New animal welfare indicators in meat sheep farms

Abstract

En el primer estudi es va proposar un nou protocol basat en el ja existent protocol AWIN per l’avaluació del benestar de les ovelles, utilitzant 24 indicadors, entre els quals se’n van proposar 8 de nous: avaluació esternal, comportament de murrieig, abscessos subcutanis, parasitació externa, comportaments agressius, comportament de pica o wool-pulling, posició del pavelló auricular i la reacció de l'animal durant la subjecció. El protocol es va aplicar en 100 explotacions d'Espanya considerant els efectes de la mida del ramat, el nivell d'intensificació, la raça i l'efecte estacional. Els resultats de l'estudi van indicar que els nous indicadors eren viables per a mesurar el benestar dels animals en condicions de clima càlid, i que els principals factors que van afectar els resultats van ser l'estació de l'any i el grau d'intensificació. En el segon estudi es va avaluar l'efecte d'una restricció a la pastura durant un període de 10 setmanes sobre la prevalença del comportament de pica o wool-pulling, valorant la cobertura de la llana com a indicador d'aquest comportament. També es va avaluar l'efecte de la restricció a la pastura sobre la prevalença de comportaments agressius. Es van utilitzar 40 ovelles gestants de raça Ripollesa i es van establir 2 grups de 20 animals: grup G, amb accés a la pastura durant 5 hores al dia, i grup H sense accés a la pastura. Es va avaluar el comportament per de videoenregistrament a través d'un etograma, i es va valorar l'estat de la llana a partir d'un patró de 4 escales (0: absència d'alopècies; 1: zones alopèciques de petita grandària; 2: zones alopèciques de grandària gran; 3: zones alopèciques en el 50% o més de la cobertura de la llana). El comportament de wool-pulling es va observar únicament en el grup H, amb una prevalença molt baixa (7 esdeveniments durant les 10 setmanes). No obstant, la valoració de la llana va ser un indicador vàlid per a avaluar el comportament de wool-pulling: es van observar zones alopèciques en 11 dels 20 animals del grup H, amb una correlació positiva entre l'observació directa del comportament i la puntuació mitjana del ramat (R=0,98, P=0,01). La puntuació mitjana del ramat en el grup G va ser 0 durant tot el període experimental mentre que en el grup H va ser de 0,7 al final de l'experiència. Pel que fa a comportaments agressius, la seva prevalença va ser significativament superior en el grup H (P=0,04). En la tercera experiència l'objectiu va ser determinar a través dels nivells de cortisol en pèl i en saliva l'efecte de la restricció a la pastura sobre l'estrès crònic. Per a la realització de l'experiència es van utilitzar els dos grups experimentals de l'experiència anterior. Es van prendre mostres de pèl en les setmanes 5 i 10 de l'experiència, i mostres de saliva en les setmanes 0, 3, 5, 8 i 10. No es van observar diferències significatives de cortisol en pèl ni en saliva entre els dos grups experimentals. El cortisol en saliva va mostrar molta variabilitat al llarg de l'experiència. No obstant això, es van observar nivells de cortisol en pèl significativament més elevats en les ovelles amb gestació doble respecte les de gestació simple (7,20±0.1 pg CORT/mg vs. 4,97±0.1 pg CORT/mg, P<0,05). Els resultats del cortisol no van permetre demostrar un estrès crònic causat per la restricció a la pastura malgrat el seu efecte sobre el comportament. Es va suggerir l'ús d'uns altres biomarcadors juntament amb el cortisol per a avaluar de manera concloent l'estrès crònic quan apareixen canvis de comportament.

