Metodología y herramientas para el aprendizaje de las habilidades quirúrgicas asociadas a la cirugía mínimamente invasiva

Abstract

Existeix una àmplia evidència científica que demostra que l’adquisició d’aquestes habilitats tècniques hauria d’obtenir-se fora del quiròfan i que són necessaris programes d’entrenament específics ben estructurats. Les comunitats docents i la societat en general de tot el món es beneficiarien de currículums validats i estandarditzats que, amb l’ajuda de les noves tecnologies, reduirien el temps per aconseguir la competència tècnica i gaudiria d’especialistes entrenats en menys temps i amb menor inversió econòmica. De la mateixa manera, és necessari la validació d’aquestes noves tecnologies, que ens permetin una avaluació objectiva.

Valorar si l’assistència a un curs amb una metodologia docent estructurada té un major impacte en l’adquisició de les habilitats de la CMI, que l’assistència a un curs amb metodologia docent no estructurada. Valorar si es pot demostrar la validesa aparent, de contingut i de constructe d’una plataforma de simulació híbrida en l’entrenament de la cirurgia histeroscòpica. Valorar si es pot validar una eina procediment específica simplificada per a l’avaluació de la histerectomia laparoscòpica.

Comparem els resultats de l’avaluació LASTT en dos grups de residents que van participar en dos cursos amb una metodologia docent diferent. Tres grups amb diferent experiència quirúrgica van realitzar 30 repeticions d’un exercici per a l’orientació de l’òptica de 30º en un simulador híbrid de cirurgia histeroscòpica. Es van comparar l’avaluació de 7 variables entre els 3 grups i es van comparar les respostes a un qüestionari que van respondre al finalitzar els exercicis. Es va utilitzar una eina procediment específica simplificada per a l’avaluació de la histerectomia laparoscòpica i es va utilitzar per avaluar vídeos realitzats per dos grups de cirurgians amb diferent experiència quirúrgica.

Es van comparar els resultats en l’avaluació LASTT entre els 46 residents que van realitzar un curs amb els 213 residents de 7 diferents comunitats autònomes que van realitzar un altre curs amb una altra metodologia docent. Els residents que van realitzar el primer curs van obtenir millor resultats estadísticament significatius que els residents que van realitzar el segon curs, per a cada una de les variables estudiades. Les respostes en la majoria de les preguntes que van avaluar la validesa en l’aparença i contingut van ser similars entre els tres grups amb diferent experiència quirúrgica. Es van observar diferències entre els 3 grups per a cada una de les 7 variables avaluades en l’exercici, així es va demostrar la validesa de constructe del simulador. El grup d’experts va puntuar millor que el de no expertes en els 7 passos quirúrgics que va avaluar el H-OSATS simplificat, excepte en el pas número 2. Les diferències van ser estadísticament significatives en els passos 6 i 7. Amb l’eina OSATS genèric també van puntuar millor el grup d’experts que els no experts, sent les diferències properes a la significança.

És de vital importància l’avaluació de les habilitats en els cursos dedicats a CMI, ja que ens permetrà objectivar si han tingut un impacte real en l’adquisició de les habilitats dels alumnes, i per tant, si s’han aconseguit els objectius del curs. La metodologia docent aplicada en aquests cursos és un factor fonamental que afectarà als resultats dels mateixos. L'ús d’una plataforma híbrida d’entrenament en cirurgia histeroscòpica proporciona una millora en l’orientació de la càmera de 30º en professionals amb diferents nivells d’experiència. Els resultats obtinguts ens permeten considerar que s’ha aconseguit la validació de l’instrument. Aquesta condició és indispensable per considerar-lo com una eina que pot avaluar, i eventualment certificar, habilitats associades a aquesta via d’abordatge. La validació d’una eina procediment específica per a l’avaluació de la histerectomia laparoscòpica aportarà la possibilitat de facilitar l’avaluació formativa, identificant els passos quirúrgics que l´alumne ha de millor

La adquisición de las habilidades técnicas asociadas a la cirugía mínimamente invasiva deberían obtenerse fuera del quirófano y son necesarios programas de entrenamiento específicos bien estructurados. Las comunidades docentes y la sociedad en general de todo el mundo se beneficiarían de currículums estandarizados validados que, con la ayuda de nuevas tecnologías, minimizarían el tiempo para conseguir la competencia técnica, y disfrutaría de especialistas entrenados en menor tiempo y con menor inversión económica. Del mismo modo, es necesario la validación de estas nuevas tecnologías, que nos permitan una evaluación objetiva.

Valorar si la asistencia a un curso con una metodología docente estructurada tiene un mayor impacto en la adquisición de las habilidades de la CMI, que la asistencia a un curso con metodología docente no estructurada. Valorar si se puede demostrar la validez aparente, de contenido y la de constructo, en una plataforma de simulación híbrida de entrenamiento en cirugía histeroscópica. Valorar si se puede validar una herramienta procedimiento específico simplificada, para la evaluación de la histerectomía laparoscópica.

