Los derechos de participación y representación de las personas trabajadoras y el ejercicio del derecho a la huelga en entornos digitales

Abstract

La tesi aborda l’impacte de la digitalització de l’economia i el seu efecte en els drets col·lectius de representació i participació de les persones treballadores. A través d'una compilació d'articles, s'analitzen tres aspectes problemàtics que sorgeixen amb la implementació de noves tecnologies a l'àmbit laboral, destacant que la legislació actual és insuficient per abordar els desafiaments que emergeixen en aquest context, cosa que requereix una revisió i adaptació de la normativa. En primer lloc, l'adaptació del concepte de centre de treball, del procediment electoral com a dret instrumental per exercir els drets de participació i la vaga digital com a mesura de conflicte col·lectiu més important per als sindicats i les persones treballadores. Un dels eixos centrals és la llibertat sindical en el context de la digitalització. Les tecnologies han transformat la manera com les persones treballadores s'organitzen i exerceixen els seus drets, element que pot limitar la seva capacitat de participació. S'emfatitza en la importància de garantir que els drets col·lectius siguin protegits en un entorn digital, on la representació i la negociació col·lectiva es poden veure compromeses. S’analitza el paper de la negociació col·lectiva l’impacte dels processos de digitalització de l’economia en les relacions laborals. Es discuteix com les noves formes d'organització empresarial, descentralitzada, on es presta serveis on-line o de manera telemàtica, requereixen un enfocament renovat en la negociació de condicions laborals, proposant que la negociació col·lectiva s'ha d'adaptar a les exigències de flexibilitat i reorganització dels sistemes productius, assegurant que els drets de les persones treballadores i sindicats siguin respectats i promoguts. Es fa una anàlisi del concepte de centre de treball i l'adscripció dels treballadors, que són fonamentals per a l'exercici dels drets de representació a la feina a distància. La definició d'aquests conceptes ha de ser revisada per adaptar-se a les noves realitats laborals on el treball remot i digitalitzat s'ha tornat comú. Així mateix, també s'aprofundeix en la necessitat adaptar el procés electoral, com a eina de participació, a una economia digitalitzada i que té relació amb el concepte de centre de treball. Un altre element d’estudi se centra en el dret de vaga com una mesura de conflicte col·lectiu. Es ressalta la necessitat adaptar l'exercici del dret de vaga a un context digital i telemàtic, on les formes tradicionals de mobilització poden no ser efectives. Es conclou en la necessitat de desenvolupar mecanismes que permetin a les persones treballadores exercir el seu dret de vaga de manera efectiva, fins i tot en entorns on la comunicació i l’organització es realitzen a través de plataformes digitals. Al llarg dels articles publicats, es presenten conclusions específiques sobre cadascun d’aquests temes, juntament amb propostes concretes de modificació legislativa. Aquestes busquen enfortir els drets de representació i participació de les persones treballadores en un entorn laboral cada cop més digitalitzat. La tesi subratlla la urgència d’una revisió legislativa que contempli les transformacions provocades per la digitalització a l’àmbit laboral. Es proposa un enfocament proactiu per abordar els desafiaments laborals en aquest nou context, assegurant que els seus drets fonamentals siguin protegits i promoguts. Es proposa amb les conclusions una entesa més profunda de la intersecció entre tecnologia, treball i drets laborals col·lectiu i individual i s'ofereix un marc per a futures discussions i desenvolupaments en aquesta matèria.

