Urban public space and climate adaptation justice: Challenges and opportunities for project planning, design and evaluation

Abstract

L’adaptació de les ciutats al canvi climàtic està en procés, però necessita accelerar-se. Les accions climàtiques implementades no sempre redueixen riscos i, de vegades, redistribueixen o agreugen vulnerabilitats, afectant principalment les comunitats més marginades. Aquesta tesi se centra en l’adaptació dels espais públics, tant verds com no verds, pel seu paper clau en la vida social, comunitària i política. Aquests espais són essencials per a la recreació i la interacció, però també poden convertir-se en llocs de conflicte, expressió política i protesta. Com que les intervencions en aquests espais influeixen en les relacions socials i la identitat cultural, tenen un impacte crucial en la justícia, ja sigui distributiva, procedimental o representativa.

Avaluar els resultats de les accions d’adaptació és complex i sovint inconsistent. Moltes avaluacions es centren en les intencions més que en els resultats concrets, i la manca d’avaluacions posteriors a la implementació limita l’aprenentatge i la millora d’accions futures. Aquesta tesi examina com les ciutats aborden els reptes de planificar, implementar i avaluar l’adaptació dels espais públics des de la perspectiva de la justícia climàtica.

El primer estudi analitza els marcs, eines i indicadors proposats per la comunitat acadèmica per avaluar els espais públics des d’una perspectiva de justícia climàtica (PI 1: Com s’avalua la justícia climàtica en projectes d’adaptació i què podem aprendre per a desenvolupar marcs més eficaços?). A continuació, dissenyo i aplico una eina d’avaluació col·lectiva al parc Hunters Point South, a Queens, Nova York (PI 2: És possible definir indicadors per avaluar projectes ja implementats?).

Finalment, investigo com els municipis gestionen la relació entre els espais públics verds i el mercat immobiliari, i les conseqüències injustes que això pot generar. Aquest estudi es basa en entrevistes amb funcionaris de tres ciutats mitjanes espanyoles: Valladolid, Bilbao i Màlaga. Discutim les principals limitacions i reptes dels models de governança actuals (PI 3: Com consideren els municipis les dinàmiques del mercat immobiliari en planificar projectes d’adaptació d’espais públics verds des d’una perspectiva de justícia climàtica?).

Al llarg dels tres estudis, identifico una manca de marcs integrals que abordin la justícia en l’adaptació dels espais públics més enllà dels aspectes distributius. A més, en la pràctica, els governs locals integren els principis de justícia de manera fragmentada. Els resultats revelen disparitats significatives en la interpretació de la justícia climàtica en contextos locals i com els interessos immobiliaris sovint coopten el valor simbòlic del disseny urbà, desplaçant els resultats previstos dels projectes d’adaptació dels espais públics.

La tesi conclou que els esforços d’adaptació han de considerar tant els valors tangibles (beneficis per a la salut, millores ecològiques, canvis en el valor del sòl) com els intangibles (valors, significats i identitats) associats a la transformació de l’espai. Aquesta perspectiva desafia l’enfocament limitat que redueix l’adaptació dels espais públics a qüestions ambientals. Assolir la justícia climàtica en aquests espais requereix un procés localitzat i negociat, amb les comunitats al centre del disseny i de l’avaluació.

En resum, aquesta tesi ofereix noves perspectives sobre la justícia climàtica per a investigadors, responsables polítics i professionals implicats en la planificació, gestió i avaluació d’espais públics. Proporciona una guia per desenvolupar marcs d’avaluació col·laboratius i aborda els reptes de governança, especialment en la intersecció entre l’adaptació dels espais públics i les dinàmiques del mercat immobiliari.

