Sobre la hegemonía: Un reencuentro con la obra de Antonio Gramsci

Abstract

Antonio Gramsci (1891-1937) és avui dia, i sens dubte ho continuarà sent, un dels més apreciats i rellevants teòrics polítics de tots els temps. La popularització dels principals conceptes de Gramsci ha propagat la seva herència més enllà dels partits, primer, i de les aules universitàries, després. Però en vulgaritzar-se, el seu pensament ha quedat constret gairebé sempre per una visió esbiaixada, de tipus ideologicista o culturalista. Aquesta visió tendeix fins i tot a dominar l’ús del seu aparell conceptual en l'àmbit acadèmic. Amb Gramsci, sovint es pren la part (un perenne interès, des de molt jove, en el món de la cultura) pel tot (un corpus teòric de maduresa encaminat a superar, entre altres, la dualitat economicisme/ideologicisme). El propòsit d’aquesta tesi doctoral és alliberar la noció gramsciana d’hegemonia de les interpretacions espontànies que la reclouen en la xarxa del concepte més clàssic d’ideologia. Mitjançant una anàlisi de textos i fonts, de parentius, relacions i influències i, en particular, de l'estructura lògica de les reflexions de Gramsci, s'ha pretès mostrar que la naturalesa íntima de la seva “hegemonia” rau en un ampli estudi, consubstancial als “Quaderns de la presó” (1929-1935), sobre les diferents formes que el vincle social de lideratge i subalternitat pot adoptar.

Antonio Gramsci (1891-1937) es hoy, y sin duda seguirá siendo, uno de los más apreciados y relevantes teóricos políticos de todos los tiempos. La popularización de los principales conceptos de Gramsci ha propagado su herencia más allá de los partidos, primero, y de las aulas universitarias, después. Pero al vulgarizarse, su pensamiento ha quedado constreñido casi siempre por una visión sesgada, de corte ideologicista o culturalista. Esta visión tiende incluso a dominar el manejo de su aparato conceptual en el ámbito académico. Con Gramsci, suele tomarse la parte (un perenne interés, desde muy joven, en el mundo de la cultura) por el todo (un corpus teórico de madurez encaminado a superar, entre otras, la dualidad economicismo/ideologicismo). El propósito de esta tesis doctoral es liberar la noción gramsciana de hegemonía de las interpretaciones espontáneas que la recluyen en la red del concepto más clásico de ideología. Mediante un análisis de textos y fuentes, de parentescos, relaciones e influencias y, en particular, de la estructura lógica de las reflexiones de Gramsci, se ha pretendido mostrar que la naturaleza íntima de su “hegemonía” radica en un amplio estudio, consustancial a los “Cuadernos de la cárcel” (1929-1935), sobre las diferentes formas que el vínculo social de liderazgo y subalternidad puede adoptar.

Antonio Gramsci (1891-1937) is today, and will undoubtedly remain, one of the most appreciated and relevant political theorists of all time. The popularization of Gramsci's main concepts has spread his legacy beyond parties, first, and then beyond university classrooms. But as his thought has become popular, it has almost always been constrained by a biased vision, either ideological or culturalist in nature. This vision even tends to dominate the use of his conceptual apparatus in the academic field. With Gramsci, the part (a lifelong interest in the world of culture) is often taken for the whole (a mature theoretical corpus aimed at overcoming, among others, the duality economicism/ideologicism). The purpose of this thesis is to free the Gramscian notion of hegemony from the spontaneous interpretations that confine it to the framework of the more classical concept of ideology. Through an analysis of texts and sources, of kinship, relationships and influences and, in particular, of the logical structure of Gramsci's reflections, it has been intended to show that the intimate nature of his "hegemony" lies in a broad study, inherent to the "Prison Notebooks" (1929-1935), on the different forms that the social bond of leadership and subalternity can adopt.