La tesis aborda el impacto de la digitalización de la economía y su efecto en los derechos colectivos de representación y participación de las personas trabajadoras. A través de una compilación de artículos, se analizan tres aspectos problemáticos que surgen con la implementación de nuevas tecnologías en el ámbito laboral, destacando que la legislación actual es insuficiente para abordar los desafíos que emergen en este contexto, lo que requiere una revisión y adaptación de la normativa. En primer lugar, la adaptación del concepto de centro de trabajo, del procedimiento electoral como derecho instrumental para ejercer los derechos de participación y la huelga digital como la medida de conflicto colectivo más importante para los sindicatos y las personas trabajadoras. Uno de los ejes centrales es la libertad sindical en el contexto de la digitalización. Las tecnologías han transformado la forma en que las personas trabajadoras se organizan y ejercen sus derechos, lo que puede limitar su capacidad de participación. Se enfatiza en la importancia de garantizar que los derechos colectivos sean protegidos en un entorno digital, donde la representación y la negociación colectiva pueden verse comprometidas. Se analiza el papel de la negociación colectiva y el impacto de los procesos de digitalización de la economía en las relaciones laborales. Se discute cómo las nuevas formas de organización empresarial, descentralizada, donde se presta servicios on-line o de manera telemática, requieren un enfoque renovado en la negociación de condiciones laborales, proponiendo que la negociación colectiva debe adaptarse a las exigencias de flexibilidad y reorganización de los sistemas productivos, asegurando que los derechos de las personas trabajadoras y sindicatos sean respetados y promovidos. Se realiza un análisis del concepto de centro de trabajo y la adscripción de los trabajadores, que son fundamentales para el ejercicio de los derechos de representación en el trabajo a distancia. La definición de estos conceptos debe ser revisada para adaptarse a las nuevas realidades laborales, donde el trabajo remoto y digitalizado se ha vuelto común. Asimismo, también se profundiza en la necesidad de adaptar el proceso electoral, como herramienta de participación, a una economía digitalizada y que tiene relación con el concepto de centro de trabajo. Otro elemento de estudio se centra en el derecho de huelga como una medida de conflicto colectivo. Se resalta la necesidad de adaptar el ejercicio del derecho de huelga a un contexto digital y telemático, donde las formas tradicionales de movilización pueden no ser efectivas. Se concluye en la necesidad de desarrollar mecanismos que permitan a las personas trabajadoras ejercer su derecho de huelga de manera efectiva, incluso en entornos donde la comunicación y la organización se realizan a través de plataformas digitales. A lo largo de los artículos publicados, se presentan conclusiones específicas sobre cada uno de estos temas, junto con propuestas concretas de modificación legislativa. Estas buscan fortalecer los derechos de representación y participación de las personas trabajadoras en un entorno laboral cada vez más digitalizado. La tesis subraya la urgencia de una revisión legislativa que contemple las transformaciones provocadas por la digitalización en el ámbito laboral. Se propone un enfoque proactivo para abordar los desafíos laborales en este nuevo contexto, asegurando que sus derechos fundamentales sean protegidos y promovidos. Se propone con en las conclusiones un entendimiento más profundo de la intersección entre tecnología, trabajo y derechos laborales colectivo e individual y se ofrece un marco para futuras discusiones y desarrollos en esta materia.

The thesis addresses the impact of the digitalisation of the economy and its effect on the collective rights of representation and participation of workers. Through a compilation of articles, three problematic aspects that arise with the implementation of new technologies in the workplace are analysed, highlighting that current legislation is insufficient to address the challenges that emerge in this context, which requires a review and adaptation of the regulations. Firstly, the adaptation of the concept of workplace, of the electoral procedure as an instrumental right to exercise the rights of participation and the digital strike as the most important collective conflict measure for unions and workers. One of the central axes is freedom of association in the context of digitalisation. Technologies have transformed the way in which workers organise themselves and exercise their rights, which can limit their ability to participate. The importance of ensuring that collective rights are protected in a digital environment, where representation and collective bargaining can be compromised, is emphasised. The role of collective bargaining and the impact of the digitalization processes of the economy on labour relations are analysed. It discusses how new forms of decentralized business organization, where services are provided online or telematically, require a renewed approach to the negotiation of working conditions, proposing that collective bargaining must adapt to the demands of flexibility and reorganization of productive systems, ensuring that the rights of workers and unions are respected and promoted. An analysis is made of the concept of workplace and the assignment of workers, which are fundamental for the exercise of representation rights in remote work. The definition of these concepts must be revised to adapt to new labour realities, where remote and digitalized work has become common. Likewise, the need to adapt the electoral process, as a participation tool, to a digitalized economy and which is related to the concept of workplace is also discussed. Another element of study focuses on the right to strike as a measure of collective conflict. The need to adapt the exercise of the right to strike to a digital and telematic context is highlighted, where traditional forms of mobilisation may not be effective. The conclusion is that mechanisms need to be developed that allow workers to exercise their right to strike effectively, even in environments where communication and organisation are carried out through digital platforms. Throughout the published articles, specific conclusions are presented on each of these topics, together with concrete proposals for legislative modification. These seek to strengthen workers' rights of representation and participation in an increasingly digitalised work environment. The thesis underlines the urgency of a legislative review that considers the transformations brought about by digitalisation in the workplace. A proactive approach is proposed to address labour challenges in this new context, ensuring that their fundamental rights are protected and promoted. The conclusions propose a deeper understanding of the intersection between technology, work and collective and individual labour rights and offer a framework for future discussions and developments in this matter.