herodor. Això no obstant, era conegut principalment per la seva Heraclea, una obra monumental d’almenys disset llibres sobre la vida i l’obra d’Hèracles. A més a més, els textos que es conserven mostren un interès per una varietat de temes que van més enllà de la informació mitogràfica. Com suggereix el títol “Herodor d’Heraclea: edició crítica, traducció, comentari mitogràfic”, els objectius principals eren: a) elaborar una edició crítica revisada, b) oferir una traducció al català, i c) produir un comentari mitogràfic i textual acurat, línia per línia, dels fragments. La seva singularitat es manifesta en tres aspectes: la seva posició determinant com a escriptor en prosa vinculat al Mar Negre i a la seva “prehistòria mitològica”; la seva perspectiva racionalitzadora cap al mite; i el seu coneixement velat de certes doctrines pitagòriques. L’activitat d’Herodor s’ha de situar en un context molt específic: Heraclea Pòntica, una ἀποικία megaresa i beòcia al Mar Negre. Un factor significatiu en la seva producció literària és el fet que es trobava a la perifèria del món grec clàssic. Probablement, Herodor estava interessat en mites connectats a la seva regió perquè històries com l’Argonàutica desdibuixaven les categories simples de grecs i no grecs per construir una ascendència mítica compartida. Malgrat els estereotips hostils, aquestes històries proporcionaven un marc ideològic per a la cooperació tant entre locals com amb els estrangers grecs. Els fragments d’Herodor contenen informació valuosa sobre la realitat històrica de la colònia i els seus interessos polítics, ja que serveixen com a exemple de l’ús de connexions simbòliques a través d’històries mítiques en benefici de les elits heracleotes. Així mateix, els fragments d’Herodor solen oferir versions racionalitzades de mites ben coneguts. La racionalització s’ha d’entendre com històries més “plausibles històricament”, però sempre en els termes propis de cada autor. Finalment, és important tenir en compte que alguns fragments mostren nocions pitagòriques aplicades als mites en qüestió. La concurrència entre racionalització i pitagorisme no ha estat estudiada fins ara i no s’ha de donar per feta. A través del comentari dels fragments, he examinat la correlació entre aquests dos fenòmens en l’obra d’Herodor, especialment tenint en compte els σύμβολα pitagòrics com una manifestació primerenca de la interpretació mítica.

Nacido en la costa sur del Ponto Euxino a finales del siglo V a.C., el trabajo intelectual de Herodoro de Heraclea Póntica pertenece a la primera tradición mitográfica. Aunque el público lector de la literatura mitográfica era sustancial y variado, la mayoría de sus textos se han transmitido indirectamente a través de citas. Una Argonáutica aparece como título y motivo entre los sesenta y siete fragmentos conservados bajo la autoridad de Herodoro. No obstante, era conocido principalmente por su Heraclea, una obra monumental de al menos diecisiete libros sobre la vida y obra de Héracles. Además, los textos que se conservan muestran un interés por una variedad de temas que van más allá de la información mitográfica. Como sugiere el título “Herodor d’Heraclea: edició crítica, traducció, comentari mitogràfic”, los objetivos principales eran: a) elaborar una edición crítica revisada, b) ofrecer una traducción al catalán, y c) producir un comentario mitográfico y textual preciso, línea por línea, de los fragmentos. Su singularidad se manifiesta en tres aspectos: su posición determinante como escritor en prosa vinculado al Mar Negro y a su “prehistoria mitológica”; su perspectiva racionalizadora del mito; y su conocimiento velado de ciertas doctrinas pitagóricas. La actividad de Herodoro debe situarse en un contexto muy específico: Heraclea Póntica, una ἀποικία megarense y beocia en el Mar Negro. Un factor significativo en su producción literaria es el hecho de que se encontraba en la periferia del mundo griego clásico. Probablemente, Herodoro estaba interesado en mitos conectados a su región porque historias como la Argonáutica desdibujaban las categorías simples de griegos y no griegos para construir una ascendencia mítica compartida. A pesar de los estereotipos hostiles, estas historias proporcionaban un marco ideológico para la cooperación tanto entre locales como con los extranjeros griegos. Los fragmentos de Herodoro contienen información valiosa sobre la realidad histórica de la colonia y sus intereses políticos, ya que sirven como un ejemplo del uso de conexiones simbólicas a través de historias míticas en beneficio de las élites heracleotas. Asimismo, los fragmentos de Herodoro suelen ofrecer versiones racionalizadas de mitos bien conocidos. La racionalización debe entenderse como historias más “plausibles históricamente”, pero siempre en los términos propios de cada autor. Finalmente, es importante tener en cuenta que algunos fragmentos muestran nociones pitagóricas aplicadas a los mitos en cuestión. La concurrencia entre racionalización y pitagorismo no ha sido estudiada hasta ahora y no debe darse por sentada. A través del comentario de los fragmentos, he examinado la correlación entre estos dos fenómenos en la obra de Herodoro, especialmente teniendo en cuenta los σύμβολα pitagóricos como una manifestación temprana de la interpretación mítica.

Born on the southern coast of the Pontos Euxinos in the late fifth century BC, Herodorus of Heraclea Pontica’s intellectual work belongs to the early mythographic tradition. Although the readership of mythographic literature was substantive and variegated, most of its texts have been transmitted indirectly through citations. An Argonautica is present as a title and a motif among the sixty-seven fragments preserved under Herodorus’ authority. He was mostly known for his Heracleia, a monumental work of at least seventeen books on the life and deeds of Heracles. Moreover, the extant texts display an interest in a variety of themes that go beyond mythographical information. As suggested by its title “Herodor d’Heraclea: edició crítica, traducció, comentari mitogràfic”, the main goals were a) to elaborate a revised critical edition, b) to offer a translation into Catalan, and c) to produce an accurate line-by-line mythographic and textual commentary on the fragments. His uniqueness is threefold: his determining position as a prose writer tied to the Black Sea and its “mythological prehistory”, his rationalizing perspective towards myth, and his veiled knowledge of certain Pythagorean doctrines. Herodorus’ activity must be placed in a very specific setting: Heraclea Pontica, a Megarian and Boeotian ἀποικία in the Black Sea. A significant factor in his literary production is the fact that he was located on the periphery of the Classical Greek world. Herodorus was probably interested in myths connected to his region because stories like the Argonautica broke down the simple categories of Greeks and non-Greeks to construct a shared mythical ancestry. Despite hostile stereotypes, they provided an ideological framework for cooperation both between locals and Greek foreigners. Herodorus’ fragments contain valuable information on the historical reality of the colony and its political interests, since they serve as an example of the use of symbolic connections through mythical stories for the benefit of the Heracleotian elites. Further, Herodorus’ fragments usually offer rationalized versions of well-known myths. Rationalization should be understood as more “historically plausible” stories, but always in the author’s own terms. Finally, it is important to bear in mind that some fragments showcase Pythagorean notions applied to the myths at issue. The concurrence of both rationalization and Pythagoreanism has not been studied so far and should not be taken for granted. Through the commentary of the fragments, I have examined the correlation between these two phenomena in Herodorus’ work, especially taking into consideration the Pythagorean σύμβολα as an early manifestation of myth interpretation.