China’s Development Policies and Consumption Inequality

Abstract

Aquesta dissertació examina temes clau en el desenvolupament econòmic, centrant-se en com les empreses responen a les intervencions polítiques i els seus efectes a la Productivitat Total dels Factors (PTF) i la inversió a la Xina. Faig servir una metodologia nova per avaluar l'impacte de reformes polítiques nacionals en les transicions demogràfiques i la inversió en capital humà, i proposo un mètode millorat per mesurar la desigualtat mitjançant enquestes detallades a nivell individual.

La recerca es basa en riques dades a nivell micro, incloent un nou conjunt de geocodificats dades panell a nivell d'empresa, censos de població i enquestes de consum individual. Aquestes bases de dades, combinades amb estratègies innovadores d'identificació, com el mètode d'identificació basada en etapes (SBI), permeten una anàlisi empírica exhaustiva. Aquest enfocament em permet modelar la dinàmica empresarial, incloent-hi l'entrada, la sortida i les decisions de localització, per entendre la relació entre les polítiques públiques i els resultats econòmics a la Xina. La dissertació contribueix al debat sobre les polítiques de desenvolupament econòmic i ofereix implicacions clau per a la formulació de polítiques que optimitzin l'assignació de recursos i la inversió en capital humà.

La tesi mostra com les Zones Econòmiques Especials (SEZ) promouen la productivitat empresarial, l'assignació de recursos i l'augment de la PTF i la inversió a la Xina. També analitza la interacció entre les reformes nacionals i els seus efectes sobre la fecunditat, l'educació i la desigualtat, i proporciona idees clau per al disseny de polítiques.

En el primer capítol, creo un conjunt de dades panell geocodificats per analitzar l'impacte de les SEZ en la distribució d'empreses. Aquestes zones, que ofereixen avantatges com ara impostos més baixos i millor accés a crèdit, milloren la selecció d'empreses, l'acumulació de capital i l'assignació de recursos. Les empreses a les SEZ mostren més productivitat i inversió comparades amb les que operen fora d'aquestes zones. Fins i tot les empreses que es traslladen a les SEZ experimenten millores en productivitat i inversió. Construeixo un model de dinàmica empresarial que inclou decisions d'entrada, sortida i localització i trobada que les SEZ augmenten la PTF agregada en un 25.7%, principalment gràcies a una millor selecció d'empreses i assignació de recursos. La reducció de restriccions financeres a les SEZ explica aproximadament la meitat d'aquest augment.

El segon capítol, coescrit amb Christian Aleman-Pericon i Raül Santaeulàlia-Llopis, estudia els impactes demogràfics i educatius de tres grans reformes a la Xina: la Col·lectivització Agrícola Obligatòria del 1958, les Disrupcions Educatives del 1966 durant la Revolució Cultural i la Política del Fill Únic (PHU) dels anys 1980. Utilitzant el mètode SBI, analitzem 80 anys de dades de censos xinesos. El Gran Salt Endavant va augmentar la fecunditat, especialment entre les dones més educades, mentre que la Revolució Cultural va reduir la fecunditat entre les menys educades. La PHU va reduir la fecunditat de les dones altament educades en un 35%. Aquests resultats mostren com aquestes polítiques van alterar les transicions demogràfiques de la Xina i subratllen la necessitat de dissenys de polítiques més diferenciats.

El capítol final, coescrit amb Raül Santaeulàlia-Llopis i Yu Zheng, examina les limitacions en el mesurament de la desigualtat usant dades de consum de les llars. Aprofitant un conjunt de dades individuals a la Xina, mostrem que les mesures tradicionals subestimen la desigualtat individual en un 40%. Això és degut a variacions en el consum d'alcohol i tabac entre adults i disparitats més grans en el consum d'aliments bàsics entre nens. Aquests resultats indiquen que les mesures basades a les llars poden emmascarar variacions significatives en la desigualtat a nivell individual.

Esta disertación examina temas clave en el desarrollo económico, centrándose en cómo las empresas responden a las intervenciones políticas y sus efectos en la Productividad Total de los Factores (PTF) y la inversión en China. Utilizo una metodología novedosa para evaluar el impacto de reformas políticas nacionales en las transiciones demográficas y la inversión en capital humano, y propongo un método mejorado para medir la desigualdad mediante encuestas detalladas a nivel individual.

La investigación se basa en ricos datos a nivel micro, incluyendo un nuevo conjunto de geo-codificados datos panel a nivel de empresa, censos de población y encuestas de consumo individual. Estas bases de datos, combinadas con estrategias innovadoras de identificación, como el método de Identificación Basada en Etapas (SBI), permiten un análisis empírico exhaustivo. Este enfoque me permite modelar la dinámica empresarial, incluyendo la entrada, salida y decisiones de localización, para entender la relación entre las políticas públicas y los resultados económicos en China. La disertación contribuye al debate sobre las políticas de desarrollo económico y ofrece implicaciones clave para la formulación de políticas que optimicen la asignación de recursos y la inversión en capital humano.

La tesis muestra cómo las Zonas Económicas Especiales (SEZ) promueven la productividad empresarial, la asignación de recursos y el aumento de la PTF y la inversión en China. También analiza la interacción entre las reformas nacionales y sus efectos sobre la fertilidad, la educación y la desigualdad, proporcionando ideas clave para el diseño de políticas.