Comparamos los resultados de la evaluación LASTT en dos grupos de residentes que participaron en dos cursos con una diferente metodología docente. Tres grupos con diferencia experiencia quirúrgica realizaron 30 repeticiones de un ejercicio para la orientación de la óptica de 30º en un simulador híbrido de cirugía histeroscópica. Se compararon la evaluación de 7 variables entre los 3 grupos y se compararon las respuestas a un cuestionario que respondieron al finalizar los ejercicios. Se utilizó una herramienta procedimiento específica simplificada para la evaluación de la histerectomía laparoscópica y se utilizó para evaluar vídeos realizados por dos grupos de cirujanos con diferente experiencia quirúrgica.

Se compararon los resultados de la evaluación LASTT entre los 46 residentes que realizaron un curso con los 213 residentes de 7 diferentes comunidades autónomas que realizaron otro curso con otra metodología docente. Los residentes que realizaron el primer curso obtuvieron mejores resultados estadísticamente significativos que los residentes que realizaron el segundo curso, para cada una de las variables estudiadas. Las respuestas en la mayoría de las preguntas que evaluaron la validez de apariencia y contenido fueron similares entre los tres grupos con diferente experiencia quirúrgica. Se observaron diferencias entre los 3 grupos para cada una de las 7 variables evaluadas en el ejercicio, pudiendo demostrar así la validez de constructo del simulador. El grupo de expertos puntuó mejor que el de los no expertos en los 7 pasos quirúrgicos que evaluó el H-OSATS simplificado, excepto en el paso número 2. Las diferencias fueron estadísticamente significativas en los pasos 6 y 7. Con la herramienta OSATS genérico también puntuó mejor el grupo de expertos vs no expertos, siendo sus diferencias cercanas a la significancia.

Es de vital importancia la evaluación de las habilidades en los cursos dedicados a CMI, ya que nos permitirá objetivar si éstos han tenido un impacto real en la adquisición de las habilidades de los alumnos, y por lo tanto, si se han conseguido los objetivos del curso. La metodología docente aplicada en estos cursos es un factor fundamental que afectará a los resultados de los mismos. El uso de una plataforma híbrida de entrenamiento en cirugía histeroscópica proporciona una mejora en la orientación de la cámara de 30º en profesionales con diferentes niveles de experiencia. Los datos obtenidos nos permiten considerar que se ha conseguido la validación del instrumento. Esta condición es indispensable para considerarlo como una herramienta que pueda evaluar, y eventualmente certificar, habilidades asociadas a esta vía de abordaje.La validación de la herramienta procedimiento específica para la evaluación de la histerectomía laparoscópica aportará la posibilidad de facilitar la evaluación formativa, identificando los pasos quirúrgicos a mejorar.

Introduction: There is a wide scientific evidence demonstrating that the acquisition of minimally invasive skills should be acquired through simulation out of the OR. Teaching communities and the whole society around the world would benefit from validated and standardized curricula which, with the help of new technologies, would reduce the time it takes to achieve technical competence and could profit from trained specialists in less time and with a lower economical inversion. In the same way, validation of these new technologies is necessary to enable us to carry out an objective assessment. Objectives: Trying to demonstrate that attending a course with a structured teaching methodology has a greater impact on the acquisition of CMI skills than attending a course with an unstructured teaching methodology. Trying to demonstrate the face, content and construct validity of a hybrid hysteroscopic surgery training simulation platform. Trying to demonstrate if a specific procedural tool of laparoscopic hysterectomy can be used for the assessment of this procedure. Materials and methods: Comparing the results of the assessment with LASTT between two groups of residents who participated in two programmes with different teaching methodology. Three groups with different surgical experience participated in performing 30 repetitions of one exercise to orientate the 30º optics in a hybrid hysteroscopic surgical simulator. Seven variables were assessed and compared between the three groups, as well as the answers of a questionnaire completed once the exercises were finalized. A simplified procedure-specific tool for the assessment of laparoscopic hysterectomy was used to assess the videos performed by two groups of surgeons with different surgical experience. Results: We compared the results of the assessment with LASTT between 46 residents who had performed a course with 213 residents from 7 autonomous communities from Spain who performed other course with different teaching methodologies. Residents who participated in the first course had better results than the ones who participated in the second one, for all the studied variables. Most of the answers of the questionnaire about face and content validity were similar between the three groups with different surgical experience. The three groups found differences in the 7 studied variables during the exercise, showing the construct validity of the simulator. Experts group had better results than non-experts in the 7 surgical steps assessed by the simplified H-OSATS, except in the surgical step number 2. Statistically differences were observed in the steps 6 and 7. The generic OSATS tool also had better results in the expert group than in the non-experts. Conclusions: Assessment of skills in MIS courses is of vital importance, as it will allow us to objectify whether they have had a real impact on the acquisition of skills by the students, and therefore, whether the objectives of the course have been achieved. The teaching methodology applied in these courses is a fundamental factor that will affect the results of these courses. The use of a hybrid training platform in hysteroscopic surgery provides an improvement in the orientation of the 30º camera in professionals with different levels of experience. The data obtained allow us to consider that the validation of the instrument has been achieved. This condition is essential to consider it as a tool that can assess, and eventually certify, skills associated with this approach. The validation of the specific procedural tool for the evaluation of laparoscopic hysterectomy will provide the possibility of facilitating formative evaluation, identifying the surgical steps that the student must improve, and summative evaluation, in order to accredit the clinical competence of gynaecology professionals.