From Competitive to Cohesive Adaptation: Unveiling Spatial Inequities in EU Urban Climate Adaptation Finance

Abstract

La meva dissertació examina les inequitats espacials en la finançament de l'adaptació al clima mitjançant l'anàlisi dels factors sociopolítics que afecten l'accessibilitat i l'assignació de fons i finançament. Utilitzo una investigació de mètodes mixtos, que inclou una enquesta realitzada amb 148 municipis en 17 països europeus i una investigació qualitativa a l'Àrea Metropolitana de Lisboa, per desglossar aquestes relacions. Basant-me en la investigació sobre urbanisme climàtic, amb un enfocament particular en la geografia crítica i les perspectives d'ecologia política, presento quatre contribucions principals. En primer lloc, defenso un canvi en la finançament cap a l'equitat, emfatitzant les necessitats de les comunitats marginades a través d'enfocs reparatius, la democratització de la finançament climàtic i polítiques contra el desplaçament. En segon lloc, en contextualitzar les inequitats intraurbanes dins d'inequitats multi-escalars més àmplies en la finançament de l'adaptació al clima, argumento que la finançament climàtica opera dins d'una arena dinàmica com un procés polític-ecològic, generant ones que sovint no beneficien els grups vulnerables en diferents escales. En tercer lloc, mostro com les barreres de finançament a la UE afecten desproporcionadament els municipis més petits i com els nivells de risc climàtic no es correlacionen amb l'accessibilitat o disponibilitat de fons, proposant una comprensió matisada del paper de la financiarització en l'urbanisme climàtic basada en l'experiència europea fins a la data. Quart i finalment, a través d'un estudi de cas fonamentat a l'Àrea Metropolitana de Lisboa, descobreixo com l'accés als programes de finançament de la UE depèn de factors com les capacitats administratives, els antecedents, les xarxes i el compromís dels líders municipals i el personal tècnic, en lloc de la vulnerabilitat climàtica o els indicadors de risc, aportant més llum sobre les geografies desiguales de l'adaptació al clima. Concloc la dissertació criticant el model competitiu actual de finançament i finançament per a l'adaptació climàtica municipal i proposant un model alternatiu centrat en el concepte d'adaptació cohesiva.

Mi disertación examina las inequidades espaciales en la financiación de la adaptación al clima mediante el análisis de los factores sociopolíticos que afectan la accesibilidad y la asignación de fondos y financiación. Utilizo una investigación de métodos mixtos, que incluye una encuesta realizada con 148 municipios en 17 países europeos y una investigación cualitativa en el Área Metropolitana de Lisboa, para desglosar estas relaciones. Basándome en la investigación sobre urbanismo climático, con un enfoque particular en la geografía crítica y las perspectivas de ecología política, presento cuatro contribuciones principales. Primero, abogo por un cambio en la financiación hacia la equidad, enfatizando las necesidades de las comunidades marginadas a través de enfoques reparativos, la democratización de la financiación climática y políticas contra el desplazamiento. En segundo lugar, al contextualizar las inequidades intraurbanas dentro de inequidades multi-escalas más amplias en la financiación de la adaptación al clima, argumento que la financiación climática opera dentro de una arena dinámica como un proceso político-ecológico, generando ondas que frecuentemente no benefician a los grupos vulnerables en diferentes escalas. En tercer lugar, muestro cómo las barreras de financiación en la UE afectan desproporcionadamente a los municipios más pequeños y cómo los niveles de riesgo climático no se correlacionan con la accesibilidad o disponibilidad de fondos, proponiendo una comprensión matizada del papel de la financiarización en el urbanismo climático basado en la experiencia europea hasta la fecha. Cuarto y finalmente, a través de un estudio de caso fundamentado en el Área Metropolitana de Lisboa, descubro cómo el acceso a los programas de financiación de la UE depende de factores como las capacidades administrativas, los antecedentes, las redes y el compromiso de los líderes municipales y el personal técnico, en lugar de la vulnerabilidad climática o los indicadores de riesgo, arrojando más luz sobre las geografías desiguales de la adaptación al clima. Concluyo la disertación criticando el modelo competitivo actual de financiación y financiación para la adaptación climática municipal y proponiendo un modelo alternativo centrado en el concepto de adaptación cohesiva.

My dissertation examines spatial inequities in climate adaptation finance by analysing the socio-political factors affecting the accessibility and allocation of funding and finance. I deploy mixed-methods research, including a survey conducted with 148 municipalities across 17 European countries and qualitative research in the Lisbon Metropolitan Area, to unpack these relationships. Building on climate urbanism research, with a particular focus on critical geography and political ecology perspectives, I make four main contributions. First, I advocate for a shift in financing towards equity, emphasising the needs of marginalized communities through reparative approaches, the democratization of climate finance, and anti-displacement policies. Second, by contextualising intra-urban inequities within broader multi-scalar inequities in climate adaptation finance, I argue that climate finance operates within a dynamic arena as a political-ecological process, generating ripples that frequently fail to benefit vulnerable groups across scales. Third, I show how funding barriers in the EU disproportionately affect smaller municipalities and how climate risk levels do not correlate with funding accessibility or availability, proposing a nuanced understanding of financialization's role in climate urbanism based on the European experience to date. Fourth and finally, through a grounded case study of the Lisbon Metropolitan Area, I uncover how access to EU funding programmes depends on factors such as administrative capacities, track records, networks, and the commitment of municipal leaders and technical staff, rather than climate vulnerability or risk indicators, further shedding light on the unequal geographies of climate adaptation. I conclude the dissertation by critiquing the current competitive model for municipal climate adaptation funding and finance and proposing an alternative model centred around the concept of cohesive adaptation.