De los márgenes al centro: La noción de interseccionalidad en el ámbito académico iberoamericano

dc.contributor.author
Cantero Sanchez, Maite
dc.date.accessioned
2025-01-03T10:40:22Z
dc.date.available
2025-01-03T10:40:22Z
dc.date.issued
2024-12-03
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/693198
dc.description.abstract
Resum de la Tesi: "Des dels marges al centre? La noció d'interseccionalitat en l'àmbit acadèmic iberoamericà" El 1989, Kimberlé Crenshaw va encunyar el terme "interseccionalitat" per descriure la relació inseparable entre racisme i sexisme en la discriminació que experimenten les dones de color. Aquest concepte, desenvolupat a partir del feminisme negre i la Teoria Crítica de la Raça als Estats Units, s’ha convertit en una eina clau per entendre les opressions múltiples i simultànies que enfronten els grups marginalitzats. La recerca se centra en com s'ha conceptualitzat, circulat i utilitzat la interseccionalitat en el context acadèmic iberoamericà, amb un èmfasi en els desafiaments polítics de la seva adopció. No pretén argumentar a favor o en contra del terme, sinó afinar els seus contorns i migracions dins aquest àmbit. La pregunta de recerca és: Com es conceptualitza, circula i utilitza la interseccionalitat en el context acadèmic iberoamericà? Objectiu General: Analitzar els processos de recepció, desplaçaments i reconceptualització de la noció d'interseccionalitat a l'acadèmia iberoamericana, amb especial atenció als reptes polítics implicats. Marc Teòric: El treball de Crenshaw es basa en teories anteriors de feministes afroamericanes com bell hooks i Angela Davis, que van criticar la universalització del "gènere" i els privilegis racials del feminisme blanc de la segona onada. El concepte d'interseccionalitat ha evolucionat i ha estat qüestionat per feministes llatinoamericanes, que en critiquen l’eurocentrisme i la manca d’enfocament racial en els contextos europeus. Consideracions Metodològiques: La tesi utilitza una metodologia qualitativa amb elements quantitatius, incloent una revisió sistemàtica de la literatura, enquestes i entrevistes semiestructurades. Es van crear bases de dades sobre la producció acadèmica de la interseccionalitat en els àmbits de parla espanyola i portuguesa per analitzar com el coneixement acadèmic està influenciat per les demandes institucionals i les tendències intel·lectuals. Capítol 4: Interseccionalitat en l'Àmbit de Parla Hispana Aquest capítol analitza la recepció crítica del terme a Hispanoamèrica i Espanya, destacant el paper de la raça i com els acadèmics perceben el concepte en la seva recerca. Capítol 5: Interseccionalitat en l'Àmbit de Parla Portuguesa Aquest capítol caracteritza la producció acadèmica al Brasil i Portugal, explorant com els investigadors perceben la interseccionalitat i posen èmfasi en el context racial. S’identifiquen diferències significatives en l’aplicació del terme entre ambdós contextos. Discussió General: La investigació revela que la interseccionalitat ha estat adaptada de manera diversa a l'acadèmia iberoamericana, allunyant-se de la seva conceptualització original per Crenshaw. Tot i que el seu ús creix exponencialment, la seva integració plena en la metodologia i l'anàlisi de dades continua sent limitada. Les diferències en la recepció del terme reflecteixen agendes polítiques diverses i tensions conceptuals. En la literatura en espanyol, la interseccionalitat se centra principalment en el gènere, amb la raça sovint marginada, mentre que en la literatura en portuguès, la raça i el gènere reben una atenció més equilibrada. Aquestes diferències s’expliquen per la predominança d’autores blanques cisgènere i el context històric de les ideologies racials a Amèrica Llatina i la península Ibèrica, que obstaculitzen un enfocament crític sobre raça i racisme. La tesi conclou que la interseccionalitat és més una eina o perspectiva que una disciplina en si mateixa. Es preveu un enfortiment dels vincles entre les epistemologies negres dels Estats Units i les epistemologies decolonials en contextos teòrics, metodològics i polítics.
dc.description.abstract
Resumen de la Tesis: "¿De los márgenes al centro? La noción de interseccionalidad en el ámbito académico iberoamericano" En 1989, Kimberlé Crenshaw acuñó el término "interseccionalidad" para describir la relación inseparable entre racismo y sexismo en la discriminación que experimentan las mujeres de color. Este concepto, desarrollado a partir del feminismo negro y la Teoría Crítica de la Raza en Estados Unidos, se ha convertido en una herramienta clave para entender las opresiones múltiples y simultáneas que enfrentan los grupos marginalizados. La investigación se centra en cómo la interseccionalidad ha sido conceptualizada, circulada y utilizada en el contexto académico iberoamericano, con un enfoque en los desafíos políticos de su adopción. No pretende argumentar a favor o en contra del término, sino afinar sus contornos y migraciones en este ámbito. La pregunta de investigación es: ¿Cómo se conceptualiza, circula y utiliza la interseccionalidad en el contexto académico iberoamericano? Objetivo General: Analizar los procesos de recepción, desplazamientos y reconceptualización de la noción de interseccionalidad en la academia iberoamericana, con especial atención a los retos políticos implicados. Marco Teórico: El trabajo de Crenshaw se basa en teorías previas de feministas afroamericanas como bell hooks y Angela Davis, quienes criticaron la universalización del "género" y los privilegios raciales del feminismo blanco de la segunda ola. El concepto de interseccionalidad ha evolucionado y ha sido cuestionado por feministas latinoamericanas, quienes critican su eurocentrismo y la falta de enfoque racial en contextos europeos. Consideraciones Metodológicas: La tesis utiliza una metodología cualitativa con elementos cuantitativos, incluyendo una revisión sistemática de la literatura, encuestas y entrevistas semiestructuradas. Se construyeron bases de datos sobre la producción académica de la interseccionalidad en los ámbitos hispano y luso-hablante para analizar cómo el conocimiento académico está influenciado por las demandas institucionales y las tendencias intelectuales. Capítulo 4: