Digitalización del emprendimiento femenino migrante en Chile

dc.contributor.author
Ramirez González, Catalina Marcela
dc.date.accessioned
2024-12-29T07:44:53Z
dc.date.available
2024-12-29T07:44:53Z
dc.date.issued
2024-11-29
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/693176
dc.description.abstract
Aquesta investigació analitza la digitalització en l’emprenedoria femenina migrant a partir del programa "Transformació Digital dels Negocis", dirigit per Migrant Woman Entrepreneur: Collaborative Growth Community a Xile. La focalització en emprenedores migrants respon al fet que constitueixen un dels col·lectius més impactats per la crisi sanitària del virus SARS-CoV-2 (CEPAL, 2021). L’especificitat de l’estudi a Xile es justifica per la seva creixent i significativa població migrant, així com pel seu dinamisme en l’adopció de tecnologies digitals des de l’inici de la pandèmia. La investigació se situa en la intersecció de tres camps d’estudi: la migració femenina, l’emprenedoria femenina com a estratègia d’integració econòmica al país d’acollida i l’economia de plataformes. Per a les dones migrants, l’emprenedoria representa una decisió d’alt risc, assumida en un moment d’incertesa fonamental com és la migració. L’èxit empresarial de les dones migrants no es basa únicament en recursos individuals, com el capital humà i social, sinó també en la seva capacitat per navegar i negociar dins de sistemes institucionals i mercats sovint esbiaixats per l’etnicitat i el gènere (Kloosterman i Rath, 2001; Ogbor, 2000). En particular, aquesta tesi es centra en aquells projectes que incorporen plataformes digitals. Aquest enfocament subratlla la rellevància de la digitalització, un fenomen emergent que la pandèmia ha accelerat, facilitant la integració transversal de les plataformes digitals en el mercat laboral i en l’emprenedoria (Jawad et al., 2020; Surie, 2020). Es qüestiona l’"agència" i el "rol" de la tecnologia, considerant com les pràctiques socials poden generar continuïtats i discontinuïtats respecte a les seves versions analògiques (Cruz, 2017). S’adopta la multidimensionalitat de la perspectiva del Curs de la Vida com a marc teòric, que reconeix la interacció entre els nivells micro, meso i macroestructurals. La investigació utilitza una anàlisi de tercer ordre, que vincula temps, nivell i domini. El model proposat permet identificar punts d’inflexió que connecten canvis estructurals amb el desenvolupament personal i professional. En aquest entorn, les dones actuen simultàniament com a venedores i clientes, ja que la informació generada en el procés de venda s’utilitza per perfilar i enriquir les bases de dades de les plataformes. L’objectiu general de la investigació va ser analitzar com les emprenedores del programa MWE gestionen i digitalitzen els seus negocis en l’economia de plataformes, explorant les tensions i estratègies que emergeixen de la relació entre les seves trajectòries migratòries, laborals, educatives, familiars i tecnològiques amb les seves pràctiques empresarials. Per abordar aquest objectiu, es va adoptar un disseny mixt seqüencial amb èmfasi en el qualitatiu. La investigació va començar amb una fase quantitativa mitjançant l’aplicació d’una enquesta en línia per caracteritzar les emprenedores participants. Posteriorment, es va desenvolupar una fase qualitativa que va incloure 50 entrevistes semiestructurades, observació de perfils digitals i una entrevista estructurada realitzada dotze mesos després de la finalització del programa. Aquest enfocament va permetre una comprensió integral de les experiències d’aquestes dones en el seu procés de digitalització, destacant tant les barreres enfrontades com les estratègies desenvolupades per superar aquests desafiaments. L’estudi destaca que la pandèmia va actuar com un punt d’inflexió macroestructural, generant noves oportunitats de negoci per a algunes emprenedores, mentre que altres, amb trajectòries més consolidades, van aprofitar la digitalització per enfortir els seus projectes. No obstant això, també es van identificar barreres significatives, com la conciliació entre els dominis laboral i familiar. En aquest context, les trajectòries educatives i laborals prèvies de les emprenedores van jugar un paper crucial en el seu èxit en l’adaptació a l’entorn digital.
dc.description.abstract
Esta investigación analiza la digitalización en el emprendimiento femenino migrante a partir del programa “Transformación Digital de los Negocios”, dirigido por Migrant Woman Entrepreneur: Collaborative Growth Community en Chile. La focalización en emprendedoras migrantes responde a que constituyen uno de los colectivos más impactados por la crisis sanitaria del virus SARS-CoV-2 (CEPAL, 2021). La especificidad del estudio en Chile se justifica por su creciente y significativa población migrante, así como por su dinamismo en la adopción de tecnologías digitales desde el inicio de la pandemia. La investigación se sitúa en la intersección de tres campos de estudio: la migración femenina, el emprendimiento femenino como estrategia de integración económica en el país de acogida, y la economía de plataformas. Para las mujeres migrantes, el emprendimiento representa una decisión de alto riesgo, asumida en un momento de incertidumbre fundamental como es la migración. El éxito empresarial de las mujeres migrantes no se basa únicamente en recursos individuales, como el capital humano y social, sino también en su capacidad para navegar y negociar en sistemas institucionales y mercados frecuentemente sesgados por etnicidad y género (Kloosterman y Rath, 2001). En particular, esta tesis se centra en aquellos emprendimientos que incorporan plataformas digitales. Dicho enfoque subraya la relevancia de la digitalización, un fenómeno emergente que la pandemia ha acelerado, facilitando la integración transversal de las plataformas digitales en el mercado laboral y en el emprendimiento (Jawad et al., 2020). Se cuestiona la “agencia” y el “rol” de la tecnología, considerando cómo las prácticas sociales pueden generar continuidades y discontinuidades respecto a sus versiones analógicas (Cruz, 2017). Se adopta la multidimensionalidad de la perspectiva del Curso de la Vida como marco teórico, que reconoce la interacción entre los niveles micro, meso y macroestructurales. La investigación emplea un análisis de tercer orden, que vincula tiempo, nivel