Efficacy of a physical activity promotion and sedentary behaviour reduction program in patients with chronic obstructive pulmonary disease after a disease exacerbation

Abstract

Antecedents: L'activitat física dels pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) empitjora durant les exacerbacions de la malaltia i especialment després dels ingressos hospitalaris per MPOC. L'activitat física deficient és un factor de risc de morbimortalitat en aquesta població, per la qual cosa les intervencions per millorar-la després d'un ingrés hospitalari per MPOC podrien tenir un impacte positiu en la progressió de la malaltia. Les intervencions basades en podòmetres són útils per augmentar l’activitat física en pacients amb MPOC estable. No obstant això, hi ha poca informació sobre la seva aplicació després d'una greu exacerbació. A més, l'activitat física és un comportament complex del que es coneixen poc els seus determinants, cosa que probablement soscava l'eficàcia de les intervencions. Per tant, els objectius d'aquesta tesis són (1) avaluar l'eficàcia d'un programa d'activitat física després de l'hospitalització per exacerbació de la MPOC per millorar l'activitat física i reduir el sedentarisme, així com (2) millorar altres paràmetres clínics; (3) explorar l'associació entre barreres i facilitadors amb els passos caminats al dia, i (4) avaluar els factors associats amb la inactivitat i el sedentarisme després d'un ingrés hospitalari per MPOC.

Mètodes: Es va realitzar un assaig clínic aleatoritzat, controlat amb dos grups paral·lels, avaladors encegats, de 12 setmanes de durada en pacients amb MPOC hospitalitzats per una exacerbació. Després de l'alta hospitalària, l'activitat física es va avaluar objectivament amb un acceleròmetre, les barreres i els facil·litadors de l'activitat física amb un qüestionari dissenyat per a aquest efecte, així com altres variables secundàries. Els pacients van ser assignats a un programa de promoció de l'activitat física (grup d'intervenció, GI) o a l'atenció habitual (grup control, GC). A partir d'una entrevista motivacional i de les avaluacions basals, es va dissenyar un programa ajustat a cada pacient, progressiu i dirigit per objectius, mitjançant l'ús de podòmetres.

Resultats: Després de 12 setmanes d'intervenció, (1) els pacients del GI van augmentar clínica i significativament els passos diaris en comparació amb el GC, així com pel que fa al seu valor basal; no obstant això, no es van observar canvis en el sedentarisme o (2) altres paràmetres clínics. (3) La “manca d'aire” i el “baix estat d'ànim” van ser les barreres associades estadísticament amb un menor nombre de passos diaris; mentre que considerar l'«activitat física com a saludable» va ser l'únic facilitador associat estadísticament amb un nombre més gran de passos caminats al dia. A més, (4) una pitjor activitat física prèvia a l'ingrés i una capacitat d'exercici limitada a l'alta hospitalària es van associar significativament amb la inactivitat; mentre que el sexe masculí i tenir antecedents d'una altra exacerbació es van associar estadísticament amb el sedentarisme després l'ingrés hospitalari per MPOC. Conclusions: aquesta tesi (1) dóna suport a la implementació d'intervencions d'activitat física en pacients amb MPOC després d'una hospitalització per exacerbació greu per incrementar els passos caminats diàriament, encara que es necessiten més estudis que avaluïn el canvi del comportament sedentari després d'aquests esdeveniments i (2) millorar-ne d'altres paràmetres clínics. Aquesta tesi també mostra que (3) algunes barreres i facilitadors d’activitat física reportats pels pacients amb MPOC es relacionen amb els seus passos diaris i (4) que els determinants de la inactivitat física i el sedentarisme després d'aquests esdeveniments són diferents. Aquesta informació pot ser d'ajuda per a la implementació d'intervencions per millorar l'activitat física de pacients amb MPOC després dels ingressos hospitalaris per exacerbació de la malaltia.

Antecedentes: La actividad física de los pacientes con enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) empeora durante las exacerbaciones de la enfermedad y especialmente tras los ingresos hospitalarios por EPOC. La actividad física deficiente es un factor de riesgo de morbimortalidad en esta población, por lo que las intervenciones para mejorarla tras un ingreso hospitalario por EPOC podrían tener un impacto positivo en la progresión de la enfermedad. Las intervenciones basadas en podómetros son útiles para aumentar la actividad física en pacientes con EPOC estable. Sin embargo, existe poca información sobre su aplicación tras una exacerbación grave. Además, la actividad física es un comportamiento complejo del que se conocen poco sus determinantes, lo que probablemente socava la eficacia de las intervenciones. Por lo tanto, los objetivos de esta tesis son (1) evaluar la eficacia de un programa de actividad física tras la hospitalización por exacerbación de la EPOC para mejorar la actividad física y reducir el sedentarismo, así como (2) mejorar otros parámetros clínicos; (3) explorar la asociación entre barreras y facilitadores con los pasos caminados al día, y (4) evaluar los factores asociados con la inactividad y el sedentarismo tras un ingreso hospitalario por EPOC.

