La rebelión de las alcabalas de Quito en Arauco domado (1596) de Pedro de Oña: comunicación política y poesía épica

Abstract

Aquesta investigació examina el poema Arauco domado (1596) de Pedro de Oña en el context de la controvèrsia sobre la rebel·lió de les alcabalas ocorreguda a Quito el 1593. A diferència del que han assenyalat els estudis previs fins al moment, s’argumenta que la inclusió d’aquests passatges en la narració va ser de gran urgència per al virrei García Hurtado de Mendoza (mecenes del poeta i sol·licitant de l’obra). A partir de l’anàlisi d’un corpus de relacions i cartes vinculades amb la rebel·lió, es suggereix que el text d’Oña va ser una defensa anticipada del marquès davant les acusacions dels seus detractors en el virregnat del Perú, així com d’aquells que volien salvar-se de les acusacions per la seva participació en la rebel·lió quiteana, la qual cosa implicava denunciar algunes accions del virrei. En relació amb l’anterior, també s’argumenta que la querella contra Pedro de Oña, després de la publicació d’Arauco domado, va ser una estratègia dels regidors que tenia almenys dos propòsits. D’una banda, evitar la circulació de còpies del llibre que posava en qüestió la lleialtat al rei dels veïns de la ciutat. De l’altra, obligar l’audiència de Lima a pronunciar-se sobre la veracitat del relat del poeta i, amb això, sancionar una postura favorable per als quiteans respecte als fets narrats, la qual cosa podria netejar el seu honor abans de l’arribada del nou virrei, Lluís de Velasco i Castella. Juntament amb això, també es sosté que el poeta va saber aprofitar les possibilitats poètiques que li oferia el gènere èpic per introduir la seva pròpia agenda política. Així, es demostra en aquesta tesi que Pedro de Oña utilitza el recurs dels catàlegs de soldats espanyols, principalment criolls, per equilibrar la denúncia que fa tant dels seus homòlegs quiteans involucrats en la rebel·lió de les alcabales, com dels encomenderos (en la seva majoria veïns xilens) que critica en el cant III del poema. A través d’una anàlisi comparativa dels usos d’aquest recurs en altres poemes èpics colonials de la segona meitat del segle XVI i les primeres dècades del XVII, s’aprofundeix en la particularitat dels catàlegs a Arauco domado i l’aportació que aquests fan en la construcció de les perspectives duals criolles dins de l’obra. En aquesta línia, es sosté que es tracta d’un recurs èpic que l’autor utilitza per concentrar en un grup de persones una sèrie de gestes relacionades amb els esdeveniments més polèmics i importants de la història social i política del virregnat peruà durant la segona meitat del segle XVI, reforçant així la idea que els espanyols benemèrits (o almenys un grup important d’ells) eren fidels a la Corona. D’aquesta manera, la investigació contribueix als estudis sobre Arauco domado i la seva recepció en el moment de la seva publicació, així com al coneixement de la rebel·lió de les alcabales, destacant les possibilitats que va oferir el propi gènere èpic per incidir en les controvèrsies polítiques durant el procés de formació de les societats colonials a Amèrica.