y dominio. El modelo propuesto permite identificar puntos de inflexión que conectan cambios estructurales con el desarrollo personal y profesional. En este entorno, las mujeres actúan simultáneamente como vendedoras y clientas, ya que la información generada en el proceso de venta se utiliza para perfilar y enriquecer las bases de datos de las plataformas. El objetivo general de la investigación fue analizar cómo las emprendedoras del programa MWE gestionan y digitalizan sus negocios en la economía de plataformas, explorando las tensiones y estrategias que emergen de la relación entre sus trayectorias migratorias, laborales, educativas, familiares y tecnológicas con sus prácticas empresariales. Para abordar este objetivo, se adoptó un diseño mixto secuencial con énfasis en lo cualitativo. La investigación comenzó con una fase cuantitativa mediante la aplicación de una encuesta en línea para caracterizar a las emprendedoras participantes. Posteriormente, se desarrolló una fase cualitativa que incluyó 50 entrevistas semiestructuradas, observación de perfiles digitales y una entrevista estructurada realizada doce meses después de la finalización del programa. Este enfoque permitió una comprensión integral de las experiencias de estas mujeres en su proceso de digitalización, destacando tanto las barreras enfrentadas como las estrategias desarrolladas para superar esos desafíos. El estudio destaca que la pandemia actuó como un punto de inflexión macroestructural, generando nuevas oportunidades de negocio para algunas emprendedoras, mientras que otras, con trayectorias más consolidadas, aprovecharon la digitalización para fortalecer sus proyectos. No obstante, también se identificaron barreras significativas, como la conciliación entre los dominios laboral y familiar. En este contexto, las trayectorias educativas y laborales previas de las emprendedoras jugaron un rol crucial en su éxito en la adaptación al entorno digital.
dc.description.abstract
This research analyzes digitalization in migrant women's entrepreneurship through the program "Digital Transformation of Businesses," led by Migrant Woman Entrepreneur: Collaborative Growth Community in Chile. The focus on migrant women entrepreneurs is justified as they are one of the groups most affected by the SARS-CoV-2 pandemic (CEPAL, 2021). The specificity of the study in Chile is due to its significant and growing migrant population and its dynamism in adopting digital technologies since the onset of the pandemic.  The research lies at the intersection of three key fields: female migration, women’s entrepreneurship as a strategy for economic integration in the host country, and platform economies. For migrant women, entrepreneurship represents a high-risk decision during a critical moment of uncertainty, such as migration. The success of migrant women entrepreneurs is not solely based on individual resources, such as human and social capital, but also on their ability to navigate and negotiate within institutional systems and markets often biased by ethnicity and gender (Kloosterman and Rath, 2001; Ogbor, 2000).  This thesis mainly focuses on businesses that incorporate digital platforms. This approach highlights the relevance of digitalization, an emerging phenomenon accelerated by the pandemic, facilitating the transversal integration of digital platforms into the labour market and entrepreneurship (Jawad et al., 2020; Surie, 2020). It questions the “agency” and “role” of technology, considering how social practices can generate both continuities and discontinuities compared to their analogue versions (Cruz, 2017).  The multidimensionality of the Life Course perspective is adopted as a theoretical framework, recognizing the interaction between micro, meso, and macrostructural levels. The research employs a third-order analysis linking time, level, and domain. The proposed model identifies inflexion points that connect structural changes with personal and professional development. In this environment, women act as both sellers and customers, as the data generated through sales processes is used to profile and enrich platform databases.  The main objective of this research was to analyze how the women entrepreneurs in the MWE program manage and digitalize their businesses within the platform economy, exploring the tensions and strategies that arise from the relationship between their migratory, labour, educational, family, and technological trajectories with their business practices.  To achieve this objective, the methodology was a mixed-methods design. The research began with a quantitative phase through an online survey to characterize the participating entrepreneurs. Subsequently, a qualitative phase was developed, including 50 semi-structured interviews, observation of digital profiles, and a structured interview conducted twelve months after the program's completion. This thorough approach provided a comprehensive understanding of these women’s experiences in their digitalization process, highlighting both the barriers faced and the strategies developed to overcome these challenges.  The study highlights that the pandemic acted as a macrostructural turning point, creating new business opportunities for some entrepreneurs, while others with more consolidated trajectories used digitalization to strengthen their projects. This underscores the potential of technology to create new opportunities, even in challenging times. However, significant barriers were also identified, such as the need to balance work and family domains. In this context, the entrepreneurs’ previous educational and labour trajectories played a crucial role in their success in adapting to the digital environment. 
dc.format.extent
506 p.
dc.language.iso
spa
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Dona
dc.subject
Women
dc.subject
Mujer
dc.subject.other
Ciències Socials
dc.title
Digitalización del emprendimiento femenino migrante en Chile
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.date.updated
2024-12-29T07:44:52Z
dc.subject.udc
316
dc.contributor.director
Parella Rubio, Sònia
dc.contributor.director
Petroff , Alisa Georgeta
dc.contributor.tutor
Parella Rubio, Sònia
dc.embargo.terms
cap
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Sociologia


Documentos

cmrg1de1.pdf

13.88Mb PDF

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)