Collective turns: pastoralism and socio-environmental governance in Santiago-Pontones

Abstract

La organització comunitària per la gestió de recursos és una estratègia habitual entre grups pastorals a nivell internacional, tal i com ho demostren els diferents reconeixements per la seva capacitat de manteniment de diversitat cultural i biològica. No obstant, la pràctica pastoral es veu afeblida i qüestionada per diferents canvis socioambientals. La present investigació té per objectiu entendre com s’articulen els processos de presa de decisions, a partir dels diferents elements que conformen la realitat pastoral concreta i de les concepcions que en tenen els pastors. A través d’una investigació etnogràfica, duta a terme al llarg de 13 mesos entre els anys 2017 i 2019 al municipi de Santiago-Pontones (Espanya) i aplicant tècniques d’investigació com la observació participant, entrevistes semiestructurades i l’anàlisi de xarxes socials, s’han recopilat dades complementaries relatives a les qüestions a investigar. Així, la present monografia descriu i analitza els diferents agents i elements rellevants per comprendre la manera com es desenvolupen els processos col·lectius de presa de decisions: des dels territoris on es desenvolupa la vida pastoral a l’efecte de les polítiques agràries i la inserció en contextos de mercats globals, des del context sociocultural del grup de pastors considerat fins a les característiques dels animals del ramats. La principal conclusió de la investigació és que les formes de governança pastoral practicades a Santiago-Pontones son dinàmiques i canviants, redefinint-se en funció de les necessitats emergents. A més, s’insereixen en un context d’intercanvis de suports i coordinació de tasques que van més enllà del que contemplen els propis òrgans de presa de decisions. A la vegada, el gran pes que tenen les polítiques agràries sobre les institucions de governança local i en la configuració de relacions entre pastors, territoris de pastura i els animals del ramat

La organización comunitaria para la gestión de recursos es una estrategia habitual entre los grupos pastoriles a nivel internacional y que acumula reconocimientos por su capacidad de mantenimiento de diversidad cultural y biológica, a pesar de que la práctica pastoril se ve crecientemente debilitada y cuestionada por cambios socioambientales. La presente investigación busca entender cómo se articulan estos procesos de toma de decisiones, a partir de los diferentes elementos que conforman la realidad pastoril concreta y las concepciones que tienen los pastores de ellos. A través de un trabajo de campo etnográfico de 13 meses de duración entre los años 2017 y 2019 en el municipio de Santiago-Pontones (España) y aplicando técnicas como la observación participante, la realización de entrevistas semiestructuradas y el análisis de redes sociales, se ha podido recabar información complementaria sobre las cuestiones a investigar. Así, la presente monografía describe y analiza los diferentes agentes y elementos relevantes para comprender el modo en que se llevan a cabo los procesos de decisión colectiva: desde los territorios donde se desarrolla la vida pastoril hasta el efecto de políticas agrarias y la inserción en un mercado global, desde el contexto sociocultural del grupo de pastores considerado hasta las características de los animales de los rebaños a los que se vinculan, considerando, además, el momento de cambio ambiental y sociocultural que viven los pastores. La principal conclusión a la que llega la investigación es que las formas de gobernanza pastoril practicadas en Santiago-Pontones son dinámicas y cambiantes, redefiniéndose en función de las necesidades emergentes. Además, se insieren en un contexto de intercambios de apoyos y coordinación de tareas que van más allá de los considerado en los propios órganos de toma de decisiones. A la vez, se constata el gran peso que tienen las políticas agrarias sobre las instituciones de gobernanza local y sobre la configuración de relaciones entre pastores, territorios de pasto y los animales del rebaño.

Collective arrangements for resource management is a common strategy among pastoral groups internationally. It has been recognised for its capacity to maintain cultural and biological diversity, despite that pastoralism is increasingly weakened and threatened due to socio-environmental changes. This research seeks to understand how these decision-making processes are articulated, based on the different elements that make up the specific pastoral reality and the conceptions that shepherds have of them. Through 13-month ethnographic fieldwork between 2017 and 2019 in the municipality of Santiago-Pontones (Spain) and applying techniques such as participant observation, semi-structured interviews and social network analysis, it has been possible to gather additional information on the issues to be investigated. Thus, this monograph describes and analyses the different agents and elements relevant to understanding the way in which collective decision-making processes are carried out: from the territories where pastoral life takes place to the effect of agrarian policies and the insertion in a global market, from the sociocultural context of the group of shepherds considered to the characteristics of the animals in the flocks to which they are linked, considering, in addition, the moment of environmental and sociocultural change that the shepherds experience. The main results reached by this research is that the forms of pastoral governance practiced in Santiago-Pontones are dynamic and changing, redefining themselves according to emerging needs. In addition, they are inserted in a context of exchanges of support and coordination of tasks that go beyond those considered in the decision-making bodies themselves. At the same time, the great weight that agrarian policies have on local governance institutions and on the configuration of relations between shepherds, pasturelands and animals in the flock is noted