En el primer capítulo, creo un conjunto de datos panel geo-codificados para analizar el impacto de las SEZ en la distribución de empresas. Estas zonas, que ofrecen ventajas como menores impuestos y mejor acceso a crédito, mejoran la selección de empresas, la acumulación de capital y la asignación de recursos. Las empresas en las SEZ muestran mayor productividad e inversión comparadas con las que operan fuera de estas zonas. Incluso las empresas que se trasladan a las SEZ experimentan mejoras en productividad e inversión. Construyo un modelo de dinámica empresarial que incluye decisiones de entrada, salida y localización, y encuentro que las SEZ aumentan la PTF agregada en un 25.7%, principalmente gracias a una mejor selección de empresas y asignación de recursos. La reducción de restricciones financieras en las SEZ explica aproximadamente la mitad de este aumento.

El segundo capítulo, co-escrito con Christian Aleman-Pericon y Raül Santaeulàlia-Llopis, estudia los impactos demográficos y educativos de tres grandes reformas en China: la Colectivización Agrícola Obligatoria de 1958, las Disrupciones Educativas de 1966 durante la Revolución Cultural y la Política del Hijo Único (PHU) de los años 1980. Utilizando el método SBI, analizamos 80 años de datos de censos chinos. El Gran Salto Adelante aumentó la fertilidad, especialmente entre las mujeres más educadas, mientras que la Revolución Cultural redujo la fecundidad entre las menos educadas. La PHU redujo la fecundidad de las mujeres altamente educadas en un 35%. Estos resultados muestran cómo estas políticas alteraron las transiciones demográficas de China y subrayan la necesidad de diseños de políticas más diferenciados.

El capítulo final, co-escrito con Raül Santaeulàlia-Llopis y Yu Zheng, examina las limitaciones en la medición de la desigualdad usando datos de consumo de los hogares. Aprovechando un conjunto de datos a nivel individual en China, mostramos que las medidas tradicionales subestiman la desigualdad individual en un 40%. Esto se debe a variaciones en el consumo de alcohol y tabaco entre adultos y mayores disparidades en el consumo de alimentos básicos entre niños. Estos resultados indican que las medidas basadas en los hogares pueden enmascarar variaciones significativas en la desigualdad a nivel individual.

This dissertation examines critical issues in economic development, particularly focusing on how firms respond to policy interventions and the subsequent impacts on Total Factor Productivity (TFP) and investment in China. I use a novel methodology to evaluate the effects of major national policy reforms on demographic transitions and human capital investment. Moreover, I introduce an improved method for measuring inequality using detailed individual surveys.

The research is grounded in rich micro-level data, including a newly developed geo-coded firm-level panel dataset, population censuses, and individual consumption surveys. These datasets, combined with innovative identification strategies like the Stage-Based Identification (SBI) method, enable a comprehensive empirical analysis. This approach allows me to model firm dynamics, including endogenous entry, exit, and location decisions, to understand the relationship between policy interventions and economic outcomes in China. This dissertation contributes to our understanding of economic development policies and offers important implications for policymakers seeking to optimize resource allocation and human capital investment while addressing social welfare concerns.

The thesis demonstrates how Special Economic Zones (SEZs) promote firm productivity, resource allocation, and increased aggregate TFP and investment in China. Additionally, it explores the interplay between national reforms and their effects on fertility, education, and inequality, revealing significant insights for policy design.

In the first chapter, I create a geo-coded firm-level panel dataset to analyze the impact of SEZs on firm distribution. SEZs, which offer reduced taxes and better access to credit for firms maintaining a minimum scale, improve firm selection, capital accumulation, and resource allocation. Firms in SEZs show better productivity, higher investment, and more efficient resource allocation compared to those outside these zones. Even firms relocating to SEZs experience productivity and capital investment improvements. To assess the broader impact of SEZs on aggregate productivity, I construct a firm dynamics model that includes entry, exit, and location choices. My findings suggest that SEZs increase aggregate TFP by 25.7%, driven largely by improved firm selection and better resource allocation. Notably, reduced financial constraints within SEZs contribute to about half of this increase, fostering better firm outcomes.

The second chapter, coauthored with Christian Aleman-Pericon and Raül Santaeulàlia-Llopis, examines the demographic and educational impacts of three major policy reforms in China: the 1958 Mandatory Agricultural Collectivization (Great Leap Forward), the 1966 Schooling Disruptions during the Cultural Revolution, and the 1980's One Child Policy (OCP). Using the SBI method, we analyze 80 years of fertility and education data from Chinese censuses. The results show that the Great Leap Forward increased fertility, especially among more educated women, while the Cultural Revolution reduced fertility among less-educated women. The OCP had a more pronounced impact on highly educated women, reducing their fertility by 35%. These policies significantly altered China's demographic transitions, highlighting the need for more nuanced policy designs that account for differences in enforcement and population responses.

The final chapter, coauthored with Raül Santaeulàlia-Llopis and Yu Zheng, addresses limitations in measuring inequality using household consumption data. By leveraging a rare dataset that provides individual-level consumption data in China, we show that traditional adult-equivalent measures underestimate individual inequality by 40%. This discrepancy is due to variations in "vice" consumption (e.g., alcohol, tobacco) among adults and greater disparities in core food consumption among children. These findings suggest that caution is needed when using household-based measures to infer inequality, as they may mask significant individual-level variations.