Factors predictors del fracàs dels suports respiratoris no invasius en la pneumònia COVID-19

Abstract

Els pacients amb insuficiència respiratòria hipoxèmica aguda a causa de la COVID-19 sotmesos a teràpia d'alt flux prèviament de la intubació presenten un major risc de mortalitat quan la intubació es retarda. Hem dissenyat un estudi prospectiu que busca biomarcadors per a la predicció precoç del fracàs de l'alt flux. Un valor analític en sang podria ser més estable que l'índex ROX ja que no dependrà de les constants vitals que presenti el pacient en aquell moment. Vam definir el fracàs de l'alt flux com la necessitat d'escalar el tractament a la ventilació a pressió positiva no invasiva. Es van reclutar 139 pacients a l'estudi. Es va utilitzar la prova de chi quadrat de Pearson per comparar els principals resultats de l'estudi. Aquests inclouen la incidència de la intubació, la incidència acumulada de mortalitat als 30 dies, la incidència acumulada de la mortalitat a 1 any i el resultat compost de la intubació o la mort al final de l'assaig. La corva de Kaplan-Meyer es va utilitzar per il·lustrar el temps fins a la fallada de l'alt flux. Es va utilitzar el model de regressió de Cox per estimar predictors de fracàs de l'alt flux per a tots els paràmetres. Nivells més baixos de bicarbonat, trombocitopènia i nivells més alts de proteïna C reactiva (CRP), lactat deshidrogenasa (LDH), creatinina i glucosa són biomarcadors sanguinis primerencs associats de manera independent amb el fracàs de l'alt flux. Es van comparar sistemes de CPAP i VMNI entre els pacients que varen fracassar a l'alt flux i no s'han trobat diferències estadísticament signficatives entre ambudes teràpies. Com a limitació de l'estudi, no s'ha arribat a un nombre prou gran de població d'estudi com per trobar diferències entre grups. Si hi ha una tendència estadística que apunta a una possible millora en el pronòstic amb la teràpia CPAP. Calen, validacions externes amb altres cohorts i estudis multicèntrics, amb major nombres de participants per corroborar aquestes troballes.

Los pacientes con insuficiencia respiratoria hipoxémica aguda a causa de la COVID-19 sometidos a terapia de alto flujo previamente de la intubación presentan un mayor riesgo de mortalidad cuando la intubación se retrasa. Hemos diseñado un estudio prospectivo que busca biomarcadores para la predicción precoz del fracaso del alto flujo. Un valor analítico en sangre podría ser más estable que el índice ROX puesto que no dependerá de las constantes vitales que presente el paciente en ese momento. Definimos el fracaso del alto flujo como la necesidad de escalar el tratamiento a la ventilación a presión positiva no invasiva. Se reclutaron a 139 pacientes en el estudio. Se utilizó la prueba de chi cuadrado de Pearson para comparar los principales resultados del estudio. Éstos incluyen la incidencia de la intubación, la incidencia acumulada de mortalidad a los 30 días, la incidencia acumulada de la mortalidad a 1 año y el resultado compuesto de la intubación o muerte al final del ensayo. La curva de Kaplan-Meyer se utilizó para ilustrar el tiempo hasta el fallo del alto flujo. Se utilizó el modelo de regresión de Cox para estimar a predictores de fracaso del alto flujo para todos los parámetros. Niveles más bajos de bicarbonato, trombocitopenia y niveles más altos de proteína C reactiva (CRP), lactato deshidrogenasa (LDH), creatinina y glucosa son biomarcadores sanguíneos tempranos asociados de forma independiente con el fracaso del alto flujo. Se compararon sistemas de CPAP y VMNI entre los pacientes que fracasaron en el alto flujo y no se han encontrado diferencias estadísticamente significativas entre ambas terapias. Como limitación del estudio, no se ha llegado a un número suficientemente grande de población de estudio como para encontrar diferencias entre grupos. Si existe una tendencia estadística que apunta a una posible mejora en el pronóstico con la terapia CPAP. Hacen falta, validaciones externas con otros cohortes y estudios multicéntricos, con mayores números de participantes para corroborar estos hallazgos.

Patients with acute hypoxemic respiratory failure due to COVID-19 undergoing high-flow therapy before intubation present a greater risk of mortality when intubation is delayed. We have designed a prospective study that looks for biomarkers for the early prediction of high-flow failure. An analytical blood value could be more stable than the ROX index since it will not depend on the patient's vital signs at that time. We define failure of high flow as the need to escalate the treatment to non-invasive positive pressure ventilation. 139 patients were recruited into the study. The Pearson chi-square test was used to compare the main results of the study. These include the incidence of intubation, the cumulative incidence of mortality at 30 days, the cumulative incidence of mortality at 1 year, and the composite result of intubation or death at the end of the trial. The Kaplan-Meyer curve was used to illustrate the time to high-flow failure. The Cox regression model was used to estimate predictors of high-flow failure for all parameters. Lower levels of bicarbonate, thrombocytopenia, and higher levels of C-reactive protein (CRP), lactate dehydrogenase (LDH), creatinine, and glucose are early blood biomarkers independently associated with high flow failure. CPAP and VMNI systems were compared among patients who failed in high flow and no statistically significant differences were found between both therapies. As a limitation of the study, a sufficiently large study population has not been reached to find differences between groups. External validations with other cohorts and multicenter studies with larger participants are needed to corroborate these findings.