Métodos: Se realizó un ensayo clínico aleatorizado, controlado con dos grupos paralelos, evaluadores cegados, de 12 semanas de duración en pacientes con EPOC hospitalizados por una exacerbación. Tras el alta hospitalaria, se evaluó la actividad física objetivamente con un acelerómetro, las barreras y facilitadores de la actividad física con un cuestionario diseñado para este efecto, así como otras variables secundarias. Los pacientes fueron asignados a un programa de promoción de la actividad física (grupo de intervención, GI) o a la atención habitual (grupo control, GC). A partir de en una entrevista motivacional y de las evaluaciones basales, se diseñó un programa ajustado a cada paciente, progresivo y dirigido por objetivos, mediante el uso de podómetros.

Resultados: Tras 12 semanas de intervención, (1) los pacientes del GI aumentaron clínica y significativamente los pasos diarios en comparación con el GC, así como respecto a suvalor basal; sin embargo, no se observaron cambios en el sedentarismo u (2) otros parámetros clínicos. (3) La «falta de aire» y el «bajo estado de ánimo» fueron las barreras asociadas estadísticamente con un menor número de pasos diarios; mientras queconsiderar la «actividad física como saludable» fue el único facilitador asociado estadísticamente con un mayor número de pasos caminados al día. Además (4) una peor actividad física previa al ingreso y una capacidad de ejercicio limitada al alta hospitalaria se asociaron significativamente con la inactividad; mientras que el sexo masculino y tenerantecedentes de otra exacerbación se asociaron estadísticamente con el sedentarismo tras el ingreso hospitalario por EPOC.

Conclusiones: la presente tesis (1) apoya la implementación de intervenciones de actividad física en pacientes con EPOC tras una hospitalización por exacerbación grave para incrementar los pasos caminados diariamente, aunque se necesitan más estudios que evalúen el cambio del comportamiento sedentario tras estos eventos y (2) mejorar otros parámetros clínicos. Esta tesis también muestra que (3) algunas barreras y facilitadores de actividad física reportados por los pacientes con EPOC se relacionan con sus pasos diarios y (4) que los determinantes de la inactividad física y el sedentarismo después de estos eventos son distintos. Esta información puede ser de ayuda para la implementación de intervenciones para mejorar la actividad física de pacientes con EPOC tras los ingresos hospitalarios por exacerbación de la enfermedad.

Background: Physical activity worsens during exacerbations of chronic obstructive pulmonary disease (COPD) and notably after COPD hospitalisations. Poor physical activityis a risk factor for morbimortality in this population, so, interventions to improve it after those events could have a positive impact in the progression of the disease. Pedometer-based interventions are useful to increase physical activity in patients with stable COPD. However, there is little information concerning the implementation of such programs following a severe exacerbation. In addition, physical activity is a complex behaviour of which there is poor understanding of its determinants, and this fact probably undermines the efficacy of physical activity interventions. Therefore, the aims of this thesis are: (1) to assess the efficacy of a physical activity promotion program after hospitalisation for a COPD exacerbation to improve physical activity and decrease sedentary behaviour; (2) to evaluate the efficacy of the intervention to improve the health status and other clinical variables; (3) to explore the association between barriers and enablers of physical activity and daily steps, and (4) to assess the factors associated with inactivity and sedentarism after hospitalisation.

Methods: We performed a prospective, 12-week, parallel group, assessor-blinded, randomised control trial in COPD patients hospitalised for an exacerbation. After discharge, objective physical activity with accelerometer, an ad-hoc 6-point Likert-scale questionnaire about barriers and enablers of physical activity and other secondary variables were assessed. Patients were allocated to a physical activity promotion program (intervention group, IG) or usual care (control group, CG). Based on a motivational interview and baseline assessments, a patient-tailored, pedometer-based, progressive and target-driven program was designed.

Results: After 12 weeks of intervention, (1) patients in the IG clinically and significantly increased their daily steps compared to the CG and to baseline, however no changes in sedentary behaviour or (2) clinical outcomes were found. (3) ‘Breathlessness’ and ‘low mood’ were the barriers statistically associated with fewer daily steps; whereas considering “physical activity as healthy” was the only enabler statically associated with more daily steps. And (4) previous poor physical activity and poor exercise capacity at discharge were significantly associated with inactivity, whereas sex male and history of previous exacerbation were statistically associated with sedentarism after the hospitalisation.

Conclusions: the present thesis (1) supports the implementation of physical activity interventions in patients with COPD after a hospitalisation for severe exacerbation to increase their daily steps, although more research is needed to change their sedentary behaviour and (2) to improve other clinical outcomes. This thesis also shows that (3) some barriers and enablers of physical activity reported by patients with COPD relate to daily steps and (4) inactivity and sedentarism after COPD hospitalisation have different determinants. Altogether, this information could be useful to implement future physical activity interventions after COPD exacerbations.