Interseccionalidad en el Ámbito Hispano-Hablante Este capítulo analiza la recepción crítica del término en Hispanoamérica y España, destacando la relación con la raza y cómo se perciben los académicos que publican sobre el tema. Capítulo 5: Interseccionalidad en el Ámbito Luso-Hablante Se caracteriza la producción académica en Brasil y Portugal, explorando cómo los investigadores perciben la interseccionalidad y el énfasis que ponen en el contexto racial. Se identifican diferencias significativas en la aplicación del término entre ambos contextos. Discusión General: La investigación revela que la interseccionalidad ha sido adaptada de manera diversa en la academia iberoamericana, alejándose de su conceptualización original por Crenshaw. Aunque su uso crece exponencialmente, su integración plena en la metodología y el análisis de datos sigue siendo limitada. Las diferencias en la recepción del término reflejan agendas políticas diversas y tensiones conceptuales. En la literatura en español, la interseccionalidad se centra mayormente en el género, con la raza siendo frecuentemente marginada, mientras que en la literatura en portugués, la raza y el género reciben una atención más equilibrada. Las diferencias se explican por la predominancia de autoras blancas cisgénero y el contexto histórico de las ideologías raciales en América Latina y la península ibérica, que obstaculizan un enfoque crítico sobre raza y racismo. La tesis concluye que la interseccionalidad es más una herramienta o perspectiva que una disciplina en sí misma. Se anticipa un fortalecimiento de los vínculos entre las epistemologías negras de Estados Unidos y las epistemologías decoloniales en contextos teóricos, metodológicos y políticos.
dc.description.abstract
Summary of the Thesis: "From the Margins to the Center? The Notion of Intersectionality in the Ibero-American Academic Sphere" In 1989, Kimberlé Crenshaw coined the term "intersectionality" to describe the inseparable link between racism and sexism in the discrimination experienced by women of color. This concept, developed from Black feminism and Critical Race Theory in the United States, has become a key tool for understanding the multiple and simultaneous oppressions faced by marginalized groups. The research focuses on how intersectionality has been conceptualized, circulated, and used in the Ibero-American academic context, with an emphasis on the political challenges of its adoption. It does not aim to argue for or against the term but to refine its contours and migrations within this sphere. The research question is: How is the concept of intersectionality conceptualized, circulated, and used in the Ibero-American academic context? General Objective: To analyze the processes of reception, shifts, and reconceptualization of the notion of intersectionality in Ibero-American academia, with a focus on the political challenges involved. Theoretical Framework: Crenshaw’s work builds on earlier theories from African American feminists like bell hooks and Angela Davis, who criticized the universalization of "gender" and the racial privileges of second-wave white feminism. The concept of intersectionality has evolved and been questioned by Latin American feminists, who criticize its Eurocentrism and the lack of racial focus in European contexts. Methodological Considerations: The thesis employs a qualitative methodology with some quantitative elements, including a systematic literature review, surveys, and semi-structured interviews. Databases were created on the academic production of intersectionality in Spanish- and Portuguese-speaking realms to analyze how academic knowledge is influenced by institutional demands and intellectual trends. Chapter 4: Intersectionality in the Spanish-Speaking Realm This chapter analyzes the critical reception of the term in Hispanic America and Spain, highlighting the role of race and how academics perceive the concept in their research. Chapter 5: Intersectionality in the Portuguese-Speaking Realm This chapter characterizes academic production in Brazil and Portugal, exploring how researchers perceive intersectionality and emphasize the racial context. Significant differences in the term’s application are identified between the two contexts. General Discussion: The research reveals that intersectionality has been adapted in diverse ways in Ibero-American academia, deviating from its original conceptualization by Crenshaw. While its use is growing exponentially, its full integration into methodology and data analysis remains limited. The differences in the term's reception reflect diverse political agendas and conceptual tensions. In Spanish literature, intersectionality mainly focuses on gender, often sidelining race, while Portuguese literature gives more balanced attention to race and gender. These differences are explained by the predominance of white cisgender women authors and the historical context of racial ideologies in Latin America and the Iberian Peninsula, which hinder critical approaches to race and racism. The thesis concludes that intersectionality is more of a tool or perspective than a discipline in itself. A strengthening of links between Black epistemologies in the United States and decolonial epistemologies in theoretical, methodological, and political contexts is anticipated.
dc.format.extent
196 p.
dc.language.iso
spa
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Raça
dc.subject
Race
dc.subject
Raza
dc.subject
Estudis de gènere
dc.subject
Gender studies
dc.subject
Estudios de género
dc.subject
Sociologia del coneixement
dc.subject
Knowledge sociology
dc.subject
Sociología del conocimiento
dc.subject.other
Ciències Socials
dc.title
De los márgenes al centro: La noción de interseccionalidad en el ámbito académico iberoamericano
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.date.updated
2025-01-03T10:40:21Z
dc.subject.udc
316
dc.contributor.director
Griera i Llonch, Ma. del Mar, 1978-
dc.contributor.director
Torras, Meri, 1968-
dc.contributor.tutor
Griera i Llonch, Ma. del Mar, 1978-
dc.embargo.terms
cap
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Sociologia


Documentos

mcs1de1.pdf

1.524Mb PDF

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)