La adaptación de las ciudades al cambio climático ya está en proceso, pero necesita acelerarse. Las acciones climáticas implementadas no siempre reducen los riesgos, y en algunos casos, redistribuyen o agravan las vulnerabilidades, afectando principalmente a comunidades marginadas. Esta tesis se enfoca en la adaptación del espacio público debido a su papel clave en la vida social, comunitaria y política de la ciudad. Estos espacios son fundamentales para la recreación y la interacción, pero también pueden convertirse en lugares de conflicto, expresión política y protesta. Dado que las intervenciones en estos espacios influyen en las relaciones sociales y la identidad cultural local, tienen un impacto crucial en la justicia, distributiva, procedimental y representativa. Evaluar los resultados de las acciones de adaptación es complejo y, con frecuencia, se hace de manera inconsistente. Muchas evaluaciones se centran en las intenciones de las políticas urbanas más que en proyectos o resultados concretos, y la falta de evaluaciones posteriores a la implementación limita el aprendizaje y la mejora de acciones futuras. Esta tesis examina cómo las ciudades enfrentan los desafíos de planificar, implementar y evaluar la adaptación de los espacios públicos desde la perspectiva de la justicia climática. La primera sección de la investigación analiza los marcos, herramientas e indicadores actuales propuestos por la comunidad académica para evaluar los espacios públicos desde una perspectiva de justicia climática (Pregunta de Investigación 1: ¿Cómo se evalúa la justicia climática en proyectos de adaptación de espacios públicos y qué se puede aprender para desarrollar marcos más eficaces?). Posteriormente, diseño y aplico una herramienta de evaluación colectiva en el parque Hunters Point South, en Queens, Nueva York (PI 2: ¿Es posible definir indicadores para evaluar proyectos ya implementados?). Finalmente, investigo cómo los municipios gestionan la relación entre los espacios públicos verdes y el mercado inmobiliario, y las consecuencias injustas que esto puede generar. Este estudio se basa en entrevistas con funcionarios de tres ciudades españolas de tamaño medio: Valladolid, Bilbao y Málaga. Discuto las principales limitaciones y desafíos que enfrentan los modelos de gobernanza actuales (PI 3: ¿Cómo consideran los municipios las dinámicas del mercado inmobiliario al planificar e implementar proyectos de adaptación de espacios públicos verdes desde una perspectiva de justicia climática?). A lo largo de los tres estudios, identifico una falta de marcos integrales que aborden la justicia en la adaptación de espacios públicos más allá de sus aspectos espaciales o distributivos. Además, en la práctica, los gobiernos locales suelen incorporar los principios de justicia de manera fragmentada. Los resultados revelan disparidades significativas en la interpretación de la justicia climática en los contextos locales, y cómo los intereses inmobiliarios frecuentemente cooptan el valor simbólico del diseño urbano, desviando los resultados previstos de los proyectos de adaptación. Esta tesis concluye que los proyectos de adaptación del espacio público deben considerar tanto aspectos tangibles (beneficios para la salud, ambientales, cambios en el valor del suelo) como intangibles (cambios en valores, significados e identidades) ligados a la transformación del espacio. Esta perspectiva desafía el enfoque político prevaleciente, que reduce la adaptación de los espacios públicos a cuestiones únicamente ambientales, y defiende que la justicia climática implica entender la adaptación como un proceso localizado y continuamente negociado, en el que las comunidades estén en el centro de los procesos de diseño y evaluación. En resumen, mi tesis ofrece nuevas perspectivas sobre la justicia climática para investigadores, responsables políticos y profesionales involucrados en la planificación, gestión y evaluación del espacio público. Proporciona una guía para desarrollar marcos de evaluación colaborativos y aborda los principales desafíos para la gobernanza en la intersección entre la adaptación de los espacios públicos y las dinámicas del mercado inmobiliario.

Urban adaptation to climate change is essential but needs to be accelerated. Moreover, implemented climate actions do not always reduce risks. In some cases, these actions may redistribute or exacerbate vulnerabilities, particularly affecting marginalized communities. This thesis focuses on the adaptation of public spaces, both green and non-green, due to their central role in social, community, and political life. Public spaces are vital areas for recreation and interaction, but they can also become sites of conflict, political expression, and protest. As interventions in public spaces affect social relations and local cultural identity, they have a critical impact on justice—whether distributive, procedural, or representative. However, assessing the outcomes of adaptation actions is complex and often lacks consistency. Many evaluations focus on the intentions of policies rather than their actual results. This absence of post-implementation assessments limits learning and the potential for improving future actions. The thesis seeks to explore how cities address the challenges of planning, implementing, and evaluating public space adaptations with a focus on climate justice. The first step of the research involves an analysis of the current frameworks, tools, and indicators used by scholars to assess public spaces from a climate justice perspective (RQ 1: How is climate justice being assessed in public space adaptation projects and what can we learn from that to develop more effective frameworks?). Following this, I design and apply a collective assessment tool to Hunters Point South Park in Queens, New York City (RQ 2: Is it possible to define indicators for evaluating already implemented projects?). Finally, I investigate how municipalities govern the complex interrelationship between green public space and the property market, and the unfair consequences this generates. This part of the research is based on interviews with municipal officials in three medium-sized Spanish cities: Valladolid, Bilbao, and Malaga. I discuss the main limitations and challenges that exist given current governance models (RQ3: (How) do municipalities consider real estate market dynamics when planning and implementing public green space adaptation projects, from a climate justice perspective?). Across the three studies in this thesis, I identify a lack of comprehensive frameworks that operationalize justice in public space adaptation beyond its distributive aspects, alongside a fragmented integration of justice principles by local governments in practice. The empirical results reveal a significant disparity in how climate justice is interpreted within local contexts and highlight how the symbolic value of urban design aesthetics is often co-opted by real estate interests, skewing the intended outcomes of public space adaptations. The thesis concludes that public space adaptation efforts must consider both tangible values (such as health benefits, ecological improvements, or land value changes) and intangible ones (such as the values, meanings, and identities tied to place transformations). This approach challenges the prevailing narrow policy focus that limits public space adaptation to environmental concerns. Achieving climate justice in public space requires a localized, continuously negotiated process, with communities at the heart of both design and evaluation processes. Overall, my thesis aims to offer new insights into climate justice for researchers, policymakers, and practitioners involved in public space planning, management, and evaluation. It provides a roadmap for developing collaborative evaluation frameworks and addresses key governance challenges, particularly those arising from the intersection of public space adaptation and real estate market dynamics.