Esta investigación examina el poema Arauco domado (1596) de Pedro de Oña en el contexto de la controversia sobre la rebelión de las alcabalas ocurrida en Quito en 1593. A diferencia de lo que los estudios previos han señalado hasta el momento, se argumenta que la inclusión de estos pasajes en la narración fue de gran urgencia para el virrey García Hurtado de Mendoza (mecenas del poeta y solicitante de la obra). A partir del análisis de un corpus de relaciones y cartas vinculadas con la rebelión, se sugiere que el texto de Oña fue una defensa anticipada del marqués ante las acusaciones de sus detractores en el virreinato del Perú, así como de aquellos que querían salvarse de las acusaciones por su participación en la rebelión quiteña, lo que implicaba denunciar algunas acciones del virrey. En relación con lo anterior, se argumenta también que la querella en contra de Pedro de Oña, luego de la publicación de Arauco domado, fue una estrategia de los regidores que tuvo al menos dos propósitos. Por un lado, evitar la circulación de copias del libro que ponía en entredicho la lealtad al rey de los vecinos de la ciudad. Por otro, obligar a la audiencia de Lima a pronunciarse sobre la veracidad del relato del poeta y, con ello, sancionar una postura favorable para los quiteños respecto a los hechos narrados, lo cual podría limpiar su honor antes de la llegada del nuevo virrey, Luis de Velasco y Castilla. Junto con lo anterior, también se sostiene que el poeta supo aprovechar las posibilidades poéticas que le ofrecía el género épico para introducir su propia agenda política. De este modo, se demuestra en esta tesis que Pedro de Oña utiliza el recurso de los catálogos de soldados españoles, principalmente criollos, para equilibrar la denuncia que hace tanto de sus homólogos quiteños involucrados en la rebelión de las alcabalas, como de los encomenderos (en su mayoría vecinos chilenos) que critica en el canto III del poema. A través de un análisis comparativo de los usos de este recurso en otros poemas épicos coloniales de la segunda mitad del siglo XVI y las primeras décadas del XVII, se profundiza en la particularidad de los catálogos en Arauco domado y el aporte que estos realizan en la construcción de las perspectivas duales criollas dentro de la obra. En esta línea, se sostiene que se trata de un recurso épico que el autor utiliza para concentrar en un grupo de personas una serie de hazañas relacionadas con los sucesos más polémicos e importantes de la historia social y política del virreinato peruano durante la segunda mitad del siglo XVI, reforzando así la idea de que los españoles beneméritos (o al menos un grupo importante de ellos) eran fieles a la Corona. De este modo, la investigación contribuye a los estudios sobre Arauco domado y su recepción en el momento de su publicación, así como al conocimiento de la rebelión de las alcabalas, destacando las posibilidades que ofreció el propio género épico para incidir en las controversias políticas durante el proceso de formación de las sociedades coloniales en América.

This research examines the poem Arauco domado (1596) by Pedro de Oña in the context of the controversy over the alcabalas rebellion in Quito in 1593. Unlike what previous studies have indicated so far, this research argues that including these passages in the narrative was a matter of great urgency for Viceroy García Hurtado de Mendoza (patron of the poet and requester of the work). Based on the analysis of a corpus of relations and letters linked to the rebellion, it is suggested that Oña's text was an early defense of the marquis against the accusations of his detractors in the viceroyalty of Peru, as well as those who wanted to save themselves from the accusations for his participation in the Quito rebellion, which implied denouncing some actions of the viceroy. In relation to the above, it is also argued that the complaint against Pedro de Oña after the publication of Arauco domado was a strategy of the councilors that had at least two purposes. On the one hand, to prevent the circulation of copies of the book that questioned the loyalty of the city's residents to the king. On the other hand, to force the Lima audience to speak out on the veracity of the poet's story and, thereby, sanction a favorable position for the people of Quito regarding the events narrated, which could cleanse their honor before the arrival of the new viceroy, Luis de Velasco y Castilla. Along with the above, this study sustains that the poet knew how to take advantage of the poetic possibilities offered by the epic genre to introduce his own political agenda. In this way, this thesis demonstrates that Pedro de Oña used the resource of the catalogs of Spanish soldiers, mainly Creoles, to balance the denunciation that he made both of his Quito counterparts involved in the alcabalas rebellion and of the encomenderos (mostly Chilean neighbors) that he criticizes in song III of the poem. Through a comparative analysis of the uses of this resource in other colonial epic poems from the second half of the 16th century and the first decades of the 17th century, we delve into the particularity of the catalogs in Arauco Domado and the contribution they make to the construction of dual Creole perspectives within the work. Along these lines, it is argued that it is an epic resource that the author uses to concentrate on a group of people a series of feats related to the most controversial and vital events in the social and political history of the Peruvian viceroyalty during the second half of the 16th century. Thus, the use of this resource reinforces the idea that meritorious Spaniards (or at least an important group of them) were loyal to the Crown. In this way, this research contributes to the studies on Arauco Domado and its reception at the time of its publication, as well as to the knowledge of the alcabalas rebellion, highlighting the possibilities that the epic genre itself offered to influence political controversies during the process of formation of colonial societies in America.