La recol·lecció i ús de la llenya al Pirineu Central des del Mesolític fins l’Alta Edat Mitjana (9è mil·lenni cal ANE – s. XIII). Aportacions des de l’antracologia

Abstract

El desenvolupament de diferents projectes de recerca arqueològica al Pirineu Central ha generat un ampli corpus de dades que ha permès definir les dinàmiques de poblament de la serralada al llarg del temps. Entre els materials arqueològics recuperats en les diferents intervencions, destaquen les restes antracològiques per ser les més abundants i les més recurrents, sobretot en els jaciments d’alta muntanya on esdevenen un dels indicadors de presència humana. L’anàlisi d’aquestes restes, a més de caracteritzar l’entorn vegetal dels diferents assentaments, també permetrà definir de quina manera les societats es van relacionar amb el seu entorn a través de l’aprofitament dels recursos forestals. L’objectiu principal d’aquesta tesi és aportar informació sobre les estratègies de recol·lecció i ús del combustible llenyós al vessant ibèric del Pirineu Central al llarg del temps a partir de l’anàlisi antracològica de 20 jaciments diferents, alguns amb diverses fases d’ocupació, i la integració dels resultats amb aquells provinents d’anàlisis antracològiques existents en una base de dades homogènia. Les principals preguntes que han guiat aquest treball han estat establir on es recol·lectava la llenya, quines eren les espècies més importants i si se’n feia un ús diferenciat. Les restes analitzades han estat recuperades en contextos identificats tant en excavacions en extensió com en sondejos estratigràfics confirmant la validesa d’aquests darrers per a un anàlisi macroespacial. El focus s’ha posat en la identificació taxonòmica i la informació que aquesta pot aportar per a la qual cosa els resultats s’han analitzat mitjançant eines estadístiques. Les eines SIG han permès posar en relació les dades antracològiques amb les dades geogràfiques. Per a la discussió dels resultats tant intra-site com a nivell de tota la serralada s’han tingut en compte algunes propostes definides a partir dels estudis etnoantracològics desenvolupats en els darrers anys que mostren com la recol·lecció del combustible llenyós està fortament mediatitzada per la resta d’activitats productives. A partir dels resultats sembla que al Pirineu Central la recol·lecció de la llenya hauria estat condicionada principalment per tres factors. En primer lloc, les característiques de l’entorn, especialment l’altitud, que hauria condicionat l’oferta vegetal principalment en els pisos més alts. A continuació, els processos històrics haurien definit les formes d’aprofitament dels recursos forestals a més de modificar, mitjançant l’activitat continuada, el paisatge vegetal. Finalment, el tipus d’ocupació i la seva durada també haurien condicionat la recol·lecció i ús del combustible llenyós.

El desarrollo de diferentes proyectos de investigación arqueológica en el Pirineo Central ha generado un amplio corpus de datos que ha permitido definir las dinámicas de población en este sistema montañoso a lo largo del tiempo. Entre los materiales arqueológicos recuperados en las diferentes intervenciones, destacan los restos antracológicos por ser los más abundantes y recurrentes, sobretodo en los yacimientos situados en los pisos superiores por ser uno de los principales indicadores de presencia humana. El análisis de los fragmentos de carbón, a parte de caracterizar el entorno vegetal de los diversos asentamientos, también permitirá definis de qué modo los grupos humanos se relacionaron con su entorno mediante el aprovechamiento de los recursos forestales. El objetivo principal de esta tesis es aportar información sobre las estrategias de recolección y uso del combustible leñoso en la veritente ibérica del Pirineo Central al largo del tiempo. Se ha partido del análisis antracológico de 20 yacimientos diferentes, algunos de ellos con diversas fases de ocupación, y la integración de los resultados en una base de datos homogénea en la que se han incuido aquellos provenientes de anàlisis antracológicos existentes. Las principales preguntas que han guiado este trabajo han buscado establecer dónde se recolectaba la leña, quáles eran las espécies principales y si se utilizaban de forma diferenciada. Los restos analizados han sido recuperados en contextos identificados tanto en excavaciones en extensión como en sondeos estratigráficos confirmando la validez de éstos para un anàlisi macroespacial. El foco se ha puesto en la identificación taxonómica y la información que ésta puede aportar para la cual cosa los resultados han sido analizados mediante herramientas estadísticas. Las herramientas SIG han permitido poner en relación los datos antracológicos con los datos geográficos. Peara la discusión de los resultados tanto intra-site como a nivel regional se han tenido en cuenta algunas propuestas definidas a partir de estudios etnoantracológicos desarrollados en los últimos años que muestran que la recolección del combustible leñoso está fuertemente mediatizada por el resto de actividades productivas. A partir de los resultados, parece que en el Pirineo Central la recolección de la leña habría estado condicionada principalmente por tres factores. En primer lugar, las características del entorno, en especial la altitud, que habría condicionado la oferta vegetal sobre todo en los pisos más altos. A continuación, los procesos históricos habrían definido las formas de aprovechamiento de los recursos forestales, además de modificar, mediante la actividad continuada, el paisaje vegetal. Por último, el tipo de ocupación y su duración también habrían condicionado la recolección y uso del combustible leñoso.

The development of different archaeological research projects in the Central Pyrenees has generated a large body of data that has made it possible to define the population dynamics in this mountain system over time. Among the archaeological materials recovered in the different interventions, anthracological remains stand out for being the most abundant and recurrent, especially in the sites located on the upper sections as they are one of the main indicators of human presence. The analysis of the charcoal fragments, apart from characterising the vegetal environment of the different settlements, will also allow us to define the way in which human groups related to their environment through the use of forest resources. The main objective of this doctoral thesis is to provide information on the strategies of collection and use of woody fuel in the Iberian side of the Central Pyrenees over time. It has been based on the anthracological analysis of 20 different sites, some of them with different phases, and the integration of the results in a homogeneous database in which those results coming from existing anthracological analyses have been included. The main questions that have guided this work have sought to establish where the firewood was collected, which were the main species and whether they were used in a differentiated way. The remains analysed were recovered from contexts identified in both extensive excavations and stratigraphic pits, confirming their validity for macro-spatial analysis. The focus has been on taxonomic identification and the information this can provide, for which the results have been analysed using statistical tools. GIS tools have also made it possible to relate anthracological data with geographical data. In order to discuss the results at both intra-site and regional level, we have taken into account some proposals defined from ethnoanthracological studies developed in recent years which show that the collection of woody fuel is strongly influenced by the rest of the productive activities. Based on the results, it seems that in the Central Pyrenees the collection of firewood would have been mainly conditioned by three factors. Firstly, the characteristics of the environment, especially the altitude, which would have conditioned the supply of vegetation, especially at the highest altitudes. Then, historical processes would have defined the forms of exploitation of forest resources, as well as modifying, through continuous activity, the vegetation landscape. Finally, the type of occupation and its duration would also have conditioned the collection and use of woody fuel.