En el primer estudio se propuso un nuevo protocolo basado en el ya existente protocolo AWIN para la evaluación del bienestar de las ovejas, utilizando 24 indicadores, entre los cuales se propusieron 8 nuevos: evaluación esternal, comportamiento de sesteo, abscesos subcutáneos, parasitación externa, comportamientos agresivos, comportamiento de pica o wool-pulling, posición del pabellón auricular y la reacción del animal durante la sujeción. El protocolo se aplicó en 100 explotaciones de España considerando los efectos del tamaño del rebaño, el nivel de intensificación, la raza y el efecto estacional. Los resultados del estudio indicaron que los nuevos indicadores eran viables para medir el bienestar de los animales en condiciones de clima cálido, y que los principales factores que afectaron los resultados fueron la estación del año y el grado de intensificación. En el segundo estudio se evaluó el efecto de una restricción al pasto durante un periodo de 10 semanas sobre la prevalencia del comportamiento de pica o wool-pulling, valorando la cobertura de la lana como indicador de este comportamiento. También se evaluó el efecto de la restricción al pasto sobre la prevalencia de comportamientos agresivos. Se utilizaron 40 ovejas preñadas de raza Ripollesa y se establecieron 2 grupos de 20 animales: grupo G, con acceso al pasto durante 5 horas al día, y grupo H sin acceso al pasto. Se evaluó el comportamiento por de videograbación a través de un etograma, y se valoró el estado de la lana a partir de un patrón de 4 escalas (0: ausencia de alopecias; 1: zonas alopécicas de pequeño tamaño; 2: zonas alopécicas de tamaño grande; 3: zonas alopécicas en el 50% o más de la cobertura de la lana). El comportamiento de wool-pulling se observó únicamente en el grupo H, con una prevalencia muy baja (7 eventos durante las 10 semanas). Sin embargo, la valoración de la lana fue un indicador válido para evaluar el comportamiento de wool-pulling: se observaron zonas alopécicas en 11 de los 20 animales del grupo H, con una correlación positiva entre la observación directa del comportamiento y la puntuación media del rebaño (R=0,98, P=0,01). La puntuación media del rebaño en el grupo G fue 0 durante todo el periodo experimental mientras que en el grupo H fue de 0,7 al final de la experiencia. En cuanto a comportamientos agresivos, su prevalencia fue significativamente superior en el grupo H (P=0,04). En la tercera experiencia el objetivo fue determinar a través de los niveles de cortisol en pelo y en saliva el efecto de la restricción al pasto sobre el estrés crónico. Para la realización de la experiencia se utilizaron los dos grupos experimentales de la experiencia anterior. Se tomaron muestras de pelo en las semanas 5 y 10 de la experiencia, y muestras de saliva en las semanas 0, 3, 5, 8 y 10. No se observaron diferencias significativas de cortisol en pelo ni en saliva entre los dos grupos experimentales. El cortisol en saliva mostró mucha variabilidad a lo largo de la experiencia. Sin embargo, se observaron niveles de cortisol en pelo significativamente más elevados en las ovejas con gestación doble respecto las de gestación simple (7,20±0.1 pg CORT/mg vs. 4,97±0.1 pg CORT/mg, P<0,05). Los resultados del cortisol no permitieron demostrar un estrés crónico causado por la restricción al pasto a pesar de su efecto sobre el comportamiento. Se sugirió el uso de otros biomarcadores junto con el cortisol para evaluar de forma concluyente el estrés crónico cuando aparecen cambios de comportamiento.

In the first study, a new protocol is proposed based on the existing AWIN welfare assessment protocol for sheep, using 24 indicators, among which 8 new indicators are proposed: sternum evaluation, crowding behaviour, subcutaneous abscesses, external parasitism, aggressive behaviour, pica or wool-pulling behaviour, auricular position and the animal's reaction during restraint. The protocol was tested in 100 farms in Spain considering the effects of flock size, level of intensification, breed and seasonal effect. The results of the study indicated that the new indicators were feasible to measure animal welfare in hot climate conditions, and that the main factors affecting the results were season and level of intensification. In the second study we evaluate the effect of a 10-week grazing restriction on the prevalence of wool-pulling behaviour, assessing wool cover as an indicator of such behaviour. The effect of grazing restriction on the prevalence of aggressive behaviour was also evaluated. Forty pregnant Ripollesa ewes were used and two groups of 20 animals were established: group G, with access to pasture for 5 hours daily, and group H without access to pasture. Behaviour was evaluated by video-recording through an ethogram, and wool cover was assessed on the basis of a 4 scale score (0: no alopecia; 1: small alopecia; 2: large alopecia; 3: alopecia on 50% or more of wool cover). Wool-pulling behaviour was observed only in group H, with a very low prevalence (7 events along the 10-week period). However, wool assessment was a valid indicator to assess wool-pulling : alopecic areas were observed in 11 out of 20 animals in group H, with a positive correlation between direct observation of the behaviour and the flock mean score (R=0.98, P=0.01). Flock mean score in group G was 0 during the whole experimental period while in group H it was 0.7 at the end of the experiment. Regarding aggressive behaviour, its prevalence was significantly higher in group H (P=0.04). In the third experiment, the objective was to determine the effect of grazing restriction on chronic stress by cortisol levels in hair and saliva. Two experimental groups from the previous experiment were used for the experiment. Hair samples were taken in weeks 5 and 10 of the experiment, and saliva samples were taken in weeks 0, 3, 5, 8 and 10. No significant differences in hair and saliva cortisol were observed between the two experimental groups. Saliva cortisol showed much variability throughout the experiment. However, significantly higher hair cortisol levels were observed in double gestation ewes compared to single gestation ewes (7.20±0.1 pg CORT/mg vs. 4.97±0.1 pg CORT/mg, P<0.05). Cortisol results did not allow to demonstrate chronic stress caused by grazing restriction despite its effect on behaviour. The use of other biomarkers together with cortisol was suggested to conclusively assess chronic stress when behavioural changes appear.