Early and Middle Holocene evidence of fibre-based production in Iberia: Researching the early use of plant fibres

Abstract

Les matèries primeres orgàniques han estat essencials per a la supervivència humana i el desenvolupament cultural al llarg de la història. Malgrat el seu paper fonamental, la seva naturalesa perible té com a conseqüència una mala preservació en el registre arqueològic, fet que les ha portat a conèixer amb termes com la “majoria desapareguda” o “tecnologies invisibles”. Aquest fet és extrapolable al conjunt de restes orgàniques, tot i això l'ús de fibres vegetals es considera un indicador valuós de tradicions tecnològiques i culturals, proporcionant informació sobre les habilitats i pràctiques dels grups humans antics. Els exemples d'artefactes fets a partir de fibres vegetals plantes són extremadament atípic en el registre arqueològic del Mesolític i el Neolític a Europa, però s'han trobat algunes restes a Europa Central i del Nord, preservades per saturació en aigua o carbonització. El registre és encara més escàs en latituds meridionals com la Península Ibèrica, on la majoria de les evidències provenen de períodes més recents i la seva preservació és principalment per deshidratació. Aquesta tesi doctoral es centra en la identificació de matèries primeres en artefactes fets en fibres vegetals, sent el primer estudi d'aquest tipus a la regió. Examina tres dels conjunts de fibres més antics i millor conservats de la Península Ibèrica: la Cueva de Los Murciélagos (7986-3740 cal BC; Granada), les Coves del Fem (ca. 6065-4545 cal BC; Tarragona) i La Draga (5324-4977 cal BC; Girona). La conservació excepcional de la matèria orgànica en els tres jaciments ofereix una oportunitat única d'obtenir informació sobre l'ús d'aquests recursos naturals i el desenvolupament tecnològic per part dels grups humans de l'Holocè Inicial i Mitjà. Els mètodes analítics emprats en aquesta recerca tenen com a objectiu reconstruir les primeres etapes de la cadena operativa de la producció basada en fibra, relacionades amb la selecció, adquisició i preparació de matèries primeres. Aquesta reconstrucció s'aconsegueix mitjançant la identificació de plantes per criteris anatòmics microscòpics i la creació d'una col·lecció de referència basada en dades etnogràfiques, tradicionals i analítiques arqueobotàniques prèvies en els jaciments. També s'ha desenvolupat un protocol experimental per contrastar les hipòtesis relacionades amb el processament de les plantes. Així mateix, aquesta treball investiga el potencial que tenen les restes de fibres vegetals de ser preservades en el càlcul dental i proposa una metodologia específica per a la seva recuperació i anàlisi. Els materials estudiats en aquesta part de la recerca provenen del jaciment neolític de la Cova del Pasteral (ca. 5000-3000 BC; Girona). Els resultats d'aquesta investigació han proporcionat una imatge més completa de com aquestes primeres societats s'adaptaven a l'entorn, explotaven els recursos naturals i desenvolupaven pràctiques tecnològiques complexes. Aquesta recerca no només enriqueix la nostra comprensió del passat, sinó que també destaca els vincles entre la innovació humana primerenca i la gestió ambiental, oferint informació valuosa per a l'estudi de les interaccions entre humans i el seu entorn en diferents moments de la seva història. Finalment, planteja una seguit de preguntes a explorar en el futur, de gran importància per a desenvolupament de la recerca arqueobotànica sobre fibres vegetals.

Las materias primas orgánicas han sido esenciales para la supervivencia humana y el desarrollo cultural a lo largo de la historia. A pesar de su papel fundamental, su naturaleza perecedera tiene como consecuencia una mala preservación en el registro arqueológico, lo que ha llevado conocerlas con términos como la "mayoría desaparecida" o "tecnologías invisibles". Este hecho es extrapolable al conjunto de restos orgánicos; sin embargo, el uso de fibras vegetales se considera un indicador valioso de tradiciones tecnológicas y culturales, proporcionando información sobre las habilidades y prácticas de los grupos humanos antiguos. Los ejemplos de artefactos hechos en fibras vegetales son extremadamente atípicos en el registro arqueológico del Mesolítico y el Neolítico en Europa, pero se han encontrado algunos restos en Europa Central y del Norte, preservados por saturación en agua o carbonización. El registro es aún más escaso en latitudes meridionales como la Península Ibérica, donde la mayoría de las evidencias provienen de períodos más recientes y su preservación es principalmente por deshidratación. Esta tesis doctoral se centra en la identificación de materias primas en artefactos hechos en fibras vegetales, siendo el primer estudio de este tipo en la región. Examina tres de los conjuntos de fibras más antiguos y mejor conservados de la Península Ibérica: Cueva de Los Murciélagos (7986-3740 cal BC; Granada), Coves del Fem (ca. 6065-4545 cal BC; Tarragona) y La Draga (5324-4977 cal BC; Girona). La conservación excepcional de la materia orgánica en los tres yacimientos ofrece una oportunidad única para obtener información sobre el uso de estos recursos naturales y el desarrollo tecnológico por parte de los grupos humanos del Holoceno Inicial y Medio. Los métodos analíticos empleados en esta investigación tienen como objetivo reconstruir las primeras etapas de la cadena operativa de la producción en fibra vegetal, relacionadas con la selección, adquisición y preparación de materias primas. Esta reconstrucción se logra mediante la identificación de plantas por criterios anatómicos microscópicos y la creación de una colección de referencia basada en datos etnográficos, tradicionales y analíticos arqueobotánicos previos en los yacimientos. También se ha desarrollado un protocolo experimental para contrastar las hipótesis relacionadas con el procesamiento de las plantas. Asimismo, este trabajo investiga el potencial que tienen los restos de fibras vegetales preservados en el cálculo dental y propone una metodología específica para su recuperación y análisis. Los materiales estudiados en esta parte de la investigación provienen del yacimiento neolítico de la Cova del Pasteral (ca. 5000-3000 BC; Girona). Los resultados de esta investigación han proporcionado una imagen más completa de cómo estas primeras sociedades se adaptaban al entorno, explotaban los recursos naturales y desarrollaban prácticas tecnológicas complejas. Esta investigación no solo enriquece nuestra comprensión del pasado, sino que también destaca los vínculos entre la innovación humana temprana y la gestión ambiental, ofreciendo información valiosa para el estudio de las interacciones entre humanos y su entorno en diferentes momentos de su historia. Finalmente, plantea una serie de preguntas a explorar en el futuro, de gran importancia para el desarrollo de la investigación arqueobotánica sobre fibras vegetales.

Organic raw materials have been essential for human survival and cultural development throughout history. Despite their critical role, their perishable nature results in poor preservation in the archaeological record, leading to them being known as the 'missing majority' or 'invisible technologies'. While this refers to organic remains in general, the use of plant fibres, in particular, is considered a valuable indicator of technological and cultural traditions, providing insights into the skills and practices of ancient human groups. Examples of plant-based artefacts are extremely rare in the Mesolithic and Neolithic archaeological record in Europe, but some remains have been found in Central and North Europe preserved by waterlogging and/or charring. The record is even scarcer in southern latitudes such as the Iberian Peninsula, where most of the evidence comes from later periods and is preserved by dehydration. This PhD thesis focuses on the identification of raw materials in plant fibre-based artefacts, making it the first study of its kind in the region. It examines three of the oldest and best-preserved fibre-based assemblages in Iberia: from Cueva de Los Murciélagos (7986-3740 cal BC; Granada), Coves del Fem (ca. 6065-4545 cal BC; Tarragona) and La Draga (5324-4977 cal BC; Girona). The three sites have offered invaluable opportunities to gain insights into the use of natural resources and the development of technologies by Early to Middle Holocene human groups. The analytical methods employed in this research aim to reconstruct the initial stages of the chaîne opératoire of fibre-based production, related to the selection, acquisition and preparation of raw materials. This reconstruction is achieved through plant identification by microscopic anatomical criteria and the creation of a reference collection supported by ethnographic, traditional and previous archaeobotanical data documented in the sites. An experimental approach has also been developed to test hypotheses about plant processing. Furthermore, this thesis also investigates the potential for plant fibre remains to be preserved in dental calculus and proposes a specific methodology for their recovery and analysis. The materials studied in this part of the research come from the Cova del Pasteral site (ca. 5000-3000 BC; Girona). The results of this investigation have provided a more comprehensive picture of how these early societies adapted to the environment, exploited natural resources and developed complex technological practices. This research not only enriches our understanding of the past, but also highlights the links between early human innovation and environmental management, providing valuable lessons for the study of human-environment interactions throughout history, as well as posing an important list of questions to be explored in the future for the further development of archaeobotanical research